Cap municipi balear arriba al 18% de població jove

PalmaCap municipi de les Balears arriba, per primera vegada, al 18% de població jove –entre 15 i 29 anys–, segons revelen les dades de l’Anuari de la Joventut 2023. Alcúdia contínua liderant el llistat amb un 17,9%, però amb la mateixa tendència a la baixa que presenta la resta. El segueixen Manacor (17,4%), Palma (17,3%), Ciutadella (17,2%) i Capdepera (17%). En la coa queden Banyalbufar amb un 11,3%, Estellencs (11,9%), Costitx (12,7%), Búger (12,7%) i Lloret de Vistalegre (12,9%). “Les poblacions amb més jovent tenen economies més dinàmiques, marcades pel sector serveis, i més recursos per oferir. Els municipis més petits, estan situats en llocs de més difícil accés, com els de la serra de Tramuntana, i solen ser també nuclis poblacionals més reduïts”, assenyala la promotora i responsable de l’Observatori de la Joventut de les Illes Balears (Objib), Assumpta Mas.

El descens continuat del jovent contrasta amb el creixement de la població a les Illes, que ha augmentat un 50% en un quart de segle: de 796.483 en 1998 a 1.176.659 habitants en 2022. Per contra, els residents que tenien entre 15 i 29 anys suposaven un 23% de la població fa 25 anys –un 31% comptant fins als 34 anys– i avui a penes arriben al 16,5%, taxa que es tradueix en 194.153 joves. La causes del descens són “complexos i multifactorials”: l’esperança més gran de vida, la incorporació de la dona al món laboral, el descens de la natalitat, les diferents crisis econòmiques, les dificultats per emancipar-se i les d'accedir a un habitatge, entre altres.

La crisi de 2008

El catedràtic de Geografia, ara jubilat, Pere Salvà, relaciona dues de les causes com a clau per explicar aquesta tendència. “La disminució de naixements és significativa amb l’esclat de la bombolla immobiliària en 2008. A més, les polítiques de foment de natalitat no funcionen. No som una societat pronatalista i no existeixen ajudes que la incentivin com a països del nord d’Europa, on obtens rebaixes fiscals i dos anys de baixa per maternitat i paternitat”, explica l’expert, qui reclama un pacte d’estat sobre l’assumpte: “Els polítics haurien de tenir plans estratègics amb un termini de 20 o 25 anys en què es demanin quines illes volem ser. La societat no canvia en només els quatre anys que dura una legislatura”.

La directora de l’Observatori Social de les Balears i professora titular de Filosofia i Treball Social de la UIB, Maria Antònia Carbonero, se suma a l’opinió de Salvà sobre l’efecte del que va passar en 2008, però afegeix la variable de la immigració. “Les persones que varen arribar a principis dels 2000 varen contribuir a un augment de la natalitat. No obstant això, la crisi els va obligar a retornar als seus països d'origen en molts casos. La baixa fecunditat estructural va ser compensada, en part, per l’afluència de famílies amb nins, però la seva partida ha dificultat l’estabilització de població jove”, assenyala sobre un fenomen que no té una equivalència en l’actualitat, perquè els preus de l’habitatge “impedeixen que s’instal·li una família treballadora, com passava fa vint anys”.

Menorca al capdavant

El desglossament de població jove per illes situa Menorca al capdavant per només una centèsima. Té un 16,68% d'habitants entre 15 i 29 anys, enfront de Mallorca, que marca un 16,67%. Les Pitiüses queden per sota amb el 15,47% d’Eivissa i el 15,19% de Formentera. Quant al lloc de naixement, un 61% dels 194.153 joves ha nascut a les Illes; un 11%, en una altra comunitat autònoma, i un 27% és de procedència estrangera.

La societat està perdent, segons Mas, “la necessitat d’un relleu generacional que no es produirà” i això obligarà a replantejar el sistema de benestar social: el sosteniment de la sanitat i l’educació públiques, com també el sistema de pensions, “que surten de les cotitzacions de les generacions ocupades”. A més, el jovent “té cada vegada més difícil” l’accés al mercat laboral. “El nivell de l’atur és baix, però també ho són els salaris, mentre que el cost de la vida continua creixent. Com es plantejaran tenir fills? Els fills són cars i cal mantenir-los. Necessiten un treball digne i perceben sous de mil euros”, reflexiona Salvà sobre un cúmul de circumstàncies que contribueixen a envellir la població.

Davant d’aquests condicionants, l’emancipació és gairebé una utopia per a la majoria. Només cal donar un cop d’ull a les xifres. Només un 18,6% ha pogut partir casa i, tot i que és un 1,7% més que la mitjana espanyola, està 13 punts per sota de les dades de 2013, quan el 31,5% dels joves va poder independitzar-se. “Aquest pas és una peça clau de la trajectòria vital d’una persona, important en l’accés a l’estatus adult i gairebé ineludible en la construcció d’un projecte de vida propi”, assegura Mas. Primer varen fer front a la crisi immobiliària, més tard a la pandèmia i “els qui han finançat la possibilitat que s’emancipin han estat els pares i els padrins”, assenyala Salvà. Serien necessàries, en la seva opinió, unes polítiques d’habitatge que creassin minipisos, de preus controlats, “com ocorre en altres països d’Europa”.

Projecte de vida

La dificultat de configurar un projecte de vida “no és un problema d’ells, sinó de tots”, apunta Mas. “Parlar dels joves no és el futur, sinó el present. Creixen amb un sentiment de frustració i expectatives que no podran complir. Necessitam un pacte intergeneracional que els col·loqui en l’agenda política i social per rompre aquesta dinàmica. Es necessiten actuacions de rellevància”, prossegueix l’experta denunciant l’escassa implicació d’“una societat adultocentrista”. “Dir d’ells que són el futur és posar-los com a ciutadans en espera. És una generació que s'està emancipant llogant habitacions. És una resposta de convivència, però potser no volen estar sempre compartint pis”, opina abans de denunciar que se’ls reclami experiència per accedir al món laboral.

El sou mitjà a les Illes Balears dels joves entre 25 i 34 anys se situa en 20.381 euros i baixa fins als 12.930 euros en el cas dels menors de 25. “Sofreixen sobrequalificació, més temporalitat i condicions precàries. Viuen, a més, en un estat de suport constant per part de la família, una cosa molt mediterrània”, afegeix.

L’esperança més gran de vida i els límits diluïts de la trajectòria vital han portat els experts a replantejar-se ampliar la franja d’edat que engloba el jovent. Abans, quan la majoria s’emancipava per casar-se i formava una família abans dels 30, la joventut acabava a 25 anys. Ara, no obstant això, ja hi ha estudis que l’estenen als 34 i gremis com el dels agricultors reben ajudes per a joves fins als 40. Aquí estan, per exemple, les dades sobre quan es contreu matrimoni. Si bé és cert que aquesta formalització continua caient, la mitjana a les Balears es troba en 34 anys per a elles i 37 per a ells. “Les trajectòries ja no són lineals. La societat ha canviat enormement i es discuteix on situar la joventut perquè, en teoria, defineix la transició a la vida adulta. Però, clar, amb tots aquests condicionants, quan podran considerar-se adults? Totes les generacions han tingut necessitats, però estam oblidant que és el temps i moment d’aquesta”, conclou l’experta.