Capfico, catxifo, capbussada o sota. Què fas tu en anar a la mar?

PalmaN'hi ha que s'hi tiren de cap, i altres ho fan de peus. Altres es tiren de bomba per esquitar tothom, i també n'hi ha que no s'hi tiren, sinó que hi entren amb bones. Però s'hi tirin com s'hi tirin, la majoria dels balears, en anar a la mar diuen "anam a fer un capfico". Tot i el seu ús estès, però, el mot 'capfico' no apareix als diccionaris normatius de la llengua catalana. Això no impedeix, però, que sigui àmpliament utilitzat pels mitjans de comunicació.

"Els lingüistes, en determinades ocasions, han declarat la guerra a les paraules catalanes amb una o final. La creença és que aquesta o final és per influència del castellà, però no és així en determinats mots, com és el cas de 'capfico", comenta el dialectòleg Joan Veny i Clar (Campos, 1932), qui afegeix que "l'origen de 'capfico' està en l'expressió 'ficar el cap dins l'aigua' o 'capficar". "Per fer aquest mot derivat, senzillament s'hi ha afegit una o final, però això no vol dir que sigui per interferència del castellà. De la mateixa manera que pixo ve de pixar, mot que tampoc apareix al diccionari normatiu i que tampoc no és resultat de la interferència del castellà", explica l'autor de l'Atles Lingüístic del Domini Català.

'Catxifo'

Una altra forma molt estesa, sobretot entre els infants, és la forma 'catxifo'. "De nin, a Campos, era habitual utilitzar la paraula 'catxifo' per entrar a la mar. Jo crec que és un mot de caire infantil, perquè reprodueix el so d'un nin que fa 'xif' en tirar-se dins l'aigua", explica qui és Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A diferència de 'capfico', que sí que té entrada al Diccionari catala-valencià-balear, 'catxifo' no hi ha apareix, com tampoc és als diccionaris normatius.

Capbussada

Tanmateix, arreu del domini lingüístic, la forma més estesa per referir-se a l'acció de tirar-se dins l'aigua és 'capbussada'. Tot i això, al DIEC2, de l'Institut d'Estudis Catalans, l'entrada a 'capbussada' remet a 'capbussó', que defineix com "el fet de tirar-se de cap dins l'aigua". Com a sinònim de 'capbussó', en aquest diccionari hi figura 'sota'.

Sota

Aquesta és per ventura la forma més emprada pels sollerics, qui habitualment diuen "que hem d'anar a pegar una sota a ses Puntes?!". El Diccionari català-valencià-balear defineix 'sota' com a "acció de submergir-se de cap dins l'aigua". Tot i que aquest mot és molt utilitzat a Sóller, no n'és exclusiu. Segons l'obra descriptiva de iniciada per mossèn Alcover i acabada per Francesc de Borja Moll, el seu ús està recollit a Vinaròs, al País Valencià, i a Menorca. Segons Veny, "el mot 'sota' té el seu origen en la preposició 'sota', que és sinònim de 'davall', i que antigament era més utilitzada a les Balears que no ara".