Carlos Askunze: "El capitalisme no cuida la vida"

PalmaEl president de REAS, Carlos Azkune, ha visitat Palma per participar en la Setmana de les economies transformadores. L'ARA Balears n'ha recollit opinions, experiències i pensaments sobre l'economia social.

Quin és el punt de partida per promoure una economia social?

Partim de la idea que vivim en un sistema capitalista que és injust, antidemocràtic i violent i no genera la felicitat dels que sembla que se'n beneficien. Però sobretot partim del perquè com a manera d'organitzar l'economia i el món. Està clar que el capitalisme no cuida la vida. Nosaltres incorporam les aportacions del feminisme i de l'ecologisme

Des de quan funciona?

L'economia social i solidària podria remuntar-se als inicis del capitalisme modern.

Quins són els darrers canvis?

La principal novetat és la generació de projectes que actuen en sectors estratègics. En els darrers anys han nascut finances ètiques i cooperatives d'energia renovables. També en alimentació, que en principi eren grups de consum, s'ha desenvolupat el concepte del supermercat cooperatiu. Les persones no hi són només com a consumidores, sinó que hi donen suport amb la seva feina.

El creixement pot arribar a ser perillós?

L'economia social sempre ha tingut aquest problema. Com qualsevol iniciativa transformadora, hi ha el risc de caure en incoherències en la mesura de creixement massa ràpid o que posen en el punt de mira els beneficis, encara que sigui per repartir-los. El tema és que quan hi ha tanta gent, els espais de participació són més complicats.

Quin és l'estat de salut del cooperativisme a escala planetària?

Si parlam d'economia social, el cooperativisme en el món és una força de primer grau. Hi ha milions de cooperatives que donen feina a més del doble de persones que el que donen les transnacionals. A les cooperatives treballen 400 milions de persones. Tenen molt de pes en l'economia global, però les transnacionals són les que amb determinats governs marquen les directrius. Tanmateix, en realitat, l'economia se sosté des de baix, i alhora el cooperativisme no deixa de créixer.

Quines són les xifres a Espanya?

Fa 10 o 15 anys s'agrupaven unes 250 empreses a REAS (la xarxa d'entitats alternatives i solidàries) a tot Espanya. Ara mateix en catorze xarxes territorials agrupam més de 800 empreses que participen d'aquests principis, que donen feina a 18.000 o 19.000 persones i que hi involucren més de 30.0000 socis i col·laboradors. Amb relació a les energies Unió renovables, que és la xarxa de cooperatives de comercialització i consum, hi ha setze cooperatives, que agrupen més de 100.000 persones.

Quina és la relació amb l'administració?

Amb el cooperativisme tothom reconeix que és una manera bona de fer economia, fins i tot els poders públics, perquè és més resilient en moments de crisi, no acomiada gent. Tothom pensa que contribueix a la cohesió social, al benestar local, però després els polítics obeeixen a les grans multinacionals perquè amenacen de deslocalitzar les empreses a altres territoris. Des del meu punt de vista, les polítiques de foment de l'economia social haurien de ser molt més potents i no ho són. D'altra banda, als espais de negociació clau, hi ha patronal i sindicats, però l'economia social hi hauria de ser present perquè no som ni una cosa ni l'altra.