Capitania Marítima no autoritzarà més fondejos de creuers a les Balears

PalmaLa Capitania Marítima no autoritzarà més fondejos de vaixells mercants, com per exemple creuers, a les Balears, llevat que sigui per motius de seguretat o d'emergència, segons han confirmat aquest dijous fonts d'aquesta estructura organitzativa estatal a l'ARA Balears.

Es tracta d'una decisió que Capitania Marítima va prendre a finals de l'any passat per motius mediambientals, de seguretat i legals, ja que la llei mateixa adverteix que les embarcacions disposen d'instal·lacions portuàries per fer aturades segures.

El 1992, la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant designava les capitanies marítimes com els nous òrgans perifèrics de l'administració marítima, dependents ara del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per desvincular la seva funció de l'administració militar.

Motius principals

En primer lloc, aquestes fonts fan referència als motius mediambientals, com per exemple els fondejos sobre posidònia o corals protegits, però també a altres de més tècnics, com fugues de combustible o incendis, que es poden socórrer de manera més àgil als ports.

Pel que fa als motius de seguretat, Capitania Marítima ha advertit que molts d'aquests fondejos se sol·liciten per fer barqueig, que consisteix a utilitzar petites embarcacions per transportar els passatgers des dels creuers fins al port, una acció que pot posar en perill els passatgers.

Segons han assenyalat aquestes fonts, diverses navilieres oferien paquets d'excursions que incloïen barquejar a prop de ports petits com el de Ciutadella i Sóller, dur els viatgers fins a la costa i, posteriorment, fer activitats com visitar Maó o Palma.

En aquest sentit, han detallat que aquest tipus de fondeig es realitza per cobrir la demanda de clients que tenen tendència a cercar nous atractius, i l'opció de barquejar es ven com una opció més exclusiva, que també aporta més beneficis a les navilieres.

"Si en una illa disposam d'amarradors, per què s'ha d'autoritzar aquestes embarcacions que facin aturades fora dels ports, on les condicions són menys segures?", ha exposat aquesta font, que remarca que "tota activitat fora d'un port suposa un risc afegit”.

Motius legals

Sobre els motius legals, ha explicat que la mateixa Llei de navegació marítima diu que "el dret a navegar no inclourà fondejar fora del servei de port", excepte quan es tracti de casos de força major, hi hagi una autorització expressa o siguin embarcacions d'esbarjo que vagin a zones de platja.

Fins ara, aquests vaixells mercants s'acollien a la segona excepció d'aquesta llei, l'autorització expressa, per sol·licitar els fondejos, una dinàmica a la qual Capitania Marítima no accedirà més, després d'un temps amb certa "inquietud" per aquest fet.

Segons han afirmat, hi ha un quart factor que s'afegeix a la llista de motius pels quals no autoritzaran més fondejos d'embarcacions mercants, que és la quantitat de cancel·lacions que hi havia perquè algunes navilieres feien les gestions, que són gratuïtes, però que després decidien no fondejar.

En qualsevol cas, ha subratllat que no tornarà a autoritzar fondejos d'embarcacions mercants fora dels ports, tret que es tracti d'una situació d'emergència, i ha recordat que, en cas de temporals, ja disposen de zones de fondeig perquè aquests vaixells trobin recer.