“Ni car, ni barat. He après que el vi bo és el que t’agrada”

PalmaQuan era petit mirava les etiquetes de les botellesde vi que l’oncle, que fa feina a una bodega de Catalunya, duia als sopars de Nadal. També escoltava encuriosit les converses que els familiars entablien asseguts a la taula quan el tastaven. Toni Vall (ses Salines, 2000) considera que és una persona que posa “força ambició i moltes ganes” a tot allò que li agrada. Volia ser treballador social “pel fet de veure que pots ajudar la gent d’alguna manera”. Tot i això, tenia clar que volia fer feina “al camp, a l’aire lliure, no entre quatre parets” i va apostar per estudiar Geografia, fins que la pandèmia el va fer reinventar i començar a formar-se en la vitivinicultura.

De cap banda.Així és com se sent. “Vaig a Barcelona i diuen: ‘Ja arriba el mallorquí’. I en tornar sent: ‘Ja ve el català’”. Els pares són de Catalunya, però ell va néixer a Mallorca. “A l’illa és on he passat tota la vida”, admet encara que no dubta ni un segon a dir que en anar a Barcelona se sent “un més”. Tot i haver passat la infància entre dues terres, la qualifica de “perfecta” i assegura que el més important per tenir bones relacions familiars a distància és la “comunicació”. “La família ho és tot”, remarca.

Sebel·lins.A ca seva, sempre ha abundat l’amor pels animals, la natura i la terra. Per això, entre moltes altres coses assegura sentir “fascinació i admiració” pels pares. “Si trobava un animal ferit, li duia a mon pare i el curava”, recorda. També té a la memòria que uns dels primers ocells que varen cuidar junts era un sebel·lí. No és casualitat que, anys més tard, per elaborar el seu primer vi, hagi triat un raïm sembrat a terres on aquests ocells posen els nius.

Vi blanc o negre?“Ni blanc, ni negre, ni car ni barat. He aprèsqueel vi bo és el que t’agrada”, adverteix. Després d’anar a veremar durant tres mesos a la Borgonya va tornar a Mallorca amb la “curolla” de crear un vi. “Sempre havia estat més de negre que de blanc ”, admet. Però, en tornar de França, “tenia clar que en volia produir un”. Va comentar la idea a la bodega on treballa, 4kilos, a Felanitx. Francesc Grimalt i Toni de Son Vell li donaren el vistiplau perquè la proposta passàs de ser un somni a una realitat que, avui dia, ja és palpable. Tot i que l’equip de feina va confiar en ell en tot moment, va voler actuar amb la prudència que el caracteritza. “Ho tenia tot pensat, el que no sabia era per on començar i m’estimava més demanar permís que no perdó”, assegura. El resultat final és un vi blanc “amb un poquet de color i una combinació d’aromes freds”, explica. El va posar de cara al públic, per primera vegada, a la fira Poc a Poc2024, on es varen reunir una trentena de vinaters.

Agraïtés la paraula que no atura de repetir quan pensa en tot el que ha viscut fins ara. S’hi sent per tenir una germana gran i per l’oportunitat que el món del vi li ha donat, entre d’altres. “Estic molt content que la bodega Son Vell, que fa molts anys que elabora vi, hagi confiat en jo per elaborar-ne un de blanc després de tants anys sense produir-ne”, expressa. Després de gairebé sis mesos d’elaboració, quan té una botella de Corrent Blanc a les mans sent que “és com un fill”, sentencia.