La cara fosca de la cria il·legal de cans a les Balears: “És mal de controlar”

PalmaCans confinats a habitacions petites on trepitgen els seus propis excrements; sense vacunes ni identificació, i amb propietaris disposats a explotar-los per fer negoci. En aquestes condicions es troben molts dels animals que es crien il·legalment a les Illes. Tot i que la venda de cans, moixos i fures a botigues està prohibida a tot l’estat espanyol per llei des del passat 29 de setembre, la cria i la venda il·legal de cans és un negoci que continua viu a les Balears.

A les Illes, perquè un particular pugui criar i vendre animals de companyia “l’única autorització administrativa que l’acredita a fer-ho és tenir el nucli zoològic com a centre de cria”, explica el cap de servei de Sanitat i Benestar Animal de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, José Francisco Rigo. “Tots els centres de cria d’animals han d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics autonòmics”, afegeix. Inscriure’s només és obligatori sempre que el criador tingui més de cinc femelles reproductores, si no “no fa falta”, exposa. De fet, no exhibir el número de nucli zoològic –sempre que la persona tingui més de cinc cans que puguin criar– pot ser la manera més senzilla per identificar un criador il·legal.

Segons asseguren els experts, la cria il·legal de cans a les Illes és un fet “mal de controlar”. “Fa molt mal xerrar-ne perquè qui ho fa pot ser el teu veí, ningú s’assabenta que la cussa ha criat”, asseguren fonts del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil. En el mateix sentit, una treballadora de la residència de cans Belleza Canina denuncia que “els particulars que venen cans fan molt de mal”. “El veí del tercer feia una camada amb el del quint i els venien per dos duros sense declarar res a Hisenda i feien doblers nets”, afegeix.

El Reial decret de la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals, que està en elaboració, establirà un registre de criadors on tots els que ho vulguin ser s’hi hauran d’inscriure i també regularà la cria puntual. “Això és el que diu l’esborrany de la normativa que ni tan sols està aprovada. Per ara, tot està un poc a l’aire”, lamenta el president del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears, Ramon Garcia. La cria ocasional està permesa per llei encara que “no se’n pot fer un negoci amb això”, insisteix Rigo.

Per altra banda, també existeixen associacions que en fan cria per “preservar les espècies de races autòctones”. “No criam per criar ni per guanyar doblers, cercam el benestar animal i conservar un patrimoni que és d’aquí i no el volem perdre”, diu el president de l’Associació de Criadors i Propietaris de Cans de Pastor Mallorquí, Jordi Caldentey. A més, lamenta la imposició de la llei que regularà la cria puntual perquè creu que aquest fet els perjudicarà i defensa que l’activitat que duen a terme “no és cria ocasional, és cria intencionada i necessària i no fa mal a ningú”. Per la seva banda, Rigo deixa clar que la llei “ha de tenir en compte que hi ha gent que cria races autòctones i que no viuen d’això” i considera que totes les exigències que s’imposaran són “assumibles”.

El mètode de vendre els quissons també ha canviat. Abans, les pàgines web on la gent anuncia els productes que ven com MilAnuncios estaven plenes de particulars que n’oferien. Avui dia, la quantitat d’ofertes de cans s’ha reduït perquè “les úniques persones que poden posar anuncis a aquesta plataforma són els criadors que tenen un número de nucli zoològic assignat”, diuen fonts de MilAnuncios. Aquest fet serveix com a filtre “perquè hi ha gent que quan veu que per anunciar quissons cal estar registrat no ho publiquen”, afegeixen. Aquesta pàgina web fa una verificació telefònica de les condicions que s’han de complir per vendre els cans i aporta als venedors una guia informativa de com han de dur a terme el negoci de manera correcta. Per altra banda, a les xarxes socials –que també estaven estibades de fotos de quissons que es venien– ja no es poden publicar anuncis. “Només ho poden fer els qui compten amb l’autorització del nucli zoològic”, subratlla Rigo. Encara això, la venda particular es sol dur a terme a través de converses banals que es fan a la barra d’un bar o mitjançant el boca a boca.

Com ho pateixen els cadells?

Separar els cadells de la mare de manera prematura per vendre’ls també pot tenir conseqüències negatives perquè “els tres primers mesos de vida tenen molt d’impacte en com gestionen les coses en un futur”, declara l’etòloga Pilar Garcia. De fet, és una pràctica habitual, ja que els venedors irregulars els volen perdre de vista al més aviat possible. Els cans que els han separat de sa mare massa prest poden tenir frustració i gestió descontrolada d’estrès, ansietat per separació i poc control de la mossegada, entre d’altres.

Garcia considera que el que manca és “informació sobre com s’han de criar els animals”. “De totes les formacions que hem fet de cria d’animals, mai ha vingut un criador a fer-ne una. No tenen una inquietud per formar-se en aquest sentit i no tenen en compte les necessitats dels animals”, sentencia.