A la cara del turista

PalmaUlrich va sortir dels lavabos del Megapark, amb el seu terra inundat d’un brou incert, i es va precipitar cap a la primera barra que va trobar en el seu camí. Hi va arribar de tort, perquè anava gatíssim, però necessitava una altra cervesa per contrarestar el mal gust que li havia deixat el vòmit. La va demanar a crits, en part perquè així era com solia expressar-se quan estava de festa, i en part perquè, dins el local, no quedava un altre remei. En aquell moment hi havia damunt l’escenari principal l’actuació del DJ Andy Luxx, que a n’Ulrich li encantava. Per a qualsevol alemany de trenta-i-tants que li agradàs la festa, DJ Andy Luxx era com de la família, el tiet de totes les farres. El seu amic Michal el trobava caspós, però què sabia en Michal. A n’Ulrich li feien molta gràcia els vells acudits que Andy Luxx contava entre tema i tema. Sobretot si anava de M, com aquella nit. D’ençà que havien arribat a Mallorca –no hauria sabut dir exactament quan, però feia almenys un parell de nits–, ell, en Michal i els altres havien pogut drogar-se a gust, sempre que havien volgut, tant com havien volgut. Ells no havien de cercar la droga, era la droga la que venia a ells amb una abundància i una facilitat que no havia vist ni en els millors dies a Sant Pauli.

A més, a Mallorca, o Palma, o com es digués l’illa, hi havia aquest lloc collonut, el Megapark. Hi podies menjar, beure, col·locar-te i amb una mica de sort follar, tot sense sortir del mateix local, i a sobre hi havia música en directe tota l’estona i un ambient al·lucinant, amb més de dues mil persones cantant i ballant i fent el goril·la i el que fes falta. Estava obert tot el dia i tota la nit, i només tancaven quatre hores al matí, que a n’Ulrich li semblaven poques per netejar un local tan enorme de tota la matèria que s’hi devia arribar a vessar, o a escampar, en una nit. El fet era que ho aconseguien, i a les deu del matí, quan a l’illa ja hi feia un sol ben calent, si a un li venia de gust podia berenar de cervesa i salsitxes dins el Megapark. Devia ser bonic veure com començava la jornada en un lloc com aquell, i de quina manera s’hi anaven afegint cambrers i cambreres, i massatgistes, i músics, i dj, i fulanes, i camells, a mesura que passaven les hores. De fet, si no fos que ja tenien l’hotel pagat, Ulrich pensava que una bona solució era passar tot el dia al Megapark (l’entusiasmava que per fora tingués l’aspecte d’un castell medieval, o una cosa per l’estil) i després descansar a la platja durant les hores que tancava. Ho proposaria a en Michal per a l’estiu que ve, perquè, almenys ell, n’Ulrich, ja tenia decidit que pensava repetir les vacances a Mallorca, o Palma, o Arenal, o com es digués. L’illa era tan pistonuda que a l’aeroport, en comptes d’anunciar museus o vins i formatges, hi havia tota una galeria amb les fotos dels cantants i els dj del Megapark, en format enorme. Només aquest detall ja li havia fet veure que havia arribat al lloc correcte, i se n’havia enamorat tot d’una.

El Megapark s’anunciava com la cerveseria més gran d’Europa, cosa que emocionava encara més n’Ulrich, però a la vegada era una gran discoteca a l’aire lliure. Només havies d’aixecar la vista i veies el cel ple de putes estrelles, mentre la música continuava tronant darrere el teu clatell. Per a ell, era com una pel·lícula romàntica. Quan li van haver servit la cervesa que demanava es va quedar així mirant amunt cap al rectangle de firmament que podia contemplar a través del sostre descobert del Megapark. Va recordar la platja, el lloc on havia calculat que podia dormir un parell o tres d’hores abans de continuar la festa i estalviar-se així l’hotel (que li havia costat poc més de cent euros per quatre nits, tampoc s’hi havia deixat el sou, però vaja) i de sobte li va semblar que acostar-s’hi i respirar una mica de brisa marina podia ser una bona idea. Això el podia acabar de restablir dels efectes de la vomitada, que l’havia deixat amb mal cos. Un altre cristallet de M li aniria bé, però els tenia en Michal i no sabia per on parava. Fins que no el trobàs, una bona idea podia ser acostar-se a vorera de mar.

Va travessar la gentada i va travessar també el portal del Megapark, que era un dels punts on es concentrava sempre més gent fent les coses més passades de voltes. Per algun motiu, a alguns els agradava vacil·lar els vigilants de la porta i de vegades la cosa acabava a cops de puny. En aquell moment, però, tot estava relativament tranquil i, de fet, ja començava a clarejar: a més del Megapark, aquella illa tenia una quantitat impressionant d’hores de sol. Es va aturar a baix d’un fasser al mig del passeig marítim i va respirar a fons. En comptes d’olor de salobre, l’aire li va dur pudor de fems i fritures, però li va ser igual. De sobte va sentir una veu que el cridava pel nom: es va girar i va veure que es tractava d’en Michal, que era dret a l’altra banda del passeig, la de la platja. Això el va alegrar, perquè volia demanar-li si li quedava M, però el seu amic es va avançar: Dus el mòbil?, va preguntar. N’Ulrich va respondre que sí amb el cap. Grava’m, li va dir rient.

Va veure que en Michal caminava en direcció a un borratxo que dormia damunt el muret que separava la vorera del passeig de l’arena de la platja. Grava’m, hi va insistir en Michal. N’Ulrich es va moure fins al costat del seu amic, va treure el mòbil, va triar l’opció de vídeo, es va posar a gravar.

Quan va enquadrar en Michal, es va adonar que s’abaixava els pantalons i s’acotava amb el cul damunt la cara del borratxo, que no es va moure. A continuació, s’hi va cagar al damunt. N’Ulrich va pensar que el borratxo potser sí que reaccionaria després d’això, però va continuar profundament adormit. En Michal es va embotonar els calçons i va continuar caminant pel passeig. Ell va apagar el mòbil i va pensar que podrien anar a menjar una gofra. Ja es trobava bé. Es va tornar a preguntar si a en Michal li quedaria algun cristall de M. Va pensar que el vídeo del borratxo cagat podia haver quedat divertit.