Cares a les parets de l'aeroport

PalmaUna mica a l’estil de les cares de Bélmez, l’aeroport de Palma, aka Son Sant Joan, fa un parell d’anys consecutius que veu com algunes de les seves parets s’omplen de rostres inquietants quan comença la temporada turística. Les cares de Bélmez eren les que van aparèixer estampades, o pigmentades, al trespol i a les parets d’una casa particular al número 5 del carrer Real d’aquesta localitat de Jaén: hi havia qui afirmava que es tractava d’un fenomen paranormal, concretament de manifestacions d’ànimes en pena, i durant molts d’anys van servir d’atractiu turístic per a la zona, turisme de Jiménez del Oso i de Cuarto Milenio. Va tenir derivades –no tan exitoses, tot s’ha de dir– com el cas dels amos de la tasca La Cascada, de Carabanchel Alto, a Madrid, que en encetar un pernil hi van veure una ombra que els va semblar que tenia la forma d’un rostre masculí, i no un de qualsevol. En concret, van tenir la certesa que, damunt la carn de la peça, s’hi dibuixava la fesomia de Jesucrist.

Les cares de l’aeroport de Palma són itinerants: l’any passat es van poder veure a les columnes de la zona de recollida d’equipatges, allà on hi ha les cintes per on desfilen les maletes i els paquets indescriptibles que la gent arriba a endur-se’n de viatge. Enguany, però, les cares han aparegut just abans d’aquesta zona d’equipatges, a les parets de la galeria que han de recórrer els passatgers per arribar-hi, i per accedir a la sortida. Una galeria enorme, que per si mateixa ja causa desassossec, tota feta de ciment i formigó, amb un cel ras fet de llistons d’alumini i una il·luminació amb bombetes de llum freda (i baix consum, hem de suposar). Segons com es miri, fa pensar en una estació de metro. Hem dit una estació de metro? A les estacions de metro sol haver-hi cartells. I pintades.

A la galeria de què parlem s’hi havien exhibit, en èpoques anteriors, cartells de propaganda que feien referència als irresistibles atractius de l’illa. Tots els que hi hàgiu passat en els darrers anys recordareu una campanya que tenia el lema ‘This is Palma’, acompanyat d’imatges diverses que convidaven a visitar una Palma imaginària: em va quedar dins la memòria una que mostrava una llagosta, o un llamàntol, extremadament vermell i llustrós. També va causar un cert impacte un altre anunci de l’estiu passat, d’un touroperador o similar, que mostrava una imatge d’una posta de sol a una platja que podia ser qualsevol (vull dir de qualsevol lloc del món), juntament amb l’eslògan ‘Thank you Mallorca for your amazing beaches’. La broma es produïa fàcilment a partir del fet que, en anglès, les paraules beaches i bitches sonen pràcticament igual, però tenen significats prou diferents (‘platges’ i ‘putes’, amb perdó).

Retrats del Megapark

Bé, els llamàntols i les beaches s’han esvaït, enguany, i en el seu lloc s’hi han instal·lat aquestes cares que fan por, encara que no tinguin cap misteri, perquè són fàcils d’identificar. Són els retrats dels artistes (ehem) que actuaran durant aquest estiu al Megapark, la discoteca a l’aire lliure de l’Arenal que ofereix actuacions en directe, entre altres especialitats, a la seva selecta clientela, molt majoritàriament alemanya. Tal com el seu nom suggereix, el Megapark és una macrodiscoteca, una discoteca enorme, gegantina, oberta cada dia de les 10 a les 5 h del matí, amb molts escenaris, moltes barres i moltes pantalles també enormes, i on la gent té tendència a perdre els papers i, de vegades, l’oremus i la consciència. Perquè ningú es confongui, és la discoteca que es troba situada en un punt privilegiat del carrer del Llaüt de la Platja de Palma, a uns 200 metres de l’igualment cèlebre carrer del jamón, i que es reconeix tot d’una pel seu aspecte de castell medieval de cartró pedra, un autèntic monument a l’arquitectura turística més demencial. El local va ser notícia fa tot just un parell de setmanes perquè una nit el seu propietari, l’empresari de l’oci nocturn Bartomeu Cursach, va pegar quatre tocs amb una pala de jugar a pàdel a una colla de joves alemanys que es trobaven just davant del Megapark mateix. El motiu de l’emprenyada va ser una ambulància que atenia un altre jove que tenia un trau al cap (les sanes diversions del nostre turisme, que ens fan sentir tan orgullosos) i que impedia el pas al cotxe de don Bartomeu, un empresari de tal integritat i honradesa que va fer venir les llàgrimes als ulls del fiscal Tomás Herranz. Això va passar en la curiosa cerimònia que se li va dispensar a Cursach a l’Audiència Provincial de Palma, que va començar com un judici i va acabar com un homenatge.

Tenim, per tant, que el primer que veuen els nostres mai prou estimats turistes, quan arriben a aquesta illa afortunada, són els retrats –a mida descomunal i en estil pop art– dels Djs i els cantants que amenitzen les vetllades al Megapark. És tota una declaració de principis, també per part d’AENA, que és la que ha de donar el permís a la publicitat que s’exhibeix als seus aeroports. Si és la vostra primera vegada a Mallorca, heu de saber que el millor que us podem oferir no són les postes de sol, ni les amazing beaches, ni tan sols els llamàntols extraterrestres: el millor que us podem oferir són els cels nocturns plens d’estrelles que podreu contemplar des del Megapark, mentre la música a tot volum dels sinistres personatges de l’aeroport us rebota entre les orelles i damunt el pit i l’estòmac. I si teniu sort, potser l’amo us arriba un mastegot amb la seva pala de pàdel.