Càritas atén durant l'estat d'alarma més de la meitat de tots els usuaris que va acompanyar el 2019
Durant la presentació de la Memòria 2019, la secretària de l'entitat, Catalina Mateu, ha alertat que ha empitjorat l'emergència de l'habitatge
PalmaEn els tres mesos de l'estat d'alarma, Càritas Mallorca ha atès més de la meitat de tots els usuaris que va acompanyar l'any 2019. Segons la Memòria 2019, que l'entitat ha presentat aquest dijous dematí, durant l'any passat varen atendre 8.787 usuaris (que suposen un increment d'un 8,8% respecte del 2018), mentre que durant els tres mesos de l'estat d'alarma, n'ha acompanyat 5.557.
Les necessitats també han canviat. El 2019 el 70% de les ajudes directes anava a pagar el lloguer, i el 13%, a la cobertura de necessitats bàsiques d'alimentació i higiene. Durant la pandèmia del coronavirus, la demanda majoritària és d'aliment, encara que l'habitatge continua sent molt important, segons ha assegurat la secretària de l'entitat, Catalina Mateu.
Quant a l'emergència habitacional, Mateu també ha destacat que els ajuts atorgats el 2019 han pujat un 13% respecte del 2018 i que han notat un increment notable dels ajuts per pagar habitacions, i no només de persones soles, sinó també de famílies. Mentre que l'any 2017 ni tan sols tenien l'ítem contemplat, perquè els ajuts per a habitacions eren molt minoritaris, el 2019 ja són gairebé el 50% de totes les ajudes per al lloguer.
És per aquest motiu que la secretària de Càritas ha valorat positivament la bateria de prestacions per ajudar a pagar el lloguer que han posat em marxa les administracions, però ha assenyalat que "una part important de les persones que atenem no hi pot accedir perquè lloga habitacions o no té el contracte al seu nom".
A més, ha citat el darrer informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya per recordar que a Balears gairebé 85.000 persones viuen amb la incertesa de quedar sense llar, 120.000 viuen en habitatges inadequats i un 25% de la població té alguna situació problemàtica per l'habitatge. "Aquesta situació es veurà agreujada per la crisi actual, perquè ha suposat una important pèrdua de llocs de feina", ha afegit Mateu.
Augmenten les persones en situació irregular
De les 8.787 persones acompanyades l'any passat, el 59% s'acostà per primera vegada a l'entitat social per sol·licitar ajuda. Les persones amb nacionalitat espanyola ateses baixen 7 punts i representen el 31%, mentre que augmenta més de 6 punts el nombre de persones extracomunitàries ateses, el 64,5% del total. Dins aquest darrer col·lectiu, un terç són persones que han vingut d'Amèrica Llatina i el Carib –sobretot Colòmbia, Veneçuela i Bolívia–, i la resta són persones nascudes a l'Àfrica i l'Orient Mitjà –sobretot del Senegal, el Marroc i Nigèria.
Cal destacar l'augment important de persones en situació administrativa irregular els darrers dos anys: el 2017 eren un 15% del total d'usuaris i el 2019 han arribat al 40%, amb 3.319 persones ateses. Davant aquesta situació, Catalina Mateu ha recordat que "tot i que és una bona notícia que el govern espanyol hagi aprovat l'Ingrés Mínim Vital, les persones en situació irregular en queden excloses, malgrat que la Llei d'estrangeria reconegui el seu dret a accedir als ajuts bàsics".
En aquesta línia, ha expressat el reclam de Càritas perquè les administracions tirin endavant línies d'ajuda per a aquestes persones més enllà de l'estat d'alarma. "Demanam a les administracions que se n'encarreguin, que no es desentenguin d'aquestes persones, perquè malgrat estar en una situació irregular són persones que viuen i treballen, en molts de casos cuidant els nostres familiars. Són, en definitiva, ciutadans", ha expressat Mateu.
Pel que fa a la situació laboral de les persones usuàries, el 72% són actives laboralment, un 61,6% de les quals estan aturades. En relació amb la formació, hi ha un 17,7% de les persones ateses sense alfabetitzar i la majoria, un 37,6%, té educació primària. Cal tenir en compte que moltes persones nouvingudes tenen problemes per convalidar els seus estudis.
A banda d'aquest acompanyament, el 2019 l'entitat va atendre 3.646 persones (587 més) en programes d'inserció sociolaboral. Una altra branca és la promoció de l'economia social i solidària, amb Eines x Inserció, l'empresa creada a final del 2017 i que ara "es consolida", ha assegurat la secretària de Càritas. L'empresa promou l'inserció sociolaboral, el consum responsable i el destí ètic de roba de segona mà. Eines té 199 contenidors per Mallorca i ha recollit més de mil tones de roba. A més, continuen endavant les deu botigues solidàries.
Càritas va invertir el 2019 un total de 3,3 milions d'euros en els seus diferents projectes socials, amb un augment de 56.219 euros respecte de l'any anterior. El programa a què han destinat més doblers ha estat Acció Base, amb 1,7 milions d'euros. Amb aquest projecte, a banda de les ajudes directes, s'acompanya les persones a millorar les seves condicions de vida.
Un total de 6.015 varen ser ateses el 2019: el 79%, acompanyades de manera individual, i un 63% ha participat en activitats grupals. Pel que fa a les ajudes directes, han suposat una inversió de 387.559 euros. Per últim, el programa d'acció per a la Inserció Sociolaboral ha suposat una inversió total de 656.672 euros, que representa el 30% de l'activitat de Càritas.
Condemna al racisme
"Aquí lluiten perquè vinguin turistes i l'economia pugi, però al món hi ha una problemàtica molt més ampla", ha dit el bisbe Sebastià Taltavull durant la presentació de la Memòria. Ha subratllat la necessitat de tenir una "consciència social més ampla" i no només centrada en l'illa. "De l'Àfrica ningú en parla. Tampoc d'Àsia. I nosaltres en tenim informació directa pels més de noranta missioners mallorquins que hi ha pel món", ha exposat, i ha afegit que estan fent la seva feina sense mitjans.
Taltavull ha volgut començar la seva intervenció fent una condemna al racisme: "Una condemna contundent a les actituds violentes, paraules violentes i actituds segregacionistes de menyspreu a persones i col·lectius d'altres ètnies, especialment de raça negra". Quant a la situació d'emergència, ha destacat la feina dels treballadors de Càritas els darrers mesos i ha defensat la necessitat de "no donar el peix, sinó de pescar". "No només tenir coes de gent per donar-los menjar, sinó també ajudar que organitzin la seva vida", ha tancat.
D'altra banda, el delegat d'Acció Caritativa i Social, Mateu Tous, ha assegurat que les dades de la Memòria "ens posen davant una realitat que no ens agrada, però que forma part de la societat en què vivim". A més, l'ha destacat com una bona eina per tenir "una visió de conjunt de la feina que es fa a l'entitat, poder valorar-la i corregir les mancances que hi pugui haver". Pel que fa a l'acció de l'entitat, ha assenyalat que "el nostre objectiu és l'evangelització, però sobretot evangelitzar els més pobres, i això comporta l'assistència a la necessitat primària".