Carla Gener: "Cal un debat sobre Sant Joan que reculli totes les sensibilitats"

CIUTADELLACiutadella afronta l'any 2022 amb molts i importants reptes damunt la taula. Les festes de Sant Joan tenen pendent un intens debat que desperta reaccions que remouen els fonaments d'una societat que pretén ser moderna, però sense modificar alguns aspectes, com el paper de la dona a les festes. Les declaracions del president de l'associació Salvem Sant Joan rebutjant la participació femenina han evidenciat que la ciutat necessita un debat obert, precisament el gran objectiu de la regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Ciutadella, Carla Gener.

Ha arribat el moment de posar damunt la taula un debat obert sobre el paper de la dona a les festes de Sant Joan?

Consider que sí. Crec que aquest debat, juntament amb altres de la festa, fa temps que es parlen en converses privades de ciutadans. Ara, després d'aquests dos anys que la pandèmia ha impossibilitat que visquem la festa, crec que és un bon moment de reflexió.

Quines són les intencions de l'Ajuntament de Ciutadella en aquest sentit? Hi ha algun acte pensat?

No, ara com ara no hi ha cap acte pensat. Fa poc es va aprovar la creació d'una Junta Municipal de Sant Joan on es va decidir que es tractarien els temes d'interès entorn de la festa. A mi, m'agradaria anar una mica més enllà obrint el debat al poble; ara bé, per poder fer-ho com a ajuntament, hi ha d'haver consens.

Què és el que més us ha sorprès arran de les declaracions del president de l'associació Salvem Sant Joan?

Les justificacions. Puc entendre, i ho entenc, que quan un no està acostumat a exposar-se en públic a vegades aquest fet li pot jugar males passades. Ara bé, si al discurs se li canvien les paraules, continuen tenint un rerefons masclista; per tant, per mi no té justificació.

Tots els partits polítics que formen l'equip de govern veuen aquest tema de la mateixa manera i estan a favor d'obrir un debat públic?

Tots els partits s'han acabat pronunciant davant les declaracions que es van fer des de l'entitat. De tota manera, una vegada condemnades, s'haurà de trobar la manera d'actuar i aquí, pens, és on hi ha diferències. Jo crec fermament en un debat obert, on es puguin recollir les diferents sensibilitats. La festa és del poble i és cap al poble on s'ha d'encaminar el debat. Quan parlam de Sant Joan, ho feim no tan sols d'una festa, sinó com a tret identitari que ens interpel·la directament. Per tant, és normal que es visqui tot el que envolta la festa de manera molt sentida, i per això, perquè ho sentim, l'hem de cuidar, i cuidar implica abordar de manera conjunta tot el que esdevé entorn d'ella.

Quines novetats us agradaria introduir a les festes?

A mi m'agrada la nostra festa. Gaudesc de l'arribada de les festes i, més enllà de desitjar veure una dona dalt cavall, no en tenc una opinió tancada. I això és la gràcia de fer un debat obert, poder nodrir-te del que s'exposa per tal de conèixer el passat de la festa, la manera en què es reflecteix a la societat actual i, a partir d'aquí, reflexionar. El que sí que m'agradaria és poder veure la gent expressar-se lliurement, sempre emparats en el respecte, clar.

Quina conclusió extreis que sigui només Ciutadella el municipi que no permet que les dones participin en la festa?

Crec que s'ha fet una mala interpretació de la tradició, i al fil d'aquesta pregunta citaré també una reflexió de Joan Pons Alzina: "Amb Sant Joan no tan sols parlam de la festa, sinó de dos models polítics: el plenament inclusiu, democràtic, horitzontal amb drets i deures per a tothom, i el vertical i caciquil que discrimina en funció de favors". El privilegi una vegada esdevé és mal d'amollar i crec que la reticència amb la participació de la dona no és més que un intent de deixar la festa en un punt en concret i evitar així que s'obri als canvis en profunditat, uns canvis que podrien conduir a decantar la balança entre aquells dos models polítics.

Què diríeu a la gent que considera que una tradició no pot canviar-se per no alterar el protocol?

M'agradaria demanar-los que a quin protocol es refereixen: als que hi ha firmats pel baró de Lluriach, entre d'altres, el 1843 o al llibre de 1977 d'en Bep Padet, o a la història més recent de Sant Joan? Crec que ja s'ha creat un dogma de fe entorn d'uns protocols inalterables, tot i que des del principi de la festa estan en constant canvi. De fet, algunes desavinences han arribat a litigis als tribunals, com per exemple el cas del caixer senyor que va voler sortir en maxu, o el 1703, quan Ciutadella va quedar sense Sant Joan per un judici entre els jurats i un noble. Amb tot això vull dir que les nostres festes no són un quelcom immutable, sinó que han evolucionat al pas que ho feia el poble de Ciutadella. Ara sembla que hi ha un interès per deixar-la en un punt concret de la història.

La manifestació feminista que es va dur a terme és una primera passa?

Crec que és una primera passa per dur aquest debat a l'espai públic. Fins ara aquest posicionament havia estat castigat o vinculat a una falta d'estima a la festa, tret que condicionava poder xerrar-ho públicament. Crec que les declaracions van fer reaccionar la gent, es va dir de manera pública i poc maquillada allò que moltes hem sentit a dir en petit comitè. Per molt que es justificassin les paraules, a totes ens ressonava aquell argument. Evidentment, sortir al carrer sempre és un pas endavant, demanar i exigir a les administracions que desenvolupin la seva tasca. Molts esdevenen la relació entre les mobilitzacions i la meva figura de manera errònia, intencionadament és clar. La meva figura ha de servir per poder donar veu a les necessitats de la gent, i tenc clar que ho he fet bé; hi ha una part de la ciutadania que reclama els seus drets i com a regidora d'Igualtat no em puc quedar de perfil davant això. Desconec si hi haurà més mobilitzacions; ara bé, si el moviment feminista reclama els seus drets, sempre estaré al seu costat.

La societat ciutadellenca està preparada per abordar el debat?

Confii plenament en la societat ciutadellenca; crec que com a poble podem abordar aquest tema perfectament. Pens que hi ha un punt de connexió entre els dos vessants i és l'estima a les nostres festes i al nostre poble; ens hem d'agafar a aquest punt en comú per poder, des de la serenor, tractar els punts en desacord. Ara bé, res de tot això pot implicar mai passar per sobre dels drets de les persones.