Carlos Gómez: "La gent no ha de tenir por d'usar el català davant la justícia"

PalmaCarlos Gómez és jutge des de fa 38 anys. Aquesta experiència o el fet de "ser vell", com ell mateix va reconèixer, l'ha portat a ser el candidat electe -i únic que es va presentar- per presidir el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Entre les seves preocupacions, se situa en primera posició la manca d'espai que pateix l'administració judicial a l'Arxipèlag. Per ara, considera necessari la creació de quatre nous jutjats de diferents categories, entre els quals ha d'haver-n'hi un de violència contra la dona. Com a jutge, Gómez reconeix que la passa més important en la lluita contra el masclisme és que tots els membres de l'administració facin un esforç per superar aquests prejudicis.

Com afrontau el nou càrrec?

Amb il·lusió. Al cap i a la fi això significa representar un grup de persones: jutges i jutgesses, que n'hi ha més que homes. Jo sé que la meva funció com a president és intentar facilitar-los la tasca. També m'agradaria servir de canalitzador de les necessitats que tenim aquí, que són moltes, perquè nosaltres depenem de les aportacions de les altres institucions, com són el Ministeri o el Consell General del Poder Judicial. També crec que és una funció important el que feim ara, de comunicar, d'acostar l'administració de la justícia al ciutadà.

Si preneu el pols a la justícia aquí a les Balears, com la trobau actualment?

La justícia a les Balears la conec des de fa anys. Fa 38 anys que som jutge i aquí a les Illes, 33. La justícia aquí funciona relativament bé si tenim en compte tot el país. El retard d'assumptes és inferior, és a dir que la productivitat dels jutges és més alta que la mitjana espanyola. En aquest sentit, la situació no és del tot dolenta.

De què pensau que és simptomàtic que fóssiu l'única persona que ha presentat la candidatura a president del TSJIB: respecte o responsabilitat?

Les dues coses mesclades. Respecte perquè vol dir que es respecta la meva candidatura i que els meus companys consideren que tenc un perfil adequat per ser el seu president. I també responsabilitat precisament per aquesta confiança inicial i per no decebre les expectatives dels companys.

A hores d'ara, a més, estau instruint la investigació contra Penalva i Subirán

No en faré cap valoració. Però agraesc que em faceu la pregunta perquè em permet explicar per què: aquest procés està en una fase sumarial, que és allà on la llei diu que les actuacions són reservades i, per tant, no puc dir res que remotament es pugui interpretar com que les dades que tenc dins el cap puguin venir d'allà. Per tant, m'estim més una abstenció total. A banda d'això, jo he de mantenir una posició d'imparcialitat i no puc avançar coses.

En qualsevol cas, pensau que la imatge del sistema judicial s'ha vist danyada?

Sobre això tampoc opinaré, perquè crec que els mitjans ho saben millor que jo.

El sistema judicial espanyol darrerament rep bastants crítiques. Què hi falla?

Les crítiques en el sistema judicial fins a cert punt són normals, perquè nosaltres responem a una dinàmica distinta. No responem a les majories ni al que es pugui interpretar com que l'opinió pública vol. El que intentam és aplicar la llei, però ens situa en una situació incòmoda. De vegades, fins i tot, d'una certa incomprensió per la resta de la societat. Però això forma part de la nostra professió: saber que no sempre quan dictem una resolució tindrà el consens o l'aquiescència dels nostres ciutadans. I això està en la manera de ser jutge. Aquesta crítica forma part del funcionament de les institucions i, en si mateixa, no em pareix dolenta, sempre que sigui respectuosa i tendeixi a millorar el sistema.

Entre elles està la del Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO), al Consell d'Europa, que demana a Espanya que canviï el sistema d'elecció dels jutges. Hi estau d'acord?

Crec que s'ha de canviar el model perquè hem de seguir les recomanacions europees en aquest sentit. El tema de com es tria el Consell del Poder Judicial és problemàtic. No hi ha cap país que ho tingui ben resolt. Ni Espanya, ni França, i ara hem vist que als Estats Units el president ha escollit directament la magistrada del Tribunal Suprem. En els temes que no tenen una solució clara som partidari de les solucions estàndard, i l'estàndard és el del Consell d'Europa. Aquest diu que quan hi ha un consell de la magistratura, la meitat, almenys, dels seus membres han de ser jutges triats per jutges. Això és el que demanen també totes les associacions judicials.

Pel que fa a les Balears, heu reconegut que el català està en desús a l'administració judicial. Què proposau fer per millorar aquesta situació?

El que propòs, sobretot, és que la gent no tingui por d'usar el català davant l'administració de la justícia perquè el dret a utilitzar-lo és del ciutadà i els jutges el respectam, és un dret que és considerat a la Constitució a la Llei Orgànica del Poder Judicial. Els ciutadans a les Balears poden utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials. El problema és que hi ha una mena d'idea equivocada que no convé o que no és adequat. Si una persona l'empra, tindrà una resposta adequada.

És més conscienciació que posar normes?

Sí, estant iguals per totes les comunitats autònomes, n'hi ha algunes en què s'utilitza més el català que en altres. Perquè, per exemple, està més implantat en l'administració de la justícia. Jo sempre explic que quan era jutge a Catalunya, on hi ha una majoria de jutges no catalans, les deliberacions es feien en castellà, però de vegades la sentència sortia en català perquè hi ha suport institucional, que aporta dinamitzadors culturals i traductors. Aquí deliberam en mallorquí, però la sentència surt en castellà. I aplicam les mateixes normes. Hi ha maneres d'utilitzar el català.

Un altre dels reclams és la manca d'espai a l'administració judicial. Com pensau fer-ho arribar a Madrid?

La meva pretensió seria posar d'acord un pla d'infraestructures, que ha de confeccionar Madrid en connexió amb una disponibilitat d'edificis per part de la comunitat autònoma o autoritats locals. Per exemple, a Manacor es necessita un edifici judicial perquè fins i tot estan dispersos, no tenen una seu. La funció del president és posar en contacte les administracions que tenen aquestes competències en matèria de recursos perquè es dugui a terme.

Abans de la pandèmia ja s'havia alentit l'accés dels periodistes a les sentències i amb el covid-19 s'ha complicat l'accés als judicis. Com reforçareu la transparència del TSJIB cap a la ciutadania i els mitjans?

Hi ha maneres de fer que ha imposat la covid que continuaran. Per exemple, hi ha hagut judicis en línia i això es continuarà fent, en segons quins casos que estigui justificat. També crec que hem d'avançar en el fet que hi hagi una transparència, que les sentències es coneguin amb agilitat, respectant els drets de les parts i la protecció de dades, però amb agilitat suficient. Som conscient que el tempo dels mitjans de comunicació és bastant accelerat, molt més que el de la justícia. Hem de trobar aquest punt de connexió de manera que la publicació de les sentències pugui tenir encara un interès informatiu.

S'ha pensat destinar-hi recursos concrets?

Nosaltres tenim un recurs molt concret que és la cap de premsa del TSJIB. Després el que hem de fer és intentar que hi hagi, aprofitant les noves tecnologies, una major accessibilitat, però respectant el paper de les parts, els representants i els advocats, que han de ser els primers que se n'assabentin. Però immediatament després ja poden ser els mitjans. I això ho hem d'agilitar.

Una altra de les vostres peticions era crear un nou jutjat de violència contra la dona. És la demanda més elevada del que els recursos actuals poden atendre?

Els jutjats de violència contra la dona són molt especials. Tenen una tasca que exigeix una atenció molt personalitzada a la víctima, conèixer-ne l'entorn i adoptar unes mesures que no són senzilles. Hi ha ordres de protecció, ordres d'allunyament, la situació dels fills... És més integral i això demana més feina. Encara que el nombre d'assumptes sigui inferior a un jutjat d'instrucció normal, la dedicació que demana ens ha fet veure que necessitam almenys un jutjat més de violència contra la dona per poder complir amb aquestes funcions de manera digna i eficient.

Hi ha un termini?

No hi ha un termini perquè el primer que es crearà seran dos jutjats en certa manera relacionats amb el covid, que és un jutjat social i un altre de mercantil. Això ho tindrem tot d'una que disposem d'espai. Després ja ens ficarem en això, que és més estructural, com és la violència contra la dona o el jutjat contenciós, que duu un retard excessiu.

Aquí la mitjana d'ordres que donen els jutjats de violència contra les dones és superior a l'estatal. Hi ha una explicació rere això?

Potser perquè el jutjat de violència contra la dona de les Balears funciona una mica més bé que la resta d'Espanya. Estam un poc per damunt de l'eficiència del funcionament i això ens permet tenir més possibilitat d'encert que en altres jutjats, però no té cap altra explicació.

Considerau que la justícia podria fer una alguna cosa més per anar una passa més enllà contra la violència masclista a les Balears?

Jo crec que el que hem de fer els jutges, en violència masclista i altres temes, és ser molt conscients que hi ha molts de prejudicis. És un treball d'imparcialitat. Per ser-ho, hem de ser conscients dels nostres prejudicis i els hem d'intentar superar tots, perquè venim d'on venim, en podem tenir de masclistes. Hem de fer un esforç i aquest probablement sempre serà insuficient, sempre s'hi ha d'insistir.

Una llosa que també han arrossegat les Illes ha estat la de la corrupció. L'hem superada?

Jo crec que ha quedat demostrat que la justícia ha donat un tracte igual als temes quan han arribat a la justícia. Si tot això ha passat i ha arribat als jutjats, és perquè molts altres filtres han fallat. Quan els jutges ocupen molta part de l'escenari públic vol dir que alguna cosa falla. Els jutges som el darrer remei.

Fins a quin punt ha afavorit que aquests casos hagin estat tan mediàtics?

Jo crec que ara sí que s'han accentuat molt els mecanismes de control per evitar derives com aquelles que vàrem viure aquells anys.