Carlos Rubí: “Som partidari que els infants es desenvolupin sense cap etiqueta”

PalmaCarlos Rubí, cirurgià plàstic nascut a Bilbao, viu a Palma i treballa en clíniques privades, a Mallorca a la Palmaplanas i a Barcelona a IMClínic. És l’autor de la primera vaginoplàstia que s’ha fet mai a les Balears.

Blanca Dumas és la primera dona trans que s’ha fet una vaginoplàstia a Mallorca.

Sí, ha estat la primera i, de moment, l’única. No és fàcil, la majoria de gent se’n va a centres on tenen molta experiència, de Barcelona o d’altres bandes. De les Illes també hi ha qui va a Tailàndia, on es fan moltes operacions d’aquest tipus.

Per què no es fa aquí, a la sanitat pública?

El problema a les Balears és que la Seguretat Social no ofereix aquesta intervenció quirúgica, perquè requereix un a subespecalització i una formació que no tothom assoleix. A Espanya els centres públics que fan vaginoplàsties són La Fe, de València; La Paz, de Madrid; la Carlos Haya, de Màlaga, i el Clínic, de Barcelona.

Els prejudicis cap a la transsexualitat en el món mèdic es van rebaixant?

Abans feia falta una valoració psiquiàtrica i un informe descartava aquesta possibilitat o no, segons la valoració. Ara ja no. Són passes que es van fent. Estam millor que fa uns anys, però el camí cap a l’acceptació és molt llarg. Realment el prejudici el pot tenir qualsevol. Fins i tot una dona trans em va dir que els insults que més mal li havien fet venien d’una persona gai que li havia dit “marieta amb pits”. Cal dir que cada vegada és més visible aquesta realitat. Es diu que un de cada 1.000 casos és de transsexualitat femenina, però probablement són bastants més, és un tema que augmenta. Brad Pitt té un fill trans i segur que té tot el suport necessari des de la infància.

Com veis que un nin sigui trans?

En realitat, jo som partidari que els infants es desenvolupin sense posar-los cap etiqueta. Tots els nins i nines passan per l’etapa d’enamorament del seu millor amic o amiga i això no té per què significar una orientació determinada. Com tampoc que un nin es posi les sabates de la seva mare, ja que pot ser simplement un joc.

Quan es duu a terme una operació de confirmació de gènere?

Quan es dona la circumstància que el sexe biològic no es correspon amb el que se sent. Es tracta d’ajudar aquesta persona a sentir-se bé amb el seu cos. L’experiència demostra que la confirmació de gènere fa que la gent que ho desitja sigui més feliç. Però si decideixes viure amb el teu penis i ets feliç, també em sembla beníssim.

És necessari operar-se?

Ara hi ha un corrent de pensament que considera que no existeix el sexe binari d’home i dona i que argumenta que no és necessari fer el canvi de sexe.

I què en pensau, d’això?

A mi em sembla bé, el que tenc clar és que la gent ha de ser feliç i prendre les seves pròpies decisions amb consciència, sabent-ne les conseqüències i d’acord amb les circumsàncies.

Hi ha gent que se’n penedeix?

Gairebé ningú se’n penedeix, d’operar-se de confirmació de gènere. El dilema que tenc quan he de fer una intervenció d’aquest tipus és si no serà aquesta persona, qui se’n penedirà, perquè tens empatia amb el pacient i vols que tot vagi bé. Però la majoria té molt clar què sent i què vol fer.