Carrosses i animals desafien la pluja a les Beneïdes de Manacor

ManacorAcostumat a cels ennuvolats, el sant Antoni manacorí sol patir de vent i fred. Una cosa normal si tenim en compte la data, però que rarament sol anar més enllà, i que sol respectar l’ermità quan el que li toca és beneir els animals de pèl i ploma. Aquesta vegada no ha estat així i la pluja ha deslluït l’organització de les Beneïdes pel centre del poble i ha obligat el Patronat a accelerar un recorregut ja de per si inestable.

Eren les 10.30 h quan carrosses i animals han començat a formar al llarg de l’avinguda de Baix des Cós. Cans, moixos, cavalls, ases o serps. Recreacions d’escenes típiques del camp mallorquí del segle passat, de llenya, caliu i indumentàries tradicionals com si fos un dia de festa de fa cent anys. Santantonis i dimonis de tota casta i condició s’han anat alineant com avions a punt d’enlairar-se enganxats als seus tractors.

Però a les 11 h en punt ha començat a ploure, poc, però sense intenció d’aturar-se, cosa que ha fet que el Patronat de Sant Antoni arribés a dubtar sobre què fer. Mentrestant els devots i el públic s’han anat resguardant de la pluja com han pogut, tapant els estris i les recreacions fetes de cartó pedra i els elements susceptibles de mullar-se. Deu minuts ha estat a escampar i poder tornar al sol una mica malaltís del principi. La solució: arrencar ràpidament per poder rebre l’aigua (beneïda) del rector de Manacor, Antoni Amorós, qui resguardat amb les autoritats, la colla de dimonis i una megafonia que no ha arriscat, ha anat llançant més líquid.

Al final i amb una quantitat de públic superior a la que s’esperava (per la climatologia i perquè els joves que ahir van seguir la comitiva dels dimonis continuaven dormint) el format ha tornat al que s’esperava. Això sí, sense tants animals. Cosa que s’ha compensat amb humor, una mica de resignació i bones dosis de fe. La mateixa que fa que el sentiment perduri encara que les carrosses es vesteixin d’anacronismes nostàlgics, però orgullosos.

Amb València

Durant el recorregut també s’han pogut veure diversos grups i parelles amb vestimentes tradicionals dels segles XIX i principis del XX. Vestits mallorquins de gala o per a esdeveniments especials, que llueixen i serveixen per reivindicar tot un moviment de recuperació d’aquestes teles, peces i teixits, alguns d’ells comprats enguany a Paiporta, en mostra de solidaritat i suport a molts negocis que ho van perdre tot a causa de la passada DANA.