Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per violació

BarcelonaCulpable. L'Audiència de Barcelona ha condemnat el futbolista Dani Alves a una pena de quatre anys i sis mesos de presó per un delicte d'agressió sexual. Els magistrats consideren provat que l'exblaugrana va violar amb violència una dona de 23 anys en un lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022. Tot i això, la condemna se situa en la part baixa del delicte d'agressió sexual amb penetració, que va dels quatre als dotze anys de presó. Com ho justifica el tribunal? Amb l'atenuant de reparació del dany que li han acceptat al futbolista per haver ingressat abans del judici els 150.000 euros als jutjats, tal com li demanava el mateix tribunal. Aquesta és la indemnització que rebrà la víctima. Un cop surti de la presó i hagi complert la pena, Alves estarà cinc anys en llibertat vigilada. Els quatre anys i sis mesos són la meitat del que demanava la Fiscalia (nou anys), mentre que l'advocada de la víctima demanava dotze anys de condemna.

"Per fi m'han cregut", han sigut les paraules de la denunciant al conèixer el contingut de la sentència, tal com ha explicat la seva advocada. Aquest dijous al matí, els tres jutges de l'alt tribunal han fet pública la sentència d'un judici que es va celebrar fa quinze dies. Aquesta resolució es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i fins que aquesta sentència no sigui ferma el futbolista no podrà demanar ni un tercer grau ni permisos penitenciaris. De fet, la mateixa defensa d'Alves ja ha avançat que recorrerà: "Segueixo creient i defensant la innocència del senyor Alves", ha dit la seva advocada, Inés Guardiola. Fonts properes a l'acusació particular lamenten que les penes són massa baixes. L'advocada de la víctima ha dit que és "recurrible des d'un punt de vista jurídic", però ha afegit que encara ho ha de parlar amb la denunciant i no hi ha cap decisió presa, tampoc per part de la Fiscalia.

Alves ha rebut la sentència als calabossos de l'Audiència de Barcelona, on ha arribat aquest matí a l'interior d'un vehicle policial des de la presó de Brians 2, ja que fa un any i un mes que es troba en presó preventiva. L'Audiència també considera provat un delicte lleu de lesions, amb una pena d'uns 9.000 euros de multa, i reforça que l'agressió sexual va ser amb violència. Alhora, Alves no es podrà comunicar ni apropar amb la víctima durant nou anys i mig.

Tot i que la condemna se situa en la part baixa de les penes previstes per al delicte d'agressió sexual, els magistrats consideren totalment provat que Alves va violar la dona amb violència al lavabo de Sutton i avalen la versió de la víctima. "L'acusat va pretendre penetrar vaginalment la víctima, per a la qual cosa, fent ús de la seva major força, la va tirar a terra i la víctima es va donar un cop al genoll. La víctima va sol·licitar a Daniel Alves que la deixés marxar, que volia sortir, i el processat no ho va permetre. Daniel Alves, utilitzant la seva força física, va vèncer l'oposició de la víctima i la va col·locar inclinada sobre el vàter, on la va penetrar vaginalment fins a ejacular, sense usar preservatiu i sense el seu consentiment", conclou l'apartat de fets provats de la sentència. D'aquesta manera, fan costat a la versió de la víctima i no es creuen el futbolista, que va dir que el sexe va ser consentit.

La gran pregunta és per què condemnen Alves a quatre anys de presó (la pena mínima) si consideren totalment provada la violació. Troben contradiccions en la versió de la víctima? Sí, però descarten que això rebaixi la pena del futbolista. Sobretot, els magistrats conclouen que la versió de la denunciant prèvia a l'entrada al lavabo "no coincideix" amb la gravació de les càmeres. "No s'aprecia que la denunciant i les seves amigues es trobin incòmodes. Se la veu participar en el ball amb l'acusat de la mateixa manera que ho farien qualsevol altres persones disposades a passar-s'ho bé. I fins i tot es pot apreciar que hi ha certa complicitat", afirmen els jutges. I afegeixen: "La denunciant va anar voluntàriament a la zona del bany, amb l'objectiu d'estar amb l'acusat en un espai més íntim. I que des del lloc on es trobava podia saber que es dirigia a un espai tancat, possiblement un bany". Ara bé, poc després els magistrats tanquen aquesta contradicció dient que "aquestes actituds o fins i tot l'existència d'insinuacions no suposen carta blanca a qualsevol abús o agressió". És a dir, res del que va passar abans pot donar per fet que ella estava donant "el seu consentiment a tot".

Fonts de l'acusació particular assenyalen la incongruència del tribunal en la sentència, ja que, a parer seu, ressalten la gravetat dels fets i les seqüeles que ha patit la víctima, però després això no es correspon amb la pena que imposen. En declaracions als mitjans, l'advocada de la víctima ha criticat "que es transmeti a la societat que les persones amb capacitat econòmica poden veure reduïda la pena si poden consignar una quantitat important". Però també ha celebrat que la sentpència "acredita la veritat" de la seva clienta. "Deia la veritat", ha conclòs.

La credibilitat de la víctima es veu afectada?

Sigui com sigui, els magistrats sí que diuen que la credibilitat de la víctima es veu "afectada" per aquestes contradiccions que assenyalen anteriorment. "Això ens porta a preguntar-nos si res del que ha declarat es correspon amb la realitat", segueix la sentència, que poc després respon aquesta pregunta: "Aquest tribunal creu que no, que hi ha la possibilitat que es doni credibilitat a una part del relat (la violació al lavabo) i no a una altra (les interaccions prèvies al lavabo)". Per tant, independentment de les contraccions anteriors, es creuen la víctima i asseguren que el seu relat no és "incoherent" amb les proves recollides al lavabo, com les empremtes dactilars. "No sembla que hagi obtingut cap avantatge denunciant els fets, sinó tot de problemes", conclouen els magistrats.

Per tant, els magistrats només anoten un element que explica que la condemna a Dani Alves sigui de quatre anys: l'atenuant simple de reparació del dany. Si bé els magistrats volen puntualitzar que "els delictes sexuals no són reparables econòmicament" i que, si fos així, "els milionaris tindrien sempre assegurada una atenuació privilegiada", després aporten els diners com l'únic motiu per rebaixar la condemna d'Alves. Els jutges argumenten en la sentència que l'acceptació d'aquest atenuant ja situa la condemna en una pena en la seva meitat inferior, entre quatre i vuit anys de presó.

"Tenint en compte l'edat de la víctima, jove i al començament de la seva vida laboral, les seqüeles que se li han causat, la violència exercida, amb lesions físiques i psicològiques, però, per altra banda, valorant l'atenuant de reparació del dany que sense arribar a ser qualificada sí que consta que l'acusat s'ha mostrat conforme a indemnitzar la víctima per sobre dels paràmetres habituals a aquest tipus de delictes, s'imposa a l'acusat la pena de quatre anys i sis mesos de presó", conclou la sentència, sense donar més explicacions de per què, entre quatre i vuit anys, trien la pena més baixa. En aquest cas, a Alves se li ha aplicat la norma més favorable, i és la primera versió de la llei del només sí és sí, en què la pena més baixa se situava als quatre anys de presó. Després, tal com estava en la llei anterior, es va apujar de nou als sis anys.

Amb tot, el que no considera provat la sentència, després de visionar les imatges de les càmeres de seguretat de Sutton, és que abans d'entrar al lavabo Alves li agafés la mà a la víctima per portar-la als seus genitals. Tampoc que Alves agafés dels cabells la denunciant ni que hi hagués una fel·lació forçada prèvia a la penetració. Amb tot, sí que conclouen que hi va haver violència i, per això, també condemnen el futbolista a un delicte de lesions. "El Sr. Alves era conscient que va actuar en contra de la voluntat de la víctima", afirma la sentència, que no considera demostrat que el futbolista anés begut i descarta així l'atenuant d'embriaguesa que demanava la seva defensa.