El cas Cursach i els tentacles de la corrupció

PalmaL’entramat teixit entorn del cas Cursach s’estén com una taca a mesura que avancen les jornades de judici. Els tentacles de la corrupció que envolten el magnat des de la primera dècada dels 2000 han implicat des de veïns de Palma –que, presumptament, denunciaven locals de la seva competència–, fins a un fiscal i un jutge –que en aquests moments també estan processats en una causa paral·lela. Ara que farà un mes d’ençà que van començar a declarar els primers testimonis dels prop de 200 que hi ha citats, és hora de fer balanç dels estaments socials i professionals que han quedat retratats en la macrocausa. 

Policies locals

Denúncies desaparegudes, sobres i preavisos: els rumors no cessen 

No va ser necessari esperar a les declaracions d’acusats i testimonis per saber que el judici del cas Cursach llevaria del focus l’empresari que va donar nom a la macrocausa per posar-hi els policies locals de Palma acusats de connivència amb ell. En les qüestions prèvies, el mes de juny, la Fiscalia va davallar de vuit anys i mig de presó la petició de pena per a Tolo Cursach i Tolo Sbert –la seva mà dreta i exdirector general del Grup Cursach– a un any i mig i tres anys i mig, respectivament. També va exculpar el director de Tito’s i BCM, Jaime Lladó. Malgrat que també va rebaixar les penes dels policies, dels 14 que s’asseuen a la banqueta encara n’hi ha que s’enfronten a nou, vuit i sis anys de presó. Això, afegit a les declaracions que han fet alguns testimonis contra ells, ha fet que la imatge de policies corruptes agafàs força.

Sense anar més lluny, el darrer policia local que va declarar abans de la publicació d’aquest setmanari és una mostra del que han dit altres dels seus companys. L’agent, que va ser interrogat divendres, va assegurar que en el moment dels fets que s’investiguen va percebre com li “faltaven actes contínuament” relacionades amb el Grup Cursach i que, fins i tot, li van ordenar que retiràs alguna d’aquestes actes. Altres policies han dit que les denúncies contra Cursach “desapareixien” o que van rebre amenaces de Sbert després d’ordenar precintar un dels seus locals. Per altra banda, testimonis de fora del cos municipal també han deixat caure fets sospitosos. Un extreballador del Megapark va afirmar que un company seu va manifestar en una ocasió: “Alerta, que hi ha molts policies que venen per aquí, jo els prepar els sobres”. Però els testimonis més nombrosos, amb diferència, han estat els de propietaris o treballadors de locals d’oci nocturn que vinculen Cursach amb les “brutals” inspeccions que rebien de la Policia Local.

Una altra de les qüestions que més han sobrevolat damunt membres de la Patrulla Verda de la Policia Local de Palma és que els comandaments superiors donaven ordres d’avisar quan els agents fessin inspeccions a la zona de la Platja de Palma. Diversos municipals que han acudit com a testimonis ho han corroborat, tot i que els acusats d’aquestes pràctiques van negar això i qualsevol tipus de suborn. Així, dos dels principals acusats –Gabriel Mayol i José Mayans– van negar els presumptes episodis a Tito’s amb prostitutes i cocaïna als quals se’ls vinculava. En canvi, un altre agent –Rafael Amengual, que s’enfronta a dos anys de presó– va admetre que va treballar com a seguretat privada del Grup Cursach per “necessitat econòmica”.

Empresaris

Propietaris de locals revelen que estaven disposats a cedir a pressions 

Amb Tolo Cursach al capdavant, el perfil que els testimonis han esbossat dels empresaris de l’oci nocturn és de blanc fàcil de la corrupció, tant de manera activa com passiva. En qualitat de testimonis, la majoria dels propietaris o treballadors que han declarat s’han presentat a si mateixos com a víctimes. El simple fet de ser la competència del Grup Cursach ha estat motiu en algunes ocasions per assegurar que era el seu propietari qui enviava els policies locals a inspeccionar, sancionar o tancar els seus locals. Alhora, però, han demostrat que estaven disposats a cedir a pressions dels mateixos agents, amb copes gratis, o doblers a canvi de llicències. Ha estat el cas d’alguns professionals de les discoteques Level/Divino, Bésame mucho, Bluesville o Cavalli. Al capdavant d’aquesta darrera hi havia el Ico (Francisco Tomás Fernández Cortés), fill de la matriarca de Son Banya la Paca (Francisca Cortés Picazo). Malgrat que el Ico va declarar com a testimoni –aquest divendres, des de la presó– que rebia un “assetjament terrible”, també va dir que “els municipals” s’enduien “mossegades per aforament”, és a dir, a canvi de deixar-li entrar més gent de la permesa.

Per l’Audiència de Palma han passat aquestes prop de quatre setmanes exempresaris de la nit que han acabat amb problemes de salut mental, arruïnats o vivint amb els seus pares a 50 anys. “Tolo Cursach ha arruïnat la vida a molta gent”, “Sbert em va amenaçar i va començar el calvari” o “hi havia una màfia que intentava evitar que el local funcionàs” són algunes de les declaracions que han fet aquestes persones. Per molt que els policies locals acusats van defensar que actuaven als locals que no tenien la llicència en regla, bona part dels testimonis asseguraven que rebien inspeccions que “no eren normals”, mentre que uns pocs van reconèixer que no complien del tot la normativa.

Membres de la justícia

Un jutge jutjat i dos instructors del cas prejubilats i acusats

Si bé les versions dels fets dels acusats i les dels testimonis han diferit al llarg d’aquestes setmanes, hi ha una cosa en la qual sí que coincideixen: les pressumptes pràctiques irregulars durant la instrucció del cas Cursach. Ambdues parts han trufat les sessions del judici amb acusacions velades cap al jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán, encarregats d’investigar en un primer moment el cas. A partir dels interrogatoris que van fer des del jutjat d’Instrucció número 12 de Palma van construir l’acusació contra el Grup Cursach i els policies, però ara molts testimonis es desdiuen del que van contar.

“Jo no vaig dir això a la meva declaració” ha estat, pot ser, una de les frases que més s’han repetit a la Secció Primera de l’Audiència durant aquests dies. Entre els nombrosos testimonis que reneguen de les seves declaracions, n’hi ha que van més enllà. És el cas del president d’Acotur (Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca), José Tirado, que va explicar que l’interrogatori amb Penalva i Subirán va ser “una tortura”. Alguns policies també s’han acollit a aquest pretext per desmentir el que van afirmar aleshores, dient que se sentien coaccionats i atemorits. Cal recordar que tant Penalva com Subirán van acabar apartats del cas quan Cursach va girar la truita i va acusar els acusadors. Ara ja jubilats anticipadament, tots dos estan a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) els jutgi per aquests fets.

Ciutadania

Els testimonis relacionen les inspeccions amb queixes ciutadanes

Que tothom té un preu és una de les conclusions que han fet extreure algunes de les sessions del judici. A diferència d’altres casos de corrupció, aquesta macrocausa no només ha atret persones poderoses políticament i econòmicament, sinó que fins i tot el ciutadà del carrer ha acabat a l’all de l’univers Cursach. Els ‘veïns’ de diversos barris de Palma han agafat protagonisme amb els testimonis de policies, atès que els atribueixen les queixes que van motivar algunes inspeccions. No obstant això, les declaracions d’alguns empresaris han posat en dubte aquestes afirmacions, i revelen que fins i tot qualsevol veí pot ser corrupte. L’exemple més clar és el de l’expropietari d’un local del passeig Marítim de Palma, que va pagar 3.700 euros a un detectiu privat per investigar les denúncies que provenien d’un veí. “Va descobrir que no vivia al passeig Marítim” i que “tenia relació amb el Grup Cursach, que estava contractat per ells perquè ens posàs denúncies”, va relatar el testimoni. 

Igual que passa amb la resta de personatges d’aquesta trama, el ciutadà ha estat alhora còmplice i víctima. De manera indirecta, el cas va arribar a posar en risc el dret a la informació de la població illenca. Va ser en el moment en què el jutge Miquel Florit –que va instruir temporalment la macrocausa– va posar en escac la feina dels periodistes que havien seguit el cas, Blanca Pou (Europa Press) i Kiko Mestre (Diario de Mallorca). El fet d’ordenar requisar algunes de les seves pertinences per investigar-los amb relació a la revelació de secrets va desembocar en el cas Mòbils. Arran d’això, el TSJIB va jutjar Florit, tot i que finalment el va absoldre. A més, els dos periodistes es van haver d’apartar del cas, en detriment de la qualitat de les informacions dels seus mitjans sobre la causa. Més tard, el Constitucional va reconèixer que s'havien vulnerat els seus drets.

Polítics

A l’inici del judici hi havia quatre persones de l’Administració acusades

El cas Cursach va començar el juny amb una quarta part dels acusats excusats–6 de 23–, amb l’acord de la Fiscalia i les acusacions particulars. Entre ells, hi havia quatre membres de l’Administració pública. I el fet que caiguessin tots els càrrecs contra ells va fer que l’advocacia de la Comunitat Autònoma també es retiràs de la causa. L’exdirectora general de Turisme del Govern, Pilar Carbonell, i l’arquitecte en cap de la mateixa conselleria, Bernadí Seguí, van quedar absolts, després d’enfrontar-se inicialment a deu anys d’inhabilitació. El mateix va ocórrer amb dos funcionaris, un de Palma –per al qual demanaven quatre anys i mig de presó– i un de Calvià –que s’enfrontava a deu anys d’inhabilitació. 

En el cas de la cara més visible, Pilar Carbonell, la prova que la implicava eren unes converses amb Tolo Sbert, que revelaven que l’aleshores director general del Grup Cursach tenia influència sobre ella per regularitzar la situació del complex Megapark i algunes instal·lacions de la discoteca BCM. En la conversa, Carbonell assegurava a Sbert que firmaria uns documents. “Jo t’ho signaré, de tota manera” –deia l’ara absolta a l’empresari, que continua acusat–. “No passis pena”.