Imputen 12 empresaris i tres familiars del rei acusats de participar en una trama de blanqueig de diner

MadridEl jutge del cas Emperador a l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha citat com a imputats quinze empresaris que suposadament van usar la xarxa mafiosa liderada pel xinès Gao Ping per blanquejar diners, als quals se'ls imputa delicte fiscal i cooperació per al blanqueig de capitals. Entre els imputats hi ha tres parents llunyanes del rei Joan Carles –María Margarita Borbón dos Sicilias Lubomirska, la seva germana María Inmaculada i la filla d'aquesta, María Illa García de Sáez Borbón dos Sicilias–, que havien sigut citades per demà, tot i que només hi acudirà l'última perquè les altres dues han excusat la seva absència per motius de salut, segons han informat fonts jurídiques.

El jutge, que mantenia sota secret aquesta línia d'investigació, ha citat aquest dilluns dos dels empresaris, el constructor Antonio Banús Ferré i Enrique Ortega Cedrón, que han reconegut que tenien comptes a Suïssa i que trucaven per telèfon perquè els lliuressin diners en metàl·lic d'aquests comptes a canvi d'una comissió, però que no preguntaven d'on venia. Malgrat que la Fiscalia demanava presó sota fiança de 50.000 i 80.000 euros, respectivament, el jutge els ha deixat en llibertat amb compareixences mensuals al jutjat.

El magistrat ha citat dimecres José Velasco Meseguer i Santiago Calle Quirós, i l'endemà hauran de comparèixer l'apoderat del grup immobiliari Salermar 98 José Antonio Fernando Gil González i l'exconseller delegat de Banesto Enrique Lasarte Pérez. Divendres serà el torn de José Leandro Torrontegui i José Luis Torrontegui Fierro, i el dilluns 17 han sigut cridats a declarar Francisco de Borja Otero (marquès de Revilla), María Mercedes i María Inmaculada Goméz Arbex i Ignacio Bernar Elorza.

Aquestes persones estan relacionades amb l'anomenada "trama hebrea" de la xarxa de Gao Ping, una organització dirigida per ciutadans d'origen israelià que ajudava els empresaris, així com la xarxa xinesa, a blanquejar grans quantitats de diners. La xarxa hebrea captava empresaris i persones adinerades, que la policia anomena "receptors", amb molts diners en paradisos fiscals, i que o bé volien tenir-los en metàl·lic sense pagar impostos o bé no desitjaven que se sabés el seu veritable patrimoni. La xarxa hebrea els lliurava els diners en metàl·lic a canvi de comissions, i col·laborava per a això amb la xarxa de Gao Ping, que els donava els diners perquè necessitava traspassar a la Xina grans quantitats sense pagar impostos. Ells rebien aquests diners en metàl·lic i transferien aquesta quantitat, més una comissió, a altres comptes bancaris en paradisos fiscals com Suïssa, el Panamà o Hong Kong que la trama hebrea els comunicava.

Segons un informe policial del cas, els membres d'aquesta xarxa van saber "aprofitar en el seu interès la particular idiosincràsia d'una comunitat (l'hebrea) que tradicionalment ha gaudit d'uns recursos i coneixements sobre l'univers financer, així com del comerç de materials preciosos". En aquesta trama hi figuren joiers i "diamanters" membres d'una xarxa que, segons la policia, gaudia d'una "estructural discreció" que frega "l'hermetisme en certs aspectes", cosa que els va permetre estendre la seva capacitat d'influència i el seu "domini del mercat clandestí". La Fiscalia Anticorrupció va demanar al febrer la citació d'aquests empresaris, els quals s'investiga dins d'una peça separada del cas Emperador.