Cas Peatge, el darrer capítol de corrupció de l'era Munar

PalmaL’únic membre de la cúpula directiva d’Unió Mallorquina de l’època de Maria Antònia Munar que havia aconseguit esquivar la banqueta dels acusats, Antoni Pascual, s'ha estrenat aquest dilluns amb motiu del judici del cas Peatge.

El Tribunal del Jurat havia de decidir si l’exconseller de Carreteres va participar, tal com sosté la Fiscalia Anticorrupció, en el desviament de fons públics de fins a 41,9 milions d’euros en l’ampliació de la carretera de Palma a Manacor, amb la intervenció també de l’aleshores director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar; el director d’obra, Luis Orejudo, i el zelador d’aquest projecte, Gabriel Mestre, a banda de nou persones més vinculades a les empreses participants.

Se’ls acusava de frau a l’administració, suborn, malbaratament de fons públics i falsedat documental en un projecte que va suposar un veritable daltabaix en el departament de Carreteres del Consell de Mallorca, quan la Fiscalia Anticorrupció hi irrompé en plena investigació i detingué precisament Gonzalo Aguiar dins el despatx de la Direcció General de Carreteres, el març del 2009.

Els investigadors ja tenien moltes evidències de greus irregularitats, que finalment es materialitzaren en l’escrit d’acusació d’Anticorrupció, que és la columna vertebral de la causa i que relata com els principals responsables de Carreteres aprofitaren per fer obres a xalets particulars i fins i tot edificar-los, a més de moltes altres presumptes il·legalitats en benefici propi i també amb la implicació de les principals empreses que formaven el conglomerat que havia guanyat el concurs, Pamasa.

“Treballs realitzats en habitatges particulars de funcionaris que han participat en la construcció de la carretera, pagament i cobrament de suborns, comissions, i tot a càrrec de la unió temporal d’empreses constituïda per Pamasa”, recull la interlocutòria judicial. Els acusats principals –Pascual, Orejudo, Aguiar i Mestre–, per part del Consell, “s’aprofitaren de la seva posició a l’organisme públic contractant”, sosté l’acusació pública i, de comú acord amb Jaime Mascaró, gerent de la UTE, i altres caps de la mateixa agrupació empresarial, “s’apoderaren de doblers públics mitjançant el sistema de fer obres de reforma als seus respectius domicilis particulars, utilitzant justificacions falses d’hores extraordinàries del personal adscrit a l’obra”. Això provocava un constant increment del preu de l’obra, que finalment un pèrit va situar en prop de 42 milions d’euros.

A més, els acusats varen exigir comissions a compte de les obres de la carretera i, finalment, com a gruix de l’acusació, es considera que “possibilitaren que l’obra de desdoblament de la Palma-Manacor no complís el que establien els plecs del concurs”, fet que causà un perjudici econòmic al Consell i un benefici als acusats i a l’empresa concessionària, que, a més, es va beneficiar –segons l’escrit– de la deliberada omissió de control del peatge a l’ombra per part dels funcionaris i alts càrrecs acusats. En aquest sentit, “acceptaren que es pagàs el màxim acordat sense que això estigués justificat”, afirma la interlocutòria judicial. El peatge a l’ombra és una fórmula que calcula el retorn de la inversió realitzada per una empresa constructora –que avança el pagament d’una obra pública– en funció del nombre de vehicles que hi passen. Segons els investigadors, no consta que el departament de Carreteres intentàs calcular el més avantatjós per al Consell en funció del nombre de vehicles que realment hi passaven, sinó que va acceptar pagar el màxim i beneficiar la UTE, en connivència amb els responsables polítics.