La casa on va néixer Serrallonga, salvada de la ruïna
La Fundació Mas i Terra, dirigida per Marta Lloret, restaurarà la masia per convertir-la en un espai cultural obert al públic
GironaEl casal de La Sala de Viladrau és una de les masies amb més història i encant de Catalunya. S'alça sobre una penya rocallosa, franquejada pel serrat de l'Oriol i el santuari de Sant Segimon de les Guilleries, i conserva una façana principal amb planta, porxos, dos pisos i golfes. Té adossada una torre medieval de guaita i està rodejada de tot un perímetre fortificat. Els seus orígens es remunten pels volts del segle XIV i és la casa on, el 1594, va néixer Joan Sala i Ferrer, conegut popularment com a Serrallonga, el bandoler més famós de la cultura catalana. L'estat de la masia és ruïnós avui dia: tot i que l'estructura es manté sòlida, part del sostre ha cedit, moltes teules estan esberlades i els degoters constants d'aigua deterioren l'interior. Però una iniciativa s'ha proposat salvar-la de la desaparició i restaurar-la.
La família propietària de la finca, que no pot assumir la reforma, ha cedit la masia a la Fundació Mas i Terra, que es dedica a promoure la recuperació del patrimoni arquitectònic català, perquè es faci càrrec de les tasques de conservació. Marta Lloret –la Caçadora de Masies a les xarxes– és la directora de la fundació i es mostra molt il·lusionada i agraïda amb l'oportunitat: "És un acte de confiança molt gran dels propietaris i serà un repte molt important perquè normalment ajudem a tercers, però ara podrem fer nosaltres mateixos la reforma i, d'aquesta manera, ensenyar quina creiem que és la millor manera de restaurar una masia", defensa.
La casa del bandoler, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, té un valor arquitectònic molt preuat: "S'hi han fet molt poques modificacions, així que conserva els espais originals, amb els pisos de dalt amb empostissats de fusta, foc a terra, o les mateixes obertures i estances de fa molts segles", argumenta Marta Lloret. Es preserven, per exemple, llindes de roure i de totxo als marcs de les finestres, baranes de ferro forjat als porxos, espitlleres de guaita per on llançar projectils o trossos del mur de tancament perimetral, que són testimoni de molts segles d'història.
Seu de la fundació i santuari
La implicació de la fundació en la casa on va néixer Serrallonga no serà únicament arquitectònica, ja que forma part d'un projecte molt ambiciós per obrir La Sala al públic. D'entrada, la masia es convertirà en la seu física de la Fundació Mas i Terra, des d'on continuarà treballant per l'estudi, la catalogació i la conservació de centenars de masies d'arreu del patrimoni arquitectònic rural. "Pel que representa la casa de Serrallonga, per la seva situació privilegiada i per la importància que té per a molta gent, és un honor poder tenir-hi la nostra seu", assenyala Lloret.
Igualment, un cop s'arreglin els degoters i la casa ja no estigui en perill, La Sala funcionarà com una espècie de taller, on es faran cursos d'arquitectura tradicional: "Trobem a faltar que s'ensenyi in situ com reformar una masia, així que obrirem el nostre procés de restauració per tal que tothom que hi estigui interessat pugui aprendre, participar i conèixer les tasques que fem de primera mà", explica la Caçadora de Masies, que també avança que aviat engegaran una campanya de micromecenatge per finançar el projecte.
Llavors, paral·lelament a la reforma, la Fundació Mas i Terra, en col·laboració amb l'Ajuntament de Viladrau, té la intenció de convertir la masia en un espai temàtic dedicat a Serrallonga on es facin activitats culturals. També hi viurà regularment un masover que tindrà cura del manteniment de la casa i l'entorn.