La casa reial holandesa investigarà "la legalitat" de tot el seu patrimoni colonial

BarcelonaLa fundació que gestiona el patrimoni de la casa reial dels Països Baixos ha encarregat una investigació externa sobre l'origen colonial de les obres i objectes d'art de la seva col·lecció oficial per determinar-ne “la legalitat i l'equitat de la gestió” per part de la família reial. En ple debat sobre l'art saquejat pel país a les seves colònies, la Fundació de Col·leccions Històriques de la Casa d'Orange-Nassau (SHVON), presidida per la reina Màxima, va encarregar un estudi independent sobre la procedència dels objectes colonials de la família reial, i la investigació la portarà a terme un comitè presidit per Rudi Ekkart, historiador d'art i expresident de l'Institut Neerlandès d'Història de l'Art.

La investigació durarà almenys un any i mig, i al llarg d'aquest temps s'analitzaran els objectes d'origen colonial que estiguin a la col·lecció patrimoni de la família reial neerlandesa, la qual inclou tota mena d'objectes, incloses pintures, talles de fusta, correspondència i articles com vaixelles, coberteria i gerros. L'estudi farà algunes recomanacions que han d'estar en la mesura del possible alineades amb els criteris que utilitza el govern per a la gestió de les col·leccions d'origen colonial.

Ekkart, que ja va fer una investigació sobre la procedència de les obres d'art saquejades durant la Segona Guerra Mundial, va formar part anteriorment d'un comitè que va investigar els objectes artístics i històrics que van passar a ser propietat de la casa reial a partir del 1933, i hi va trobar una obra robada als seus propietaris jueus pels alemanys. A més, una investigació publicada al setembre pel Museu d'Amsterdam va mostrar que l'or del conegut Carruatge Daurat –una polèmica carrossa decorada amb una dona blanca envoltada de persones negres que dipositen regals als seus peus– procedeix d'una mina de l'excolònia neerlandesa de Surinam.

El carruatge, un regal dels ciutadans d'Amsterdam a la reina Guillermina dels Països Baixos el 1898, és considerat per a molts al país com una glorificació de l'esclavatge per aquest plafó. El debat sobre el plafó va portar el rei Guillem Alexandre a renunciar a l'ús d'aquesta carrossa en actes oficials, alhora que feia una crida a “acceptar” el passat colonial perquè “no es pot reescriure” la història.

Aquesta investigació arriba en un moment en què països i individus estan intentant recuperar peces que els van ser saquejades. El govern d'Indonèsia, per exemple, va exigir a mitjans d'octubre als Països Baixos que els tornin obres d'art i col·leccions de ciències naturals que són en museus neerlandesos, entre les quals hi ha una sèrie de joies d'or i pedres precioses i una col·lecció de 40.000 fòssils excavats al país asiàtic a finals del segle XIX. El Consell de Cultura, òrgan assessor legal del govern neerlandès, calcula que hi ha centenars de milers d'objectes colonials repartits per col·leccions dels museus dels Països Baixos. Es tractaria d'espases, banderes, objectes religiosos, estàtues, pintures, joies, documents, peces de ceràmica, armadura i fins i tot restes humanes.