Manca de casals a Palma: una de cada tres entitats veïnals no té un espai per fer activitats
“Si tenim en compte les barriades i l’expansió territorial n’hi hauria d’haver 80”, diu la presidenta de la Federació de Veïns
Palma"La majoria de barris de Palma no tenen casal. Si tenim en compte les barriades i l'expansió territorial n'hi hauria d'haver 80", diu la presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, Maribel Alcázar. Les dades proporcionades per l'organització revelen que de les 55 entitats veïnals, 19 no tenen un espai —ni casal ni local llogat— per fer activitats estables. Entre elles, La Soledat, Son Flor, Son Oliva, Son Serra-La Vileta i Camí d'en Serralta. A banda d'aquestes, n'hi ha quatre que tenen un espai llogat o en propietat.
Segons la Federació de Veïns i la xarxa de casals de barri de l'Ajuntament de Palma, a Ciutat n'hi ha 32. Per zones, dos són al Centre, vuit a Ponent, vuit a Nord, vuit a Llevant, i sis a Platja de Palma i Pla de Sant Jordi. La manca d'espais ha fet que algunes entitats "s'hagin inventat mecanismes per tenir un local propi finançat per les quotes dels veïns". És el cas de Ses Veles, Son Cotoner i Son Dameto, que tenen un espai llogat, o Son Rapinya, que té un local en propietat. En canvi, "els barris més vulnerables necessiten el suport de l'administració", adverteix Alcázar.
Per tal de pal·liar aquesta situació, la junta de govern de Cort va aprovar el setembre destinar 1,5 milions d'euros per construir casals de barri a Son Oliva, Arxiduc i la zona d'Avingudes. "Aquestes són les zones on s'han detectat que hi ha més manca d'aquest servei i més persones que se'n poden beneficiar", argumenten fonts municipals de l'àrea de Participació Ciutadana. Així i tot, no saben quan es formalitzarà la compra dels locals, ja que l'oferta encara no s'ha tancat i és possible que el procediment no acabi en aquesta legislatura.
La situació també s'ha complicat en el cas del casal del barri de Gènova, on ja estava aprovada la seva creació. Ara, amb l'augment dels preus dels materials, l'empresa que s'havia d'encarregar de construir el casal ha abandonat el projecte. Per això, l'Ajuntament de Palma s'ha vist obligat a fer una actualització dels preus. La junta de govern d'aquest mateix dimecres ha incrementat un 30% el pressupost inicial elaborat l'abril d'enguany, i ha aprovat una inversió de 2,1 milions d'euros.
El perill de la gestió privada
De la mateixa manera que passa amb els espais físics, els usos dels casals poden estar a càrrec de les entitats veïnals o de l'Ajuntament. Les mateixes fonts de Participació Ciutadana indiquen que "hi ha una part gestionada per associacions veïnals, que s'encarreguen d'organitzar les activitats". "La resta, uns vuit, són gestionats per l'Ajuntament, que té contractada una empresa", afegeixen.
En qualsevol cas, la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns critica la cessió d'ús dels espais: "Si no tens un local, estàs tirat. En el moment en què fiquin una empresa a preu públic més barat deixaran les associacions al carrer, com ja ha passat altres vegades". Per això, proposa obrir els centres escolars de primària per a les activitats veïnals: "No ha de ser un nou espai que suposi una inversió. Mantenir un casal de barri implica una despesa molt gran de llum i neteja. Costa molt menys obrir aquests equipaments que ja existeixen i estan tancats els horabaixes".
Els primers casals de barri de Ciutat es van obrir als anys vuitanta, amb una gestió compartida amb el moviment veïnal, durant la batllia de Ramón Aguió (PSOE). Van ser Es Vivero, Establiments, El Rafal Vell i el Nou Llevant. "En aquella època, el consell de barris feia la programació, malgrat que hi hagués una contractació d'una empresa", explica Maribel Alcázar. A partir de l'any 1991, el model va canviar: "Amb el PP varen entrar les empreses i es van posar a construir casals de barri com si fossin xurros. Això va suposar l'extermini de l'activitat formativa i educativa que les associacions de veïns desenvolupaven als barris".
