Només el 2017 l'IMAS va tenir sospites de 38 casos d'explotació sexual de menors tutelades

PalmaLa directora de Menors del Consell de Mallorca entre el 2016 i el 2019, Magdalena Gelabert, ha informat aquest dijous en la comissió política per l'escàndol de l'IMAS que només durant el 2017 varen tenir sospites de 38 casos d'explotació sexual de menors tutelades. Com a prova, ha mostrat un document elaborat pel Consell de Mallorca, en què especifica que 15 dels casos eren del 2016, 19 eren nous i 4 eren de menors que no estaven relacionats amb el servei de protecció. El 2018, a més, s'hi varen afegir almenys sis casos nous.

Però aquest fenomen no era nou. Segons la membre de Podem, "l'explotació sexual de menors tutelades existia almenys des de 2011", perquè hi ha estudis que així ho revelen. "Que volguessin escoltar els indicis és una qüestió de voluntat política. No és fins al 2015 que Podem entra i comença a monitorar les fugues (sortides del centre no autoritzades) que es coneixen", ha assegurat.

Així, Gelabert ha posat en dubte les declaracions que va fer Catalina Cirer –presidenta de l'IMAS entre 2011 i 2015– dijous passat a la mateixa comissió, en què va afirmar que ella no va tenir constància de cap cas de menor tutelat que fos víctima d'abús o explotació sexual durant el seu mandat. "Seria ideal que, si no en vaig tenir coneixement, fos perquè no n'hi va haver cap cas", va reconèixer.

Durant la compareixença, Gelabert ha deixat clar que quan va accedir al càrrec de directora insular es va trobar amb "un nombre alarmant de sortides no autoritzades" i una "incapacitat per part dels professionals per reconduir la situació" a causa de la manca de treballadors i "l'alt índex de temporalitat". Davant això, es varen adonar que "durant molts anys l'Administració no havia liderat aquesta situació" i que, a més, "l'Administració pública no feia cap control sobre el compliment dels contractes dels centres", en què "mancava inspecció".

Sobre la comunicació a Fiscalia dels casos sospitosos d'ESIA i els temps que es tardava, Gelabert ha declarat que "no sabia de cap cas que es va notificar" i tampoc ha sabut explicar per què en alguns casos varen arribar a tardar fins a un any. "Hem de ser conscients que per fer una valoració de credibilitat s'ha de tenir temps i professionals formats", ha aclarit.

"No varen sortir com un bolet"

Per part seva, la presidenta de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials durant la legislatura 2015-2019, Margalida Puigserver, ha advertit aquest dijous que els casos d'explotació sexual infantil (ESIA) "no varen sortir com un bolet el 2015" durant la comissió política per l'escàndol de les menors tutelades. Puigserver ha recordat que, durant la legislatura anterior a la seva –2011-2015–, la Unitat de Valoració d'Abusos Sexuals Infantils (UVASI) va rebre set comunicacions de casos d'explotació sexual infantil des del Servei Protecció de Menors. No obstant això, ha aclarit que el fet que els casos vinguessin de Protecció de Menors no deixa clar si eren menors tutelats o no, tot i que "si són ells que els deriven, s'entén que ho són".

En aquest sentit, Puigserver ha assenyalat que les memòries de l'IMAS de la legislatura anterior a la seva revelen que va haver-hi com a mínim set casos d'ESIA que procedien de Protecció: el 2011, cap; el 2012, dos; el 2013, un; i el 2014, quatre. Així mateix, el 2015 –en què va ser el canvi de mandat– va haver-hi set d'aquests casos. D'acord amb l'expresidenta de l'IMAS, el 2016 no es va notificar cap expedient d'ESIA i el període de 2017 al 2019 comprèn els 16 casos que varen crear la polèmica el 2020 i que ha derivat en aquesta comissió política.

Les fugues no eren prioritàries

En la mateixa línia que la seva directora insular de Menors, Puigserver ha declarat que desconeixia "completament el motiu pel qual tardava tant a passar a Fiscalia" i ha descarregat responsabilitat en els cossos policials. "Hi havia una instrucció de la Guàrdia Civil de 2009 que no considerava prioritàries les fugues. Podies haver informat que un menor no era al centre i no hi donaven prioritat", ha criticat.

Quant a les mesures que varen implantar per acotar el problema, Puigserver ha assegurat que "amb la concertació (dels centres) va quedar molt més fermat", a més va millorar "la motivació del personal, perquè tenien un conveni i una previsió d'increment del sou de quatre anys". També varen reduir les ràtios de grups educatius a vuit al·lots i varen incorporar la figura del psicòleg, que no tots els centres tenien.

Sobre això, la directora general de Menors de l'IMAS entre el 2016 i el 2019 ha afegit que "les fugues varen disminuir un 90%, segons el Defensor del Menor", en part gràcies al fet que "es va doblar el nombre de professionals als centres, el control i la supervisió". Gelabert també ha subratllat que la fita més important va ser la instrucció que la Direcció Insular de Menors va fer el 2017, amb "el procediment per comunicar una sospita de cas d'explotació sexual", i la formació en educació afectivosexual a més de 1.700 treballadors i als menors dels centres.