Només el 32'1% dels valencians tenen el català com a llengua habitual a casa

ValènciaEl castellà continua sent clarament la llengua majoritària al País Valencià. Aquesta és la principal conclusió del primer baròmetre sobre l'ús del valencià elaborat per la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, en una anàlisi que la Generalitat Valenciana pretén que sigui anual i que se sumi a l'enquesta sobre l'ús i el coneixement del català que publica cada lustre i que en la seva última edició va confirmar el descens en l'ús del valencià.

L'estudi s'ha fet de manera presencial a 975 persones amb 15 o més anys entre gener i febrer d'enguany i en les zones on històricament s'ha parlat català. S'hi inclouen grans ciutats com Alacant, Castelló de la Plana, Elx o València. Es tracta d'unes urbs on la presència el valencià ha retrocedit durant les últimes dècades i que pel seu pes demogràfic són determinants en el resultat de la investigació. El baròmetre ha exclòs les vuit comarques on el català no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX i on viuen 1,3 dels 5 milions d'habitants que té el País Valencià.

Segons l'estudi, l'àmbit domèstic és l'espai amb més presència del català. Així, a casa, els ciutadans que el parlen sempre, generalment o més que una altra llengua suposen el 32,1% dels enquestats, mentre que els que ho fan en castellà són el 60,7%. Els que utilitzen una llengua o l'altra indistintament són el 5,2%.

L'ús del català és encara inferior amb els amics, i els ciutadans que el parlen sempre, generalment o més que una altra llengua suposen el 26,7%, mentre que els opten pel castellà són el 56,1%. Els que utilitzen una llengua o l'altra indistintament són el 16,2%.

Un dels àmbits amb menys presència del català és l'espai públic. Així, amb desconeguts, els ciutadans que el parlen sempre, generalment o més que una altra llengua suposen el 17,6% dels enquestats, mentre que els opten pel castellà són el 67,3%. Els que usen indistintament una llengua o l'altra són el 15,1%.

En l'àmbit laboral, els ciutadans que parlen sempre, generalment o més en valencià que en una altra llengua amb usuaris, clients o proveïdors suposen el 19,1%, mentre que els que ho fan en castellà són el 58,7%. Els que fan servir una llengua o l'altra indistintament són el 21,6%.

Pel que fa a les relacions amb les institucions, l'estudi evidencia una visibilitat del català inferior en funció de l'origen de l'organisme. Així, en la relació amb l'administració local, els ciutadans que parlen sempre, generalment o més en valencià que en una altra llengua són el 32,8% i els que ho fan en castellà suposen el 58,1%. Els que ho fan indistintament en una llengua o altra són el 8,8%, uns percentatges que decreixen quan es tracta de l'administració de l'Estat. En els tràmits o tracte amb els treballadors de la Policia Nacional o d'algun ministeri, els ciutadans que parlen sempre, generalment o més en valencià que en una altra llengua són el 24,2%, els que opten pel castellà el 63,9%, i els que ho fan indistintament l'11,7%.

Sense presentació del baròmetre

Tal com ja va fer al desembre amb l'enquesta sobre l'ús i el coneixement del valencià, la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme no ha fet cap compareixença per presentar i analitzar l'informe i s'ha limitat a difondre una nota de premsa en la qual ha inclòs unes declaracions del cap d'aquest departament, Rubén Trenzano. En el comunicat, Trenzano assenyala: "Vistos els resultats i malgrat que s'aprecien lleugeres recuperacions en l'ús de la llengua en diferents situacions de vida, considerem que cal incentivar-lo amb polítiques valentes perquè les persones valencianoparlants es troben còmodes i puguen viure en valencià amb total normalitat sense haver de canviar de llengua".