El castellà desapareix com a llengua vehicular en la llei educativa

PalmaEl castellà finalment no apareixerà com a llengua vehicular a la llei educativa balear. Els partits del Pacte han fet enrere i han negociat a darrera hora modificar el text després de saber que el Partit Popular votarà en contra del model lingüístic en el ple de dimarts en què s'aprovarà la normativa. En concret, desapareixerà del text l'apartat C de l'article 133.1, que apuntava al tractament de les llengües cooficials "com a llengües d'ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes Balears, que tindran el caràcter de llengües vehiculars".

Així, en realitat, el concepte "vehicular" s'elimina per a ambdues llengües, però la vehicularitat del català queda blindada pel Decret de mínims, que la llei inclou i reforça en el punt 3 del mateix article (133.3). Aquest, diu que la llengua catalana s'ha d'emprar en "com a mínim" la meitat de l'horari lectiu i, a més, dona autonomia als centres perquè puguin incrementar la proporció del català en els seus projectes lingüístics més enllà d'aquest 50%. Pel que fa a la llengua castellana, diu que és "llengua d'ensenyament i aprenentatge" i també "pot ser utilitzada" per decisió de cada centre. Ara bé, mai podrà anar més enllà de la meitat de l'horari.

El fet d'incloure el castellà com a vehicular en l'ensenyament —juntament amb el català— havia entrat en el projecte de llei amb una esmena del PP, que el Govern va acceptar a canvi que els populars no votassin en contra dels articles que fan referència al model lingüístic. En una reunió amb la Conselleria la setmana passada, els populars varen informar que hi votarien en contra i, com a resposta, els partits del Pacte han modificat el text in extremis i han tornat al redactat aprovat en Consell de Govern.

Els partits que formen el Govern han carregat en bloc contra el PP per no cedir i donar el vistiplau al model lingüístic illenc. "El PP ha manifestat que votaria en contra de l'article 133.3; no ha estat possible aconseguir almenys una abstenció i hem decidit tornar a la situació inicial", ha declarat el diputat de PSIB, Carles Bona, en roda de premsa aquest dilluns. Així, ha confirmat que "eliminam la vehicularitat del castellà" i ha defensat que "no farem instrumentalització del català i vetllarem perquè la llei serveixi per assolir tots els objectius". Des de Podem, Glòria Santiago ha dit que respecten el Decret de nínims "i estam d'acord que els centres decideixin quin model lingüístic volen implantar"".

"Estàvem disposats a fer l'esforç del castellà com a llengua vehicular, però el PP no ha volgut", ha assenyalat el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, que ha titlat la posició dels populars "d'irresponsabilitat". Demanat per si la llei pot tenir problemes als tribunals, ha dit que estan "convençuts que el text que s'aprovarà és plenament constitucional". Per la seva banda, el diputat Joan Mas Collet ha afirmat que "és una llei d'educació i no de llengües" i ha volgut moure el focus cap a altres aspectes, com el fet que es contempli una inversió del 5% del PIB, el compromís de davallar les ràtios un 10% o la universalització de l'etapa 0-3.

Reacció de l'oposició

En saber la notícia, el diputat del PP, Toni Costa, ha acusat la presidenta Francina Armengol de "cedir davant els socis més radicals". "Vàrem consensuar que el castellà sigui vehicular. Una cosa que estava consensuada ara ja no ho està? Molta gràcia no ens fa", ha valorat. Així mateix, ha reconegut que "hi ha hagut consens" en la tramitació de la llei, i ha afirmat que el seu partit votaria en contra de l'article que blinda el Decret de mínims perquè no es garanteix el 25% de les hores en castellà.

En el mateix sentit s'ha posicionat Ciutadans: "El Govern s'ha carregat el concepte de consens, ha pervertit el consens de forces polítiques i el rigor i el respecte al debat de ponència", ha denunciat el diputat Juan Manuel Gómez. A més, ha avançat que "atesa la desconfiança cap al Govern" votaran una abstenció global a la llei i en contra als articles que fan referència al model lingüístic i l'escola concertada. Quant a Vox, Jorge Campos ha recordat que són l'única formació que va fer una esmena a la totalitat perquè la consideren una llei "ideològica i adoctrinada".

El diputat d'El Pi Josep Melià ha assegurat que donaran suport al model lingüístic: "Defensam el model del Decret de mínims, que està dissenyat pel PP", ha destacat. I ha criticat els populars per les "xocants declaracions de radicalitat, quan el que es fa és recollir i apujar a llei el model de Decret de mínims aprovat pel PP". "És evident que els alumnes han de dominar les dues llengües oficials, i això requereix un esforç suplementari per a la llengua pròpia perquè està en inferioritat, és una evidència indiscutible", ha afegit.

Cal dir que, en els darrers dies, diferents entitats en defensa del català han rebutjat públicament la llei educativa per la vehicularitat del castellà que ara s'elimina. És el cas del Moviment per l'Escola en Català i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que va amenaçar de promoure "un vot de càstig" per al Pacte si no canviava el text. També es varen manifestar la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) perquè consideraven que la normativa hauria obert la porta "perquè el castellà sigui vehicular en l'ensenyament".