Una ullada ràpida a l’informe que hem fet a partir de les respostes de més de 100 centres públics i privats concertats de les Illes Balears ens pot ajudar a fer-nos una idea de com està l’ús del català en l’àmbit de l’ensenyament. Garantir el coneixement del català a tota la població és molt important, tant com ho és l’ús que se’n fa dins i fora dels centres educatius.
L’informe ens mostra el que ja sabíem, i és l’incompliment de l’aplicació del Decret de mínims. Un percentatge massa gran de centres diu obertament que no el compleix. I el més fort és que no els passa res. Al mateix temps, l’estudi posa de manifest la manca de mesures per incentivar l’ús del català, com són les classes de català per a pares i mares; els plans d’acolliment lingüístic i cultural amb la dotació d’hores suficients; els desdoblaments de grups de català; l’acreditació de la competència en català del personal de menjador i dels monitors i monitores d’activitats extraescolars; la presència del català a totes les activitats del centre: claustres, comissions de coordinació pedagògica, comunicació interna i externa; la constitució de grups de treball per crear materials didàctics adaptats a les necessitats de les diferents etapes i nivells educatius, etc.
Impuls i recursos
La percepció que tenim de l’ensenyament i l’ús del català als centres educatius públics i privats concertats de les Illes Balears és que no disposen de l’impuls i dels recursos que necessiten. La impressió que fa tot plegat és que el govern no vol parlar del català perquè té por de la polèmica que es crea a l’entorn d’aquest tema, polèmica protagonitzada per una minoria renouera, i la vol evitar. Seria bo, però, plantar-li cara i engrescar la majoria que sí que ho veuria amb bons ulls. L’altre argument que podria explicar l’immobilisme del govern en aquest tema, i que de vegades hem sentit a dir a alguns responsables polítics, és que, des de la Transició -o de la restauració borbònica de 1978, com li vulgueu dir-, s’ha fet molta feina en l’ensenyament i ara convé treballar altres àmbits. I sí, és cert. S’hi ha fet molta feina, però és imprescindible continuar fent-n’hi. Si l’ensenyament en català i l’educació varen resistir els embats del Govern Bauzá durant la legislatura passada, va ser en part gràcies a la bona feina feta pels mestres durant aquests darrers 40 anys. Mestres i professors, pares i mares, saberen posar un bons fonaments per alçar un ensenyament innovador, inclusiu, acollidor i vehiculat en català.
Situació del català als centres
Fa tres anys que demanam a la Conselleria un estudi centre a centre de la situació del català i, basant-nos en aquest estudi, seure a parlar de tot el que volem i podem fer. L’informe recull les necessitats que aquests 100 centres ens han fet arribar i ara us en transmet algunes amb les seves pròpies paraules: “Necessitam més voluntat política, més implicació. Cal que la Conselleria es cregui la necessitat d’impulsar la normalització del català, de manera molt especial a Eivissa. És imprescindible que, socialment i políticament, la promoció de l’ús del català no es redueixi a l’ensenyament i es faci també fora de les aules. Necessitam més mestres de pedagogia terapèutica, d’atenció a la diversitat per poder atendre els alumnes nouvinguts i poder fer un ensenyament 100% en català. Necessitam ajuda per fer una bona integració de les famílies dels nouvinguts. Necessitam una bona disposició del professorat, que tingui un bon coneixement de la llengua i en sigui un bon model ...” i així un bon grapat de propostes.
La voluntat de fer-hi feina per part dels docents hi és. El que volem és que aquest ús es millori dia a dia. Volem col·laborar a construir una societat millor que sigui solidària, igualitària, respectuosa i justa, i el català és un bon instrument per aconseguir-ho, ajuda a la integració de les persones i treballa la cohesió social. Tenim un present i volem tenir un futur. Volem que es treballi, ara, pel català del segle XXI.