Si el català ha entrat a les aules però ha sortit pel pati, ara què feim?

PalmaMirar canals i pel·lícules en català, prioritzar els videojocs en la llengua pròpia o apostar pel lleure en català són algunes de les propostes per promoure l'ús de la llengua catalana entre els joves que s'han presentat a la xerrada El català ha entrat a les aules, però ha sortit pel pati. I ara què?, a càrrec d'Isabel Crespí i Maria del Mar Vanrell, professores del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Han acompanyat l'explicació d'estratègies amb els resultats qualitatius de l'estudi Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears (Aulijovib), elaborat pel Grup de Recerca Sociolingüística de la UIB (GRESIB).

Propostes dirigides a les famílies

Plataformes audiovisuals com Filmin, Movistar+, Disney+ o Rakuten, entre altres, disposen de títols en català, de manera que és possible trobar continguts adequats per als infants en la llengua pròpia. Cercar aquests títols és una de les recomanacions que fan les professores a les famílies. Crespí també ha suggerit anar a concerts en català, com el Mou la Llengua, o a activitats que es facin a biblioteques, iniciatives organitzades per l'OCB i altres associacions culturals. La lingüista ha fet menció dels influencers que creen contingut en la llengua pròpia, alguns dels quals són prou coneguts. És el cas, per exemple, de Miquel Montoro, Maria Vallespí, Pol Gisé o Berta Aroca, entre molts altres. Seguir aquests creadors de continguts és també una manera de donar més espai al català.

I si els videojocs són una de les passions dels més joves, també és possible ser gamer en català. Alguns videojocs com Minecraft o Endling tenen versió en la llengua pròpia, han destacat Vanrell i Crespí. A més, també hi ha experts en la matèria (gamers) que fan contingut en català per als seus seguidors: són Susa Pérez, Jaume Plomer o Arnau Font, entre d'altres. El català també té presència en altres formes de lleure. Hi ha, per exemple jocs de taula com Oca Riallera o Iràs i no tornaràs que estan en català. Per als amants de l'animació, el Festival de Manga i Anime en Català en són una opció.

En el marc de la xerrada, també s'han presentat els tallers d'assertivitat lingüística, amb els quals es pretén donar eines als joves que volen mantenir la llengua. Una altra alternativa, que estarà operativa en el futur, seran recursos que es posaran a l'abast dels usuaris per poder desmuntar prejudicis lingüístics, han explicat les professores.

Estratègies d'acció

Per donar suport als pares amb fills catalanoparlants, Crespí ha recomanat treballar l'assertivitat i gestionar l'estrès lingüístic. És a dir, la situació que es produeix en aquelles circumstàncies en què un ha de decidir quina llengua parlar en funció de la persona que té davant. "Cal ajudar els fills a entendre que parlar en català amb els companys no catalanoparlants no vol dir ser antipàtic, sinó oferir-los una oportunitat i una porta d'accés a la llengua", ha dit Crespí.

En el cas de pares amb fills castellanoparlants, una de les alternatives per potenciar el català és "ajudar-los a entendre que la llengua no és una imposició, sinó una oportunitat", ha argumentat Crespí.

Els docents, per la seva banda, ha defensat Crespí, han de posar el focus en la necessitat de parlar en català tant amb els alumnes com amb els professors. Per altra banda, ha apuntat que "s'ha de parlar amb els alumnes sobre els prejudicis lingüístics i desmuntar-los col·lectivament, a més de valorar l'esforç de les persones que empren el català".