El mapa dels gitanos que parlen català a França

Lleida[Aquesta és una versió web del tema publicat al diari de paper del diumenge 14 de juny. Inclou un mapa interactiu]

"Sempre hem parlat català, 'naltrus' ; els 'jaius' [avis] ja el parlaven". Així parlen alguns gitanos de França, amb naturalitat i sense donar-li més importància, tot i que es tracta d’un descobriment impactant, comparable a la descoberta, al segle XIX, d’una ciutat catalanoparlant en una punta de l’illa de Sardenya: l’Alguer. Amb la troballa del periodista Eugeni Casanova a la seva tesi doctoral, la llengua catalana disposa de desenes de milers de parlants més amb els quals fins ara no comptava. Tots fora del seu àmbit lingüístic natural, en ple estat francès. Fins i tot n’hi ha a París. No l’han après acadèmicament, no són estudiants de cap dels vint centres i universitats franceses que formen part de la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior que promou l’Institut Ramon Llull. Les seves famílies el parlen des de fa segles.

Fins ara ignorats, no tots desconeguts. Manitas de Plata, el guitarrista flamenc que va morir el 5 de novembre passat i que havia brillat a l’escena internacional als anys 60, era un gitano català nascut en un carro a Occitània. També ho són altres músics que han causat sensació a l’estat francès, com ara els membres dels Gypsy Kings o, més recentment, el guanyador del concurs televisiu 'The Voice, la plus belle voix' de TF1, el jove Kendji Girac.

¿Se sabia que hi havia gitanos escampats per França que parlaven català? Sí, però semblava que fossin casos aïllats d’alguns perpinyanencs que havien emigrat. Eugeni Casanova explica que no són individus isolats amb les seves respectives famílies, sinó que hi ha, almenys, unes 150 comunitats de gitanos catalans escampades per tot l’Hexàgon, algunes amb relacions entre elles. I no descarta que n’hi pugui haver més. I quants són? L’investigador lleidatà no ho ha pogut determinar amb exactitud a la seva tesi Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris, que ha dirigit Joan A. Argenter, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). No hi ha recomptes estadístics per raons d’ètnia, ja que França ho prohibeix. Però Casanova calcula que n’hi ha desenes de milers, després de preguntar comunitat per comunitat. ¿I què hi fan tantes famílies fora del seu àmbit lingüístic? ¿Quin n’és l’origen? Això mateix es va preguntar Artur Bladé i Desumvila en el seu primer exili després de la Guerra Civil, a Occitània. "¿D'on procedeix la colònia gitana de Montpeller? 'De Perpinyà', em va dir una vella a qui vaig fer la pregunta"”. Així es pot llegir al segon volum de l’obra completa de l’escriptor. Una resposta que Casanova posa en quarantena. La majoria són analfabets i per parlar del passat només tenen la memòria. I és que veuen l’escola com una cosa de paios.

Casanova, recentment investit doctor, ha trobat que les famílies provenen de Catalunya. El 1783 Carles III firma una pragmàtica que els permetia poder travessar la frontera. Això permet que els gitanos catalans puguin instal·lar-se, en primera instància, a Perpinyà. Passen a l’estat francès perquè hi ha necessitat de cavalleries i ells es dedicaven, sobretot, a aquest tipus de comerç. A finals del segle XVIII s’estableixen a Perpinyà, poc després a Besiers i d’aquí van estenent-se per la ruta que voreja la Mediterrània i per una altra gran ruta que segueix la Garona, Tolosa de Llenguadoc, la Dordonya, etcètera.

Com és el seu català?

Per saber quin és el català que parlen aquests gitanos, la recerca de Casanova no parteix ben bé de zero, ja que Jean-Paul Escudero ja havia estudiat els gitanos de Perpinyà. Casanova ha comprovat que els gitanos catalans escampats per França parlen com els de la ciutat del riu Tet. Un i altre noten que hi ha un parlar que no és purament el dialecte rossellonès sinó que és una barreja entre rossellonès, català central i elements propis del caló.

Casanova també n’ha trobat que parlen català nord-occidental amb aportacions aragoneses i amb trets del caló. Estan instal·lats a Saint-Gaudens, a Montauban i a Villeneuve-sur-Lot. Serien originaris de la mateixa zona que l’autor, de Ponent, i de la conca del Cinca.

Aquest periodista lleidatà no només ha fet molta carretera, entrevistes, lectures i immersió en registres de tota mena per evidenciar i intentar localitzar les comunitats de gitanos catalans, sinó que també fa una introducció de com s’han desenvolupat, com han viscut, què fan, quins costums tenen. I és que els gitanos catalans són ben diferents dels que procedeixen d’altres punts del món que també viuen a la República francesa, i també tenen característiques que difereixen d’altres gitanos ibèrics. Un cas únic.

Tesi premiada i futur llibre

S’hi poden trobar elements tan propis com el profund sentiment de comunitat, de família, que els nens han d’estar entre els seus, el ritual del mocador per als casaments, el respecte profund cap als morts, entre altres costums que recorden el temps de nomadisme, tot i haver-se assentat en poblacions. La recerca és un descobriment per a una llengua que no comptava amb aquestes desenes de milers de parlants. El jurat del premi Jaume Camp de Sociolingüística, convocat per Òmnium del Vallès Oriental conjuntament amb l’IEC, també ho ha valorat així i li ha atorgat el guardó aquesta primavera. Ara Casanova l’està adaptant perquè sigui un llibre.