El català, una llengua pràcticament desapareguda de les tesis doctorals

PalmaSi depèn de l’ús acadèmic que en fan els estudiants i professionals, la salut del català a la UIB té un futur incert. Segons les dades de la Memòria de Política Lingüística de la universitat, l'ús de la llengua a les lectures de les tesis doctorals és pràcticament inexistent. De fet, el 2022-2023 només es va emprar en el 8,69% (10) de les presentacions, mentre que l'any anterior el percentatge va ser del 8,47% (10). En ambdós casos tant el castellà com l’anglès varen engolir la llengua pròpia. El 2022-2023 es varen llegir en castellà 61 tesis i 44, en anglès i el curs precedent, 64 i 44, respectivament.

Pel que fa als estudis de grau, la Facultat d’Educació va ser l'únic centre on més de la meitat dels joves varen optar per redactar en català els seus Treballs de Fi de Grau (TFG) el curs 2022-2023 (un 66,5%). Per darrere s’hi varen situar les de Ciències (35,4%), Filosofia i Lletres (35,22%), Dret (12,3%), l'Escola Politècnica Superior (11,13%), Turisme (9,90%), Infermeria i Fisioteràpia (7,83%), Economia (5,2%), Psicologia (3,07%) i Medicina (1,58%). Malgrat tot, els resultats varen ser millors que els del curs precedent: el 2022-2023 es van fer en català el 29,85% dels TFG, enfront del 22,99% de l’any abans. D'altra banda, l'ús de la llengua pròpia en la redacció dels treballs de Fi de Màster també és precària: el 34,84% dels del curs 2022-2023, un punts menys que l’any precedent (36,06).

El pou de la docència

El Reglament d’Usos Lingüístics de la UIB indica que el català és la llengua oficial pròpia i que la comunitat universitària “s’ha d’esforçar per fer-la vehicle preferent d’ensenyament”. Ara bé, just després s’afegeix que “sense perjudici d’emprar el castellà com a llengua oficial, i altres llengües dins els àmbits que les facultats determinin”. Feta la norma, arriba la pràctica. Segons les xifres recollides pel departament de dades de la universitat, el curs actual s’imparteixen en la llengua pròpia el 41,96% de les 3.254 assignatures de grau vigents, un percentatge que, així i tot, és millor al de l’any anterior, quan eren el 40,91%.

L’ARA Balears ha demanat les mateixes xifres de cursos anteriors, però no s’han facilitat. La llibertat de càtedra lligada al fet que la UIB no té cap mecanisme per forçar els professors a fer assignatures en català fan que s’hagi de confiar en la bona fe i la consciència dels professionals de cada facultat. De fet, cada facultat és el seu propi món.

Tot i aquest context complicat, aconseguir que el català recuperi pes en la docència i usos universitaris és una de les metes principals que enfronta la UIB, i més en un context global en el qual la projecció internacional del castellà i l’anglès, lligada a la pèrdua de consciència lingüística de docents i alumnes, posen en risc la supervivència com a llengua de coneixement. “Es comença a jubilar la gent de la terra, i el canvi que es produeix en la docència en català, vinculada a l’arribada de professionals de fora, ens preocupa”, avisa Miquel Oliver, degà de la Facultat d'Educació.