Enric Gomà: “El català és una llengua que s’ha de descordar. Cal que adquireixi naturalitat”

PalmaMés que dels problemes, parla molt de resoldre. Enric Gomà (Barcelona, 1963), escriptor i divulgador lingüístic, és el coordinador de Molt a favor. 57 propostes i un pacte per a la llengua (Eumo Editorial), fet amb l’ànim de cercar i impulsar estratègies i accions per fer créixer l’ús de la llengua catalana. De la mateixa manera que no deixa de remarcar que aquesta és una tasca de tothom, també recorda una vegada i una altra que aquest llibre és obra de sis lingüistes més: Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal. Molt a favor es va presentar aquesta setmana a Palma, en un acte impulsat per Cultura del Consell de Mallorca.  

Molt a favor parla de deixar d’analitzar la situació del català per passar a l’acció. Però quina és la situació que us ha duit a fer aquest llibre?

— Probablement cada un dels membres del Molt a favor us donaria una resposta lleugerament diferent. Aquesta és la meva: sentim sovint que la situació del català és angoixant. Jo crec que tenim adversitats, problemes, aspectes a resoldre, però que estem en un punt que es pot revertir. Som a temps d’actuar en diversos fronts, no només el polític, sinó també l’econòmic, el social, etc. Podem guanyar espais que hem perdut. 

Quins espais s’han perdut?

— Crec que menystenim algunes bosses de parlants. Hi ha com un rebuig a valorar les persones que diuen tenir el castellà i el català, les dues, com a llengües habituals. També està poc valorada la bossa de castellanoparlants que saben parlar, llegir i escriure en català, en diferents graus. Es menystenen aquests col·lectius quan és per aquí que podem créixer.

Quan vàreu presentar el Molt a favor a Barcelona, el diari ARA va fer un reportatge titulat Salvar el català pot ser així de fàcil. Ho veis fàcil?

— No és fàcil. Però la llengua catalana encara no és un malalt terminal, per sort. Aprofitem la circumstància i treballem per créixer. Es tracta de veure què hem de fer i com fer-ho. Al llibre ha 57 propostes que, com va dir Rudolf Ortega, si es duguessin a terme totes de cop seria la bomba. No hi comptem, però podem comptar amb 18, 20 o 25, i tindríem molt resolt.

Ens en podeu dir una que valoreu especialment? 

— L’última, de Rudolf Ortega, resumeix l’esperit dels altres sis: aprendre a no canviar de llengua en 21 dies, marge que diuen els psicòlegs que s’agafa un hàbit. Seria un hàbit ben positiu per a la salut de la llengua. És una proposta individual, voluntarista, que no necessita un pressupost, així que té molts d’aspectes a favor. També és important tot allò que fa atenció als joves.

Dels joves se’n diu sovint que destrossen la llengua.

— Jo no diria que el dels joves és un mal català, sinó que té un codi intern, part del qual perviu i part es mor al cap de poc temps, com ha passat sempre. És cert que el dels joves és un sector que s’ha de tractar de manera diferenciada. Necessiten referents propis, un ús de la llengua diferent –que ja el tenen. Diria que el seu parlar és enriquidor, complex i li falta matís perquè el matís lingüístic s’adquireix al llarg de la vida.

Al Youtube o al TikTok parlen en castellà o anglès.

— Cal resoldre-ho.El català s’ha associat a la llengua acadèmica. És una llengua que s’aprèn, que és molt formal, com si no fos apta per fer l’imbècil, ni per riure, ni per lligar, ni per brutejar. Naturalment que ho és, d’apta, el que passa és que el to de català que rep l’alumne és molt literari. El català és una llengua que s’ha de descordar, cal que adquireixi naturalitat. No ha de servir només per guanyar unes oposicions a l’administració. 

Oposicions a la Sanitat, per exemple?

— Els metges han de saber la llengua del lloc, aquí han de saber català. Un metge a Flandes no es planteja no saber el flamenc. Hi ha feines que tenen la llengua com a factor fonamental i el català hi ha de ser un requisit. En tot cas, com comentava Pau Vidal, és essencial que el català sigui necessari per guanyar-se la vida. 

Creis que l’enfortiment de la llengua passa en bona mesura per l’actitid individual? 

— La individualitat s’ha de potenciar i treballar, però el món estratègic és fonamental. Perquè hi hagi sèries subtitulades en català no només cal voluntat, cal molta astúcia i molta gestió política i econòmica. 

Països catalans, què podem fer-hi plegats?

— Hem de treballar junts, però ens falta marc. Fer declaracions a favor de la unitat de la llengua és molt respectable, però si no tens una televisió de marc catalanoparlant, ni ràdios, si no tens un intercanvi cultural... Ens falta marc. I construir marc no ha estat mai prioritari per a cap de les administracions. Fixeu-vos que fins i tot entitats culturals privades, l’Obra Cultural Balear, Òmnium i Acció del País Valencià són tres diferenciades. Ja col·laboren, però no són una. I penses: a veure quin dia hi haurà una entitat conjunta.