El català, marginal en els estudis de Dret de la UIB

PalmaEstudiar Dret íntegrament en català a la Universitat de les Illes Balears no és possible actualment. Un estudi de la Plataforma per la Llengua conclou que només el 17,1% de les classes que s’imparteixen en aquests estudis es fan amb la llengua pròpia. I una conseqüència directa de la castellanització en aquesta formació és la baixa presència del català en la justícia. Així ho afirma l’estudi: “La impossibilitat de poder cursar els estudis universitaris en català comporta que els futurs professionals no estiguin avesats a utilitzar aquesta llengua i, a més, dificulta la creació d’un llenguatge jurídic i d’especialització en català”, defensa. En aquest sentit, el president de la Plataforma, Òscar Escuder, precisa que “els estudis de Dret no són àmbits especialment internacionalitzats i l’ús de l’anglès hi és molt baix. Si el català s’hi fa servir tan poc, és perquè s’hi fa un ús hegemònic del castellà”.

Un punt interessant que marca aquest estudi de l’ONG del català és que, a mesura que avancen els estudis, el català va perdent pes. Si bé en el segon curs l’oferta acadèmica és del 30%, a quart descendeix fins al 5%. En el Màster d’accés a l’advocacia, que és obligatori per poder exercir la professió, la situació encara és més greu:no s’ofereix cap assignatura en català. Això podria explicar el fet que, els dos darrers anys, cap estudiant hagi demanat fer l’examen final d’aquest màster en català, malgrat tenir-ne la possibilitat. El 2018, darrera edició amb sol·licituds per fer la prova amb la llengua pròpia, ho va demanar l’1,3% dels matriculats. 

El campus d’Eivissa, sense català

Si s’analitza la situació per campus, es comprova que a Palma s’ofereix el percentatge més elevat de classes en català: un 22% de les hores docents. A Menorca només es poden cursar el 17,9% de les hores en català, mentre que al campus universitari d’Eivissa no s’hi imparteix cap assignatura en la llengua del territori.

En aquest punt, Escuder sosté que les universitats “haurien de formar part del procés de normalització del català i, en canvi, consoliden dèficits”. “És absolutament desconcertant que, amb la situació de pèrdua de pes i valor del català a Eivissa, la UIB no hi faci ni una sola classe de Dret”, afegeix. També demana que la facultat augmenti les hores lectives en català “de manera urgent, fins al 30% en un període de 2 anys, a fi que arribi a ser la llengua majoritària d’aquí a uns anys”.

“Aquesta situació s’explica perquè bona part dels continguts que s’imparteixen són en context de la llei que deriva de l’estat espanyol; els estudiants treballen en un àmbit molt castellanitzat”, assenyala la professora de Filologia Catalana i directora del Servei Lingüístic de la UIB, Rosa Calafat. Però afegeix que “això no treu que es pugui fer en català, i que en algunes assignatures es fa”. 

Tot i que no hi ha dades sobre l’ús de les llengües en la justícia, la Plataforma per la Llengua denuncia que cada vegada reben més denúncies sobre la manca d’atenció en català en els documents notarials, registrals, gestories, administracions i justícia.

Discriminació positiva

Segons Rosa Calafat, pel que fa a l’àmbit universitari, s’haurien de posar quotes mínimes” en els casos en què el català té una situació d’inferioritat tan flagrant com en els estudis de Dret, com una política per “aplicar la discriminació positiva”. Afirma que la universitat és sobirana per fer-ho, però “s’ha d’acordar per consens”. Amb tot, creu que allò ideal seria “establir uns criteris comuns de distribució funcional de la llengua” a les universitats que formen part de la Xarxa Vives, que estan en els territoris de parla catalana. 

“La idea és aconseguir que les tres llengües que hi ha –castellà, català i anglès– tinguin els seus espais, respectant el català”, afirma. Per part de la Plataforma, proposen que a cada campus universitari es garanteixi l’oferta formativa en català, tant al matí com a l’horabaixa, i que es creï una assignatura troncal de català jurídic.

Cal remarcar que el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat estableix que el català és la llengua pròpia del centre i que “ha de tenir un ús prioritari en tots els àmbits de la institució, tant els acadèmics com els administratius”. A més, dicta que la institució ha de “fomentar i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de les seves competències”.

Així i tot, el castellà és encara la llengua majoritària a la UIB. L’enquesta sobre els usos lingüístics, que la mateixa universitat va fer pública a l’octubre, revelava que el castellà predomina sobre el català en tots els àmbits menys en l’administratiu. L’ús de la llengua pròpia només és majoritari entre el personal que no és docent ni investigador, mentre que és minoritari tant en les assignatures de grau com en la relació entre els professors i els alumnes.