Jordi Capó: "Que el català sigui present a un club de bàsquet depèn, en part, de l'entrenador"

PalmaEl ciutadellenc Jordi Capó Pons assegura que sempre ha entrenat en català els joves dels diferents clubs de bàsquet pels quals passat. És conscient que, per fer créixer l’ús social de la llengua pròpia, no se n’ha de limitar la presència a l’entorn escolar i cultural. “El món de l’esport ofereix moltes possibilitats de relacionar-se en català, si hi ha interès per part dels clubs i dels entrenadors”, assegura el jove, que és mestre d’Educació Física al CEIP Pere Casasnovas del seu poble. Capó va ser diretor tècnic de la Federació de Bàsquet de les Illes Balears fins l’estiu passat.

Com a director de la Federació heu tingut contacte amb tots els clubs. Com és la seva realitat lingüística?

— Idò hi ha de tot. Hi ha clubs on predomina el català i en altres en què predomina el castellà. Jo diria que hi ha tres factors que determinen que una o altra llengua tingui major o menor presència: el lloc físic on s’ubica el club, l’entorn social al qual pertanyen els al·lots i la llengua que habitualment utilitza l’entrenador per comunicar-se amb els joves. La figura de l’entrenador és molt important a l’hora de fer que el català sigui la llengua d’ús normal dins un club. Ara bé, jo no he vist mai que ningú digui res a cap entrenador per entrenar en castellà, ni tampoc per fer-ho en català, amb independència de la llengua majoritària dels fillets. Els tres factors que he anomenat també condicionen que un club determinat faci ús del català o del castellà a les seves xarxes socials i a la pàgina web.

En quin moment la vostra vida va començar a vincular-se al bàsquet?

— Des de ben petit. Anava a escola al CEIP Joan Benejam i amb 7 o 8 anys ja jugava a bàsquet com a activitat extraescolar. Després em vaig vincular al Club Bàsquet Ciutadella. Cada dia m’hi estava moltes d’hores, al pavelló. A 14 o 15 anys ja feia d’ajudant d’entrenador. Quan vaig començar a estudiar Magisteri en Educació Física a la UIB ho vaig deixar un poc, perquè m’havia de centrar en els estudis. A l’extensió de la UIB d’Alaior només s’oferia Magisteri en Educació Infantil i Primària, i la meva família feia un esforç perquè jo pogués viure i estudiar a Palma. Quan vaig haver acabat la diplomatura, vaig tornar a Ciutadella. Vaig començar a fer feina de mestre i em vaig reincorporar al bàsquet.

Quines diferències o semblances sociolingüístiques hi ha entre clubs de bàsquet mallorquins i menorquins?

— A Menorca, el català és predominant a la majoria de clubs, mentre que a Mallorca la llengua pròpia té molta presència en alguns clubs i en altres el castellà és majoritari. Per exemple, als clubs de la zona de la badia de Palma i d’algunes zones de costa, hi predomina el castellà, mentre que a determinats clubs de la Part Forana el català és predominant. Això succeeix, per exemple, a Binissalem, sa Pobla, Manacor... En tots aquests clubs, veus com les relacions entre entrenadors i fillets són en català, tant si són catalanoparlants d’origen com si són fillets d’origen nouvingut. I després hi ha el cas d’Inca, la ciutat on he viscut els darrers anys, on la situació català-castellà és mitjo-mitjo. Pens que és perquè Inca oferereix preus més assequibles d’habitatge que no altres parts de Mallorca. Hi ha anat a viure gent de totes bandes i la població ha crescut molt. En el meu cas personal, vaig fer poca vida a Inca, perquè a causa de la feina sempre era per la seu de la Federació a Palma. Hi vaig anar a viure perquè l’habitatge que m’oferia la Federació era a Inca, en concret en una casa de Tomeu Bauçà, que és el president del Bàsquet Inca i alhora vicepresident de la Federació.

Pel que fa a la llengua, què és allò que més us ve de nou de Mallorca?

— Va ser quan vaig començar a estudiar a la UIB que vaig ser conscient que el català es troba en una situació d’emergència lingüística. Al campus de la universitat el català té presència, però quan poses un peu al carrer, a Palma, et tems que la llengua habitual de moltes de persones és el castellà. El català en determinats entorns és molt marginal o no hi és present. A Menorca no he tingut mai aquesta sensació. El català és molt més present en tots els àmbits de la societat, tant formals com informals.

Què pot fer un club esportiu davant aquesta situació?

— Pens que hi pot fer molt, perquè, si hi ha interès, facilita un entorn de relació en català als joves que s’entrenen al club. El català és molt present en tres àmbits de la societat: l’escola, la cultura i el folklore, com són les agrupacions de ball que hi ha arreu de Menorca. Tot això, però, no és suficient si volem revertir la pèrdua de l’ús social. Ara bé, que el català sigui present en un club esportiu no respon a la consciència col·lectiva, sinó a la consciència individual de cada entrenador. Als clubs esportius es pot fer molta de pedagogia, predicar amb l’exemple i fer-ho amb naturalitat. Sempre he entrenat en català i no m’he trobat mai gens d’oposició.

Al marge dels clubs, hi ha esports en què predomina més el castellà que no el català?

— No ho conec amb detall però, vist des de fora, pareix que hi ha uns esports que, a causa del component social que els envolta, als seus clubs hi predomina el castellà, com són la vela, el tennis i l’hípica.