Per què els catalanoparlants fan millor les proves PISA

PalmaEl castellà és la llengua més emprada en el 55,8% de les famílies d’alumnes balears que varen participar en les proves PISA 2022, mentre que el 34% correspon al català, el 9,6% a llengües estrangeres i el 0,6% a altres llengües cooficials a Espanya. Segons consta a l’informe de l’Institut per a l’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que ha desgranat les dades dels estudiants de les Illes a aquestes proves internacionals, hi ha una qüestió significativa: els alumnes catalanoparlants treuen un curs d’avantatge als que són castellanoparlants. Val a dir que l’organització de les PISA considera que 20 punts equivalen als coneixements adquirits en un any acadèmic, i els catalanoparlants en treuen 26 més que els castellanoparlants en competència matemàtica, 21 en comprensió lectora i 23 en destresa científica. L’informe, però, no té en compte aspectes culturals i econòmics a l’hora de presentar els resultats. Per què els catalanoparlants tenen un millor rendiment? Ens ho expliquen els experts.

Eva María Aguilar és la directora de l’Institut d’Investigació i Innovació Educativa (IRIE) de la UIB i la responsable del grup d’investigació en “desenvolupament, educació i llenguatge”. Exposa una idea, a tall de resum: “Els alumnes catalanoparlants tenen un nivell sociocultural superior als que parlen castellà. Les famílies tenen nivells educatius més alts i a dins el seu grup lingüístic no hi ha gent d’altres territoris, fet que els dona avantatge”, assenyala. Les dades dels castellanoparlants, continua, inclouen els nascuts aquí, però també aquells que arriben de fora i ja més grans. A l’hora de valorar els resultats “no s’ha de considerar nouvingut a algú que duu aquí quatre anys sinó al que duu un curs o pocs mesos”, diu Aguilar. Els alumnes amb aquestes casuístiques, però, no representen un pes significatiu damunt el total.

No tot té a veure amb la llengua

L’experta explica que, pel tipus d’activitat econòmica de les Balears, les famílies immigrants, tant estrangeres com de la Península, tenen un nivell acadèmic i cultural inferior als d’una part important de les autòctones, parlin català o castellà. Per poder avaluar els resultats dels estudiants en funció de la llengua, s’hauria de tenir en compte l’Índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC), un indicador que l’IAQSE sí que valora a l’hora de comparar els resultats de l’escola pública i la privada. Quan se les compara segons aquest indicador, la pública quasi se situa al mateix nivell que la privada. En el cas dels resultats en funció de la llengua habitual dels alumnes, si es tingués en compte l’ISEC “els castellanoparlants pujarien, però difícilment se situarien al mateix nivell que els catalanoparlants”, apunta Aguilar. Hi ha una idea que cal tenir present i que sintetitza el director de l’Anuari de l’Educació, Joan Amer: “No es pot assumir que ser catalanoparlant vol dir ser de classe mitjana-alta. També hi ha nins que tenen dificultats i provenen de famílies vulnerables”, assegura.

Ser bilingües natius també és un gran avantatge pels catalanoparlants. “Aquests infants són més ràpids a l’hora de fer certes tasques i, com que estan acostumats a tenir sempre en marxa dues llengües, tenen la capacitat de bloquejar-les. Tot plegat els fa més hàbils per adquirir coneixements”, assegura Maria del Mar Vanrell, filòloga i professora de la UIB. També defensa que, en general, la gent catalanoparlant té un major nivell d’integració i això els permet accedir a “molts inputs diversos que els reforcen cognitivament”.

Tot i que és habitual sentir que a les Balears hi ha un model educatiu d’immersió lingüística en català, no és així. Aquí regeix el Decret de Mínims, que obliga a fer almenys el 50% de les matèries no lingüístiques en català. Segons s’ha pogut constatar a partir de converses amb experts i docents, hi ha escoles que efectivament ho fan tot en català, però també moltes (principalment concertades) que ni tan sols compleixen el decret. Per tant, “dir que els catalanoparlants tenen millors resultats perquè els afavoreix la immersió, és fals”. “A més, els resultats en la competència en català sempre són els pitjors de totes les disciplines estudiades, com varen demostrar les darreres proves IAQSE”, recorda Vanrell.

Eva Aguilar defensa que el que cal fer per millorar els resultats globals és “realment apostar per més immersió i perquè tots els infants aprenguin la llengua pròpia”. “S’han de donar més recursos per ajudar a l’alumnat nouvingut, que té més necessitats, requereix més suport, més català, més immersió, però també un major reforç en ciències, lectura i matemàtiques”, sentencia.