Per què els catalans no t’entenen en demanar-los ‘què noms’?

Palma‘El primer infant nascut el 2024 a les Balears nom Carme’ és un dels titulars apareguts a l’edició digital d’aquest rotatiu que més visualitzacions i comentaris generaren a les xarxes socials dia primer de gener. Alguns usuaris de la xarxa X (antiga Twitter) deien que en la construcció d’aquesta oració hi mancava qualque cosa, que no tenia sentit complet, perquè no en sabien identificar el verb. Altres usuaris els contestaven que en aquesta construcció sintàctica ‘nom’ no era un substantiu, sinó que es tractava de la forma conjugada del verb ‘nòmer’. En els primers casos, els comentaris procedien de catalanoparlants principatins, mentre que les persones que en donaven les explicacions eren majoritàriament catalanoparlants de les Illes Balears.

Per què la primera nina nascuda (o ‘nada’, perquè el participi de ‘néixer’ és tant ‘nascut’ com ‘nat’) el 2024 a les Illes, filla d’Isabel Catany i Joan Toni Ballester de Llucmajor, que va venir a aquest món quan passaven just tres minuts de les 00 h de la nit, a l’Hospital de Manacor, es convertí en la protagonista involuntària d’una disputa filològica? Idò perquè els parlants d’unes parts i altres del territori del domini lingüístic no estan avesats –uns manco que altres– a veure escrites formes verbals, expressions, mots, que, tot i ser formals i normatius, tenen la consideració de dialectals. Gràcies al món digital, l’ARA Balears fa la funció de posar davant els ulls de determinats parlants expressions que no feien comptes veure i, per tant, interpreten que són incorrectes. La realitat, però, és que, com en el cas de ‘nòmer’, són formes que tenen un ús habitual arreu de les Illes, i que són àmpliament conegudes i utilitzades en tots els registres. I, a més, són normatives. Vegem, però, com usar de manera correcta el verb ‘nòmer’.

‘Què ha nom?’. Segons el DCVB, la pregunta ‘Què nom?’ és el resultat de la transformació en temps antic d’aquesta altra qüestió: ‘Què ha nom?’. Com que el verb ‘haver’ s’usava també amb el significat de ‘tenir’, allò que s’expressava era ‘Quin nom té?’. Amb el pas del temps, el verb auxiliar ‘ha’ tendí a desaparèixer, i els parlants interpretaren que el substantiu ‘nom’ era un verb. Prengueren aquest ‘nom’ com la tercera persona del singular d’un suposat verb. És a dir, ‘Ell nom Pau, Pere o Nicolau…’. I per analogia es constituïren les formes de les altres persones i temps verbals del nou infinitiu que sorgí: ‘nòmer’. Així, es pot dir ‘jo nom, tu noms, ell nom, nosaltres nomem, vosaltres nomeu, ells nomen’. És més, no és estrany dir frases com ‘Aquesta nina nomerà Aina, perquè la seva padrina ja nomia Aina’, ‘I què ha de nómer el vostre fill? Quin nom li posareu?’.

Per a persones i animals. El verb ‘nòmer’ és sinònim de ‘dir-se’, però ho és amb unes limitacions. És pot dir: ‘El meu company de feina nom Javier’, ‘La cussa que teníem quan era petit nomia Bruna’ o ‘El cavall que ha guanyat la cursa nom Llamp’. En cap cas no es pot dir ‘Aquests grans magatzems nomen Outlet Fashion*’ o ‘A IB3 fan una sèrie que nom Llim*’. Els dos darrers exemples són incorrectes, perquè el verb ‘nòmer’ just s’utilitza per anomenar persones i animals. Per fer-ho bé, s’haurà de dir ‘Aquests grans magatzems es diuen Outlet Fashion’ o ‘A IB3 fan una sèrie que es diu Llim’.

El verb ‘nòmer’ no va acompanyat mai de cap pronom reflexiu. Per què, idò, hi ha persones que diuen Què te* noms? o Com se* nom?? El motiu és ben senzill. Com que ‘nòmer’ en castellà és llamarse, verb que sempre va acompanyat de pronoms reflexius, alguns catalanoparlants en utilitzar el verb ‘nòmer’ erròniament també l’hi afegeixen. En conclusió, no es diu Com te noms*? o Què te noms*?. Es diu Què noms?.

A Manacor: ‘a tu què et diuen?’. El verb ‘nòmer’ és molt estès a Mallorca i a Menorca. A alguns redols, però, són més habituals altres formes per demanar el nom a qualcú. A Manacor i a Sant Llorenç des Cardassar, la gent sol demanar: ‘I a tu què et diuen?’. I els solen respondre: ‘A mi em diuen Àngel’. Aquesta manera de fer-ho s’assembla a aquella més habitual en català central: ‘Com et dius?’. ‘Jo em dic Pere’. La diferència és en la persona. A Manacor: ‘Què et diuen?’. A Sant Cugat: ‘Com et dius?’.