Decidir com morir a internet

BarcelonaQuè passa amb els nostres comptes de correu electrònic quan morim? I amb els llibres o la música que hem adquirit i les fotografies que hem penjat a les xarxes? El Govern va fer ahir el primer pas per legislar un camp encara molt verge, el del llegat digital, amb l’aprovació del projecte de llei de voluntats digitals perquè les persones puguin decidir sobre la gestió del seu patrimoni digital quan morin.

La norma establirà la figura de l’hereu digital perquè quedi inclosa explícitament als testaments. Aquesta persona serà l’encarregada d’administrar els comptes de les xarxes socials i els continguts que hi hagi deixat el difunt d’acord amb la seva voluntat. Ara bé, ¿què passa quan la persona -sobretot si és jove- no ha deixat testament en el moment de la mort?

La llei inclourà la creació d’un registre de voluntats digitals, un sistema “més àgil i senzill”, que permetrà designar si es vol aquest hereu digital de manera telemàtica amb firma electrònica i sense haver de passar pel notari, va explicar ahir el conseller de Justícia, Carles Mundó. El registre de voluntats digitals funcionarà de manera similar a com ho fa ara el registre de voluntats anticipades, explica l’advocat Eloi Font, soci director de Font Advocats, expert en dret digital. El registre s’adreça sobretot a persones joves, que no han fet testament però que tenen, cada cop més, un patrimoni digital.

“Fins ara, no hi havia una resposta adequada al fet de morir físicament i no poder-ho fer digitalment”, va lamentar ahir el conseller Mundó en la roda de premsa posterior al consell executiu. Justament, aquesta contribució és el que els juristes celebraven ahir d’aquest primer pas legislatiu: “Es donarà resposta a una situació de força incertesa que afronten ara les persones, els familiars i també les plataformes i xarxes socials quan algú es mor”, va defensar el professor de dret d’internet de la UOC Miquel Peguera.

Estalviar situacions doloroses

Quan algú mor, els seus comptes segueixen actius i això provoca situacions “xocants” i “difícils” per als familiars i l’entorn, explica Peguera. Per exemple, poden seguir rebent avisos en dies com ara l’aniversari del difunt o fins i tot hi ha persones que poden rebre propostes per establir contacte amb aquella persona en alguna xarxa social en què el seu perfil segueixi activat. “Són situacions delicades, que afecten la família, i no hi ha gaire consciència sobre com actuar en això”, va dir ahir el professor de la UOC, satisfet que Catalunya impulsi una llei d’aquestes característiques.

Un cop tramitada i aprovada pel Parlament, la llei serà pionera en el seu camp, no tan sols a Espanya sinó també a la UE. “A Europa, només hi ha algun precedent a França”, assegura l’advocat Eloi Font. Les empreses que es dediquen a la protecció de continguts a la xarxa, a esborrar petjades digitals o a gestionar aquests llegats també esperaven de fa temps aquest nou pas legislatiu, va explicar ahir el fundador de Red Points, Josep Coll.

Actualment, la gestió d’aquest llegat a internet es fa de manera diversa i depèn sovint de les condicions i termes amb què funcioni una plataforma digital o xarxa social determinada, explica Coll. Així, n’hi ha que permeten eliminar tota la informació del difunt, mentre que d’altres permeten transformar el lloc en una mena de web de memòria i record d’aquella persona, on la gent pot deixar missatges, per exemple.

Una de les parts positives del projecte de llei que ahir va presentar el Govern, va explicar Font, és que el text es va sotmetre a l’audiència de plataformes interessades com el Col·legi de Notaris de Catalunya, Google, Twitter, Facebook i LinkedIn, segons consta a l’informe jurídic final del projecte de llei.

Els canvis que introduirà la futura norma, va explicar Mundó, s’incorporaran al Codi Civil català. A partir de llavors, hi figuraran nous conceptes com patrimoni digital, hereu digital o testament digital, que no tan sols serviran per assegurar que una persona pugui deixar ben lligada la gestió del llegat a internet, sinó que també empoderarà els seus familiars “per complir les voluntats digitals d’una altra persona”, va insistir el conseller.

La protecció de pares a menors

Les modificacions al Codi Civil també establiran el dret dels pares a protegir els fills a les xarxes, a més de la seva obligació de vetllar pels continguts d’ells a internet. En casos de falta d’entesa amb els fills o quan sospitin, per exemple, que hi ha situacions d’abús o assetjament, la llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i demanar a un magistrat que els faciliti tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges i comentaris i fins i tot privin l’accés als comptes del menor d’edat.