Cop a una multinacional de l'estafa digital dirigida des de 'Hackerville'

BarcelonaQui ha buscat pis de lloguer a Barcelona en portals d'anuncis classificats s'ha trobat més d'una vegada ofertes massa bones i barates per ser veritat. Totes tenien una cosa en comú: demanaven un pagament o una reserva de diners abans d'ensenyar el pis, però no el mostraven mai perquè eren una estafa. És tan sols una de les moltes tècniques que feia servir la multinacional de l'estafa digital que han desmantellat els Mossos d'Esquadra i les policies espanyola i romanesa, segons s'ha comunicat avui. Han detingut 33 presumptes membres d'una organització criminal que actuava a tot Europa i que, només a Espanya, s'hauria apropiat de més de vuit milions d'euros de ciutadans i administracions públiques.

Amb cèl·lules repartides en uns quants continents, els estafadors apuntaven indiscriminadament a particulars, hospitals, ajuntaments i consorcis públics, i feien servir tècniques d'enginyeria social, mètodes usats per 'hackers' i cibercriminals per aprofitar-se de la confiança de les víctimes. Enviaven correus electrònics de 'phishing' –actuaven com si fossin bancs reals demanant la contrasenya als qui els rebien– o obrien falses botigues en línia per vendre objectes que mai enviaven. També es dedicaven a estudiar a fons administracions públiques i quan veien que algun dels proveïdors tenia una factura pendent de cobrar, es feien passar per aquestes empreses, trucaven o enviaven un correu electrònic per dir que havien canviat el número de compte on s'havia de pagar la factura i falsificaven els documents per cobrar ells la factura.

Tota la trama es dirigia des de Râmnicu Vâlcea, una ciutat romanesa coneguda popularment com a 'Hackerville' perquè és un dels principals centres internacionals del cibercrim. La trama es va començar a investigar el 2016, quan un banc va denunciar un intent de frau. Els Mossos es van adonar que podien ser al davant d'una gran organització internacional quan van fer les primeres detencions i van veure que els implicats eren d'aquesta ciutat, ha explicat avui el cap de la divisió d'investigació criminal, Antoni Rodríguez. L'operació internacional l'han acabat coordinant l'Europol i Eurojust.

S'han detingut 33 persones a Espanya i a Romania, 19 entre el 23 i el 25 d'abril –durant l'etapa final de l'operació– i la resta en les primeres fases de la investigació. El grup criminal estava format per petites cèl·lules, de manera que si en desmantellaven una les altres podien continuar funcionant. A Espanya les dirigia un home que vivia a València i a casa del qual s'ha trobat un taller de falsificació de documents. L'utilitzaven, entre altres coses, per fer documents d'identitat falsos per obrir comptes corrents des d'on operar. La investigació ha detectat que haurien fet servir un centenar d'identitats falses i l'Audiència Nacional ha ordenat que es bloquegin més de 700 comptes bancaris.

El grup de cibercriminals havia perfeccionat la seva estructura amb el temps. A més del taller de falsificació, comptava amb un departament informàtic que s'encarregava de suplantar les pàgines web dels proveïdors de serveis públics, publicar anuncis i crear comptes de correu electrònic. Una altra part del grup s'encarregava de la logística –bitllets d'avió, tren i transport públic–, i l'última era la responsable de blanquejar els diners obtinguts amb el frau.

A més de les administracions públiques, el grup es va dedicar a estafar ciutadans. En aquest cas actuaven per internet i es van especialitzar en estafes en lloguers: localitzaven anuncis de pisos en plataformes especialitzades, en copiaven les fotos i tornaven a publicar-los amb altres referències. Quan les persones interessades hi contactaven, els donaven un número de compte i els demanaven una fiança i un mes de lloguer per avançat. Quan rebien els diners tallaven el contacte.

Segons els Mossos, el fet que el grup estafés per internet ha expandit el nombre de víctimes per diferents països i ha dificultat, al seu torn, la recepció de les denúncies i la localització dels responsables del frau. El cap del grup, des de València, es dedicava a controlar les cèl·lules repartides per tot l'Estat, vigilar el botí obtingut i garantir-ne el repartiment.