Cau un 25% el nombre d’alumnes en l’educació d’adults a les Illes

PalmaEl nombre d’adults de les Illes Balears que es matriculen als Centres d’Educació de Persones Adultes (CEPA) ha disminuït de manera significativa els darrers quatre anys. En concret, la baixada ha estat del 25% respecte del curs 2014/2015. Avui dia, el nombre d’alumnes -que es reparteixen entre els ensenyaments formals (ensenyaments inicials, Educació Secundària, Formació Professional i Pla d’acolliment lingüístic) i no formals (cursos d’oci i temps lliure, idiomes i preparació de proves d’accés, etc.)- és d’uns 13.000, xifra bastant allunyada dels 17.000 de fa quatre anys. Si tan sols es té en compte l’ensenyament formal, la disminució és encara més considerable, d’un 50% (8.000 alumnes el 2014 pels 4.000 del 2018).

Des d’Educació apunten que el descens de les matriculacions en els ensenyaments formals és motivat per la millora de l’èxit educatiu de l’ESO. De la mateixa manera, també ho relacionen amb la bonança econòmica de la societat, que tendeix a produir un descens global de matrícula a causa de la incorporació de més persones al mercat laboral. En relació amb aquest darrer aspecte, els sindicats consideren que la principal raó d’aquesta disminució d’alumnes als CEPA està marcada per la situació econòmica de la Comunitat Autònoma. Així, els sindicats educatius exposen que durant la crisi va augmentar el nombre d’alumnes adults perquè una bona part de la població autòctona que va quedar a l’atur no tenia cap tipus de formació o titulació. “Quan millora la situació econòmica i augmenten els llocs de feina, desapareix la necessitat immediata d’una titulació acadèmica”, explica el secretari general de la FE-CCOO, Toni Baos.

En la mateixa línia, el portaveu d’Alternativa, Miquel Àngel Santos, assenyala que a les Illes no deixa de ser un problema endèmic que es pugui accedir amb facilitat al món laboral i sense cap mena de titulació o qualificació, encara que sigui en feines precàries. Per tant, “no hi ha un reconeixement social de la formació acadèmica que motivi la professionalització i la creació de talent”.

Perfil de l’alumnat

Tot i la gran diversitat i heterogeneïtat de l’alumnat dels centres d’adults, es podria classificar en dos perfils majoritaris. D’una part, joves que reprenen els estudis després d’un o diversos anys d’haver abandonat l’institut. De l’altra, persones més grans, sense estudis, que tenen o que senten la necessitat de tenir una titulació acadèmica o de millorar la seva formació per poder progressar en el món laboral. A més, des d’Educació destaquen que tant en els ensenyaments no formals com en els formals es produeix una alta participació de dones i de persones immigrades, de manera especial d’aquelles que tenen poca formació o dificultats per convalidar-la. Per altra banda, afirmen que, si s’han de destacar uns trets que caracteritzin l’alumnat, aquests són la baixa autoestima, la insatisfacció personal i una certa desmotivació per l’aprenentatge, com a resultat d’una trajectòria escolar poc exitosa.

Amb tot i això, el secretari d’ensenyament públic de l’STEI, Cosme Orell, afegeix que un altre aspecte comú en les característiques de l’alumnat dels CEPA és “la complexitat de la situació que acompanya la vida de la majoria dels adults per conciliar el món acadèmic amb el món laboral i familiar”. Per aquest motiu, Orell exposa la necessitat i la importància de reforçar el model d’ensenyament a distància per poder donar una alternativa a l’hora de compaginar la feina amb els estudis: “La creació durant aquest curs de l’Institut d’Ensenyament a Distància de les Illes Balears (IEDIB) és una magnífica notícia per a totes aquestes persones que volen continuar la seva formació”.

Centres

La xarxa dels CEPA està formada per 18 centres distribuïts de la manera següent: 14 a Mallorca, 2 a Menorca i 2 a Eivissa. La majoria ocupen instal·lacions no creades de manera expressa per a l’ensenyament d’adults, sinó que es troben en dependències cedides per altres administracions o bé comparteixen instal·lacions amb altres ensenyaments ordinaris.

Els sindicats denuncien que el sistema d’educació de persones adultes ocupa una posició “perifèrica” dins el sistema educatiu, la qual cosa, asseguren, dificulta la posada en marxa de processos innovadors per aconseguir un sistema de qualitat. Així, reclamen l’elaboració d’un pla estratègic que, a partir de la situació en la qual es troba aquest àmbit educatiu, estableixi les metodologies i les actuacions a curt termini per fer possible una resposta qualitativa per afrontar el repte de l’aprenentatge permanent.

Les Balears lideren l’abandonament escolar

Les Illes Balears lideren amb un 26,8% l’abandonament escolar prematur. Aquest índex avalua la proporció de persones entre 18 i 24 anys que no s’han titulat en cap Formació Professional, ni en Batxillerat, ni segueixen cap tipus de formació. Tot i això, els indicadors registren una tendència positiva pel que fa a la millora educativa en la darrera dècada. El 2008, l’abandó a les Balears se situava en el 42,5%, molt per sobre de l’actual. Així, els darrers deu anys hi ha hagut una reducció de 16 punts percentuals, cosa que significa una baixada del 43%. No obstant això, la xifra actual està molt enfora de l’objectiu europeu per a 2020, que se situa en un 10%. “Si bé els darrers anys s’ha millorat en tots els indicadors, la situació encara és preocupant”, afirmen des d’Educació.

En aquest sentit, la tasca que desenvolupen els CEPA és cabdal, ja que poden contribuir a disminuir l’absentisme i l’abandonament escolar, atès que fomenten la titulació bàsica de graduat en ESO, la qual cosa permet accedir a la formació postobligatòria.