Cau una xarxa criminal que captava i explotava homes pakistanesos en supermercats
Els Mossos alliberen 15 víctimes i detenen sis persones, una de les quals el màxim responsable de la xarxa, que ja està en presó preventiva
BarcelonaAlguns dormien als passadissos dels supermercats i altres als soterranis, controlats per algun membre de la xarxa criminal que els havia captat. Estaven sotmesos a situacions d'esclavitud: passaven el dia sencer al supermercat, de dilluns a diumenge, des que obrien l'establiment fins que el tancaven. La majoria de les víctimes no cobraven per treballar jornades en què complien els tres torns del dia ni per fer una feina que, habitualment, farien quatre o cinc persones. Altres treballadors dels comerços en situació regular tampoc no van alertar dels fets, que es repetien en una quinzena de supermercats del Maresme i de Barcelona. A partir d'un cas, els Mossos d'Esquadra han desmantellat una xarxa que captava i explotava majoritàriament homes d'origen pakistanès i han alliberat quinze persones: quatre víctimes de tràfic humà i onze d'explotació laboral. En total, la policia ha detingut sis persones, entre les quals el màxim responsable de l'organització –ara en presó preventiva–, que era l'encarregat de captar les víctimes al Pakistan per portar-les a Catalunya i explotar-les.
La banda criminal estava formada per diversos membres d'una mateixa família que captava persones en situacions de vulnerabilitat mitjançant l'engany, segons ha explicat la policia catalana en roda de premsa. Els captors gestionaven setze franquícies (catorze ja estan tancades) de marques de supermercats molt conegudes i es posaven en contacte amb persones pakistaneses que tenien l'esperança de tenir un futur millor. Per convèncer-los i portar-los a Catalunya, falsificaven la partida de naixement de les víctimes i els feien contractes fraudulents al país d'origen. Amb aquests dos documents podien entrar a l'Estat. És el cas d'un home de 50 anys, que va arribar a Catalunya fa cinc anys per mantenir quatre fills. "Li van prometre una estabilitat laboral que mai va tenir", ha explicat el cap del Centre de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos, Lluís Moreno. De fet, en arribar a Catalunya, els prenien la documentació i els obligaven a treballar jornades de més de catorze hores diàries per saldar el deute contret amb l'organització criminal.
La investigació va començar al març de l'any passat quan el Centre de Tràfic d'Éssers Humans va tenir coneixement d'un primer cas d'explotació laboral en un supermercat del Maresme. Estirant el fil, aquest any, les autoritats han dut a terme dues entrades i registres domiciliaris, quatre entrades a supermercats i 12 inspeccions administratives en diversos despatxos controlats per la xarxa criminal. La policia ha constatat que no tots els treballadors del mateix supermercat estaven explotats: la meitat de la plantilla estava contractada de manera legal, però altres treballadors eren víctimes d'explotació laboral. Amb tot, a hores d'ara la investigació continua oberta per detectar possibles nous casos i les autoritats han insistit a demanar a les grans marques de supermercats que controlin exhaustivament els franquiciats per conèixer les condicions dels treballadors i evitar que es repeteixin més delictes com aquest.
No és un cas aïllat
Moreno ha recordat que per qualificar un delicte de tràfic d'éssers humans hi ha d'haver una captació de persones vulnerables. "Les enganyen, les compren o les intimiden i les traslladen fins a Catalunya, on posteriorment les exploten", ha explicat. I malgrat la cruesa d'aquestes històries, el mosso també ha alertat que l'explotació laboral de víctimes de tràfic humà no és un cas aïllat. "Des del 2022 portem tres investigacions que són pràcticament calcades. Avui en dia és relativament fàcil aconseguir franquícies de grans marques comercials, que són un lloc perfecte per a l'explotació laboral, perquè estan obertes moltes hores", ha explicat el cap.
El departament d'Igualtat i Feminismes s’ha encarregat de la reinserció de les víctimes, que actualment estan allotjades en un habitatge de gestió pública i s'estan formant per aprendre la llengua i accedir al mercat laboral. Per exemple, l'home de 50 anys que ha estat alliberat ja treballa en un comerç i està a punt de retrobar-se amb la seva família. "Ara estem treballant per inserir-lo en la societat i ja té documentació per treballar de manera legal", ha explicat Montero.