Cauen un 35% les matriculacions a centres d’adults: “Troben feina, no tenen temps per estudiar"

PalmaEl nombre d'alumnes matriculats a centres d'educació per a persones adultes (CEPA) ha descendit un 35% en el primer semestre de 2023, en relació amb les dades corresponents a 2022, en passar de 16.353 a 10.610 estudiants, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Des de l'organisme s'exposa que, quan es coneguin les xifres de matriculacions del segon semestre, previsiblement es tendirà a una certa recuperació dels valors d'altres anys. Amb tot, entre 2019 i 2022, el nombre d'estudiants ha baixat a un ritme de l'1,5% anual. El director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics, Antoni Baos, atribueix aquesta realitat a què "la gent s'apunta menys a les escoles d'adults perquè té feina, i no té temps per estudiar. A més, a les Balears s'ha allargat la temporada turística i ens apropem a la plena ocupació". Aquestes dades, però, entren en conflicte amb la percepció que tenen des de l'Associació de Directors de Centres d'Adults (ADAIB). La seva presidenta, Xisca Muñoz, que dirigeix també el Centre d'Ensenyament de Persones Adultes (CEPA) de Calvià, explica que en els darrers anys hi ha hagut un "increment important" de l'interès i dels inscrits als estudis per adults.

Plans adaptats al mercat laboral

En relació amb les xifres aportades per la Conselleria, Muñoz considera que "no reflecteixen la realitat, i poden resultar enganyoses. Les administracions, tant autonòmica com estatal, no analitzen les dades sempre de la mateixa forma i en el mateix moment del curs acadèmic, fet que dona lloc a distorsions. Quan tu parles de matrícules, en el cas dels centres d'adults, no et refereixes a persones, ja que no es funciona amb una matrícula per cada estudiant. De fet, hi ha alumnes que es matriculen a diferents estudis de forma simultània", explica. D'aquesta manera, per exemple, pot ser que hi hagi 14.416 matrícules, però només 10.699 alumnes. Les dades que aporta la Conselleria es basen en el cens d'estudiants, i no en el nombre efectiu de matrícules, "un fet que pot donar lloc a xifres allunyades de la realitat diària dels centres", considera Muñoz.

Antoni Baos explica que "normalment, l'inici del període de matrícules dels CEPA és a l'octubre, però s'ha hagut d'allargar fins a novembre per adaptar-lo al calendari turístic" En aquest sentit, "estam pendent del decret d'Ordenació d'FP estatal, per tal de poder crear titulacions que s'adaptin al que demanda el mercat laboral", assenyala Baos. A més, en aquest segon semestre del curs "s'ha fet feina per augmentar l'oferta d'FP, negociant amb els centres per incorporar noves fórmules com els certificats de professionalitat".

Ubicats en infraestructures antigues

A les Illes Balears hi ha 18 centres d'ensenyament per adults (CEPA), dels quals 14 són a Mallorca; dos a Eivissa i dos a Menorca. Un dels problemes amb què es troben són les instal·lacions on s'ubiquen, explica la presidenta d'ADAIB, "pel fet que habitualment es van ocupant edificis que altres organismes o propietaris deixen buits. En el cas del CEPA d'Alcúdia, el centre és tan vell que quan hi ha ventades, el sòtil surt volant", lamenta. De fet, el Pla Estratègic per a l'Educació Permanent de Persones Adultes (2018-2023) ja reconeixia aquesta situació vinculada a les titularitats i condicions de les infraestructures que utilitzen els CEPA, "i no se li ha donat una solució global. Seguim sent els germans pobres de l'educació", recalca Muñoz.

A l'hora de resultar interessants per als estudiants, els CEPA es troben amb el problema que no compten amb un "suport institucional transversal", a diferència de les altres modalitats d'escolarització, que es publiciten de forma intensiva i de les que se'n fa una calendarització precisa de quan comencen els processos de matrícula. "Els centres d'adults hem d'atreure nosaltres mateixos els alumnes, i de fet, la majoria coneixen la nostra activitat a través del boca-orella i a través d'altres estudiants que han quedat contents amb la seva formació". Muñoz ho resumeix de la següent forma: "Som els grans desconeguts del sistema educatiu, i no hi ha hagut una vertadera aposta per donar visibilitat a la nostra oferta. Tot malgrat que tenim plans d'estudis impressionants, que hem anat ampliant al llarg dels anys".

Per la seva part, Baos defensa la tasca de la Conselleria, i explica que per donar a conèixer l'oferta formativa es fan "tríptics informatius dels estudis", una fórmula que, segons Xisca Muñoz, "no arriba a ningú". Una de les idees que es té al cap per fer més atractiva la formació d'adults, explica Baos, és canviar el nom dels centres on s'imparteix: "El terme CEPA no encaixa amb la idea d'espais de formació permanent i de capacitació professional que nosaltres volem promoure. A més, també s'hi poden matricular menors".

En el cas de les Balears, explica Muñoz, un dels fets que explica un major interès en l'oferta educativa per adults "són les ganes dels alumnes d'obtenir un títol. Hi ha molta gent que s'ha adonat que les feines ja no són per a tota la vida, i que, per tant, un s'ha d'anar actualitzant, estudiar informàtica, idiomes, acabar l'ESO...".

Predomini femení

Pel que fa als perfils dels estudiants, el curs 2022-2023 hi ha matriculats 4.101 homes (39%) i 6.509 dones (61%). Les dades també constaten que entre el curs 2019-2020 i 2022-2023, el nombre de dones matriculades ha pujat un 4%, i en la mateixa proporció ha baixat el d'homes. Xisca Muñoz explica que al CEPA Calvià hi tenen matriculats alumnes a partir dels 16 anys. "Tenim un cas molt curiós, que des de la Conselleria es pensaven que era un error, però no ho és. Es tracta d'una dona de 94 anys que estudia un curs d'espanyol per a estrangers". De fet, en un centre d'adults "la diversitat de perfils es dona per suposada", afegeix Muñoz. Un dels talons d'Aquil·les, però, és sempre "aconseguir arribar a la gent que està en la cinquantena d'anys i que no té cap titulació".

Amb l'objectiu de potenciar que més persones adultes s'animin a continuar estudiant, "s'ha d'anar cap a la professionalització, i donar facilitats als alumnes", considera Muñoz. En el cas del CEPA de Calvià, ubicat a una zona amb predomini de l'activitat turística, s'ha introduït l'ESO semipresencial. D'aquesta forma, "és apte per aquells que estudien i treballen i no poden venir habitualment a les classes, però als que se'ls ofereix la possibilitat de fer tutories en persona perquè resolguin els dubtes que els puguin sorgir".

A més, Muñoz considera que "s'ha d'ajudar a fer que els alumnes puguin estudiar, però tampoc es pot rebaixar el nivell, perquè hi han estudiants que després volen accedir a un Grau Mitjà, i necessiten tenir una base sòlida. Nosaltres som els encarregats de donar-les-hi". Amb la idea d'incentivar la formació d'adults, Baos explica que enguany és el primer curs en què tots els CEPA disposen de Punts d'Orientació Acadèmica i Professional (POAP), uns espais que compten amb la figura dels orientadors laborals. En ells es presenta als interessats informació, assessorament i orientació sobre el Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional.

Xisca Muñoz conclou que “l'educació per adults és una modalitat molt necessària en una comunitat com les Illes Balears en la qual, malgrat que de cada vegada més el sector turístic demanda títols per accedir a les ofertes de feina, encara hi ha molts joves que abandonen els seus estudis amb l'objectiu de trobar la seva primera feina, tal vegada col·locant para-sols, i obtenir ingressos ràpids. Aquesta situació, lligada a la invisibilitat que tenim els CEPA, fa molt difícil la tasca dels docents".