El cavall de Menorca està de moda: més de 20.000 euros per un exemplar
El sector exigeix la instal·lació d’una sala d’operacions a l’illa per evitar pagar fins a 7.000 euros per desplaçar l’animal a Mallorca o Catalunya
MaóEl sector del cavall a Menorca viu un dels millors moments després dels anys de pandèmia, durant els quals l’activitat de compra i venda d’equins va caure, com la resta d’operacions d’altres àmbits. El fet que s’hagi disparat l’interès a països com els Estats Units, Bèlgica, Alemanya i Suïssa ha provocat que hi hagi més demanda que animals per vendre, explica el president de l’Associació de Propietaris i Criadors de Cavalls de Raça Menorquina, Tòbal Marqués. “Només als Estats Units s’han venut des de principi d’any vuit exemplars, una xifra que augmenta respecte d’altres anys”, afirma.
El preu de cada cavall s’estableix en funció de l’edat, si està domat o no, la capa –el color i les marques– i la funcionalitat. Marqués assenyala que la majoria dels compradors volen els equins domats i d’entre dos i quatre anys de vida: “Resulta complicat vendre’ls sense domar i els petits fins a l’any no es demanen”. I hi afegeix: “El mercat va en funció de l’augment de la demanda, igual que si comprassis un cotxe o una moto, també depèn de la qualitat i la descendència”.
Així, el preu mitjà d’un exemplar de raça menorquina se situa en els 20.000 euros, tot i que n’hi ha que es venen per més doblers. Si les cries de sis mesos deslletades de la mare es venen per menys de 3.000 euros no es considera una bona operació. Però el preu de venda no significa que l’operació sigui extremadament rendible, tal com assenyala el president de l’associació. “L’animal menja cada dia i té uns elevats costos de manteniment i veterinari, que anualment poden arribar a ser de 2.000 euros. Si el vens amb quatre anys, no guanyes una fortuna”, detalla.
Cal remarcar que l’associació no fa públiques les xifres de venda d’animals, tot i que aquesta informació la tenen internament. S’estima que actualment hi ha uns 2.500 cavalls de raça menorquina, que es caracteritzen per tenir un caràcter tranquil i obedient, de color negre la capa, coa baixa de pèl llarg i fort, tronc allargat i orelles amb orientació divergent i mòbils, de mida mitjana. De conformació forta i resistent, les femelles són més estilitzades que els mascles, de cap i cos més allargats, amb el coll més fi i allargat i la gropa més quadrada. Totes aquestes qualitats el converteixen en un cavall preuat i diferent respecte de la resta de races espanyoles.
El món del cavall també mou molts de doblers per les festes patronals. El club hípic que més activitat genera per llogar cavalls per a celebracions és Sa Creueta del Migjorn. El seu propietari, Tòful Camps, explica que per poder subsistir organitzen espectacles i fan classes, però el gruix dels ingressos provenen de l’estiu. “Tenim molta feina i fem moltes hores perquè els cavalls s’han de dur, preparar, esperar que s’acabi la festa i tornar-los. El lloguer pot oscil·lar entre els 600 i els 700 euros, tot i que es fan paquets que inclouen classes”, ha concretat.
Sense espai per a intervencions
D’altra banda, hi ha malestar en el sector per la falta d’una sala d’operacions per a cavalls a Menorca. Tòbal Marqués admet la seva sorpresa perquè un territori com l’illenc, on aquest animal forma part de la cultura, no disposi d’un espai adequat per fer intervencions equines. “És un tema difícil, perquè si les màquines no s’empren per a operacions quirúrgiques es poden fer malbé. A més, els veterinaris no volen implicar-se perquè es tracta de seguiments postoperatoris llargs i complexos”.
Disposar d’una sala d’operacions a l’illa implicaria una millor assistència sanitària per als animals. Se’n reduiria el patiment i s’estalviarien els desplaçaments fora de l’illa, que poden elevar-se a 7.000 euros. La malaltia més comuna és el còlic equí, i en aquests casos es requereix una reacció àgil per intervenir quirúrgicament l’animal. “Els desplaçaments que es fan des de Menorca són cap a Mallorca o Catalunya, fet que dificulta el procés. El viatge es fa sense tenir la garantia que el cavall arribarà a temps”, assegura Tòbal Marquès.
La idea d’instal·lar una sala d’operacions es va plantejar la legislatura passada en el marc del projecte Sa Granja International Rural Hub, amb l’objectiu de convertir aquest espai del Consell en un centre neuràlgic de l’activitat agrària i ramadera. La previsió era instal·lar una sala d’operacions en una de les dependències, però la pandèmia i la falta de consens van impedir que es tiràs endavant. Des de l’Associació de Propietaris i Criadors es desmarquen d’aquesta ubicació i són partidaris de cercar un altre punt “amb més espai i preferiblement al centre de l’illa”.
Per la seva banda, la consellera d’Economia i Serveis Generals, Maria Antònia Taltavull, prioritza el model de gestió de la sala d’operacions, ja que la institució no pot assumir el servei i s’hauria d’externalitzar. “Primer cal trobar una zona adequada i després algú que vulgui donar el servei. Sense tenir un grup de veterinaris és complicat replantejar i acabar la sala”. Un altre aspecte que preocupa la consellera és l’elevat cost que suposaria l’equipament, trobar els doblers per invertir, estudiar-ne la rendibilitat i complir amb els requisits sanitaris.
