La raça menorquina sedueix el mercat: per un sol cavall es paguen fins a 40.000 euros

Maó“El cavall de raça menorquina viu un dels seus millors moments pel que fa al valor en el mercat”. Amb aquestes paraules, el conseller insular de Projecció Econòmica, Miquel Company, presentava aquesta setmana la Fira del Cavall, que es du a terme al recinte firal del Mercadal. L’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina organitza aquest certamen, que serveix per prendre el pols al sector, on es poden arribar a pagar fins a 40.000 euros per un exemplar domat.

L’entitat és la responsable del desenvolupament del programa de millora genètica específic per a aquesta raça, després de la seva aprovació per part del Ministeri d’Agricultura l’any 2007 i la seva posterior modificació per assegurar l’adaptació a la normativa vigent, de l’any 2010. L’objectiu d’aquest programa és aconseguir la cria d’animals amb una conformació, dins d’uns paràmetres de la raça, adequada a les seves actituds funcionals i unes qualitats temperamentals que facilitin la doma i destaquin en les disciplines eqüestres per a les quals són seleccionats. A més, es preserva la variabilitat genètica i es minimitza el nivell de consanguinitat i parentesc de la població. L’Associació desenvolupa anualment un seguit de controls de rendiment oficials per a les diferents disciplines esportives per a les quals s’avalua la raça, Doma Clàssica i Doma Menorquina. La informació que s’obté es trasllada als catàlegs de reproductors oficials perquè els ramaders puguin emprar-los en el disseny dels aparellaments entre els seus reproductors. El president de l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina, Antoni Bagur, destaca la importància del programa: “Ens permet estudiar tots els detalls de la raça per millorar-ne les prestacions amb vista al futur. Hi ha diverses analítiques com l’extracció de semen que contribueixen a consolidar la puresa dels exemplars”. El centre que capitalitza els estudis és la Fundació d’Investigació de la Universitat de Sevilla.

Idiosincràsia de Menorca

El cavall menorquí té un encreuament amb el cavall de pura sang britànic, ja que per aquesta raó l’animal adopta una actitud galant. En línies generals, es tracta d’un exemplar tranquil i obedient, de color negre a la capa, coa baixa de pèl llarg i fort, tronc allargat i orelles amb orientació divergent i mòbils, de mida mitjana. El cavall menorquí és un exemplar de figura esvelta, extremitats fines i aploms correctes. De conformació forta i resistent. Les femelles són més estilitzades que els mascles. Mentre que l’alçada mínima dels mascles és d’1,54 metres, les femelles se situen en 1,51 metres. La raça menorquina agrupa cavalls de sang calenta, nobles, de bon caràcter, comportament col·laborador i fàcil entrenament. Es considera un excel·lent cavall de cadira, que satisfà tota mena de genets. Amb capacitat d’adaptar-se a diferents modalitats amb resultats satisfactoris per a la doma i aptituds per als aires d’alta escola.

Curiosament, les característiques que descriuen l’exemplar de raça autòctona coincideixen amb el tarannà menorquí. De fet, Antoni Bagur en destaca “la versatilitat, la capacitat d’adaptació a tota mena de situacions. És un tot terreny, disciplinat, dòcil i fàcil de domar. És un cavall amb el qual pots competir i anar a fer una excursió. Aquesta és la seva principal virtut”. El president de l’Associació també assenyala el gran moment que viu la raça menorquina: “Cada any tenim més nivell i més exemplars. Els naixements continuen augmentant, i a banda de poder constatar-ho a través del nostre cens ho observam en el rècord d’inscrits al concurs morfològic de la Fira del Cavall, que aquest any ha arribat a 112 animals”.

5.000 exemplars

La majoria de criadors i propietaris de cavalls de raça menorquina no es dediquen a la compravenda d’exemplars, però aquesta pràctica s’ha incrementat en els darrers anys, segons confirma el president de l’entitat. Antoni Bagur vincula la pujada de naixements de cries a un impuls del sector: “Cada vegada hi ha més ramaders i ramaderies que aposten per la raça insular, i això és molt positiu per a l’associació i per a la mateixa raça”.

Actualment estan censats uns 5.000 exemplars de raça menorquina, 2.500 dels quals resideixen a Menorca. Bagur considera que “hem crescut molt, la gent ha recuperat la il·lusió per apostar per la raça i criar. Ho veim en el concurs de funcionalitat i les activitats que organitzam, així com amb aquells cavalls que participen en el Campionat d’Espanya”. El mercat de la compravenda de cavalls no és senzill, i més en un territori de dimensions reduïdes com l’illa de Menorca. De tota manera, aquells que hi aposten són conscients, segons Antoni Bagur, de “l’obligació d’elaborar una planificació, un projecte a anys vista i treballadors ben formats. La raça menorquina ha aconseguit més mercat i capacitat d’explotació”.

El perfil de comprador d’un cavall de raça menorquina és una persona que vol un exemplar versàtil. Dels 2.500 cavalls que s’han exportat, 500 resideixen a l’estat espanyol, mentre que “la resta els tenim repartits per tot Europa, a països com França, Holanda, Itàlia, Alemanya i Suïssa”, constata Antoni Bagur.

L’èxit del cavall menorquí entre el públic s’atribueix al seu caràcter i morfologia, la genètica i els valors, en què l’ecosistema de l’illa també ha influït. El president de l’Associació recorda que, “tot i que la raça està considerada en perill d’extinció, perquè ens demanen un mínim d’exemplars inscrits a què és impossible arribar a causa de les reduïdes dimensions de Menorca, la continuïtat del cavall autòcton està garantida”. Pel que fa al preu de mercat, Bagur diu que és oscil·lant, ja que “hi ha molts condicionants que hi intervenen. El preu estàndard és de 1.000 euros per any de vida. Si l’animal està domat el preu canvia. Un poltre de sis mesos costa 1.500 euros, però podem trobar cavalls de 3.000, 5.000 o, fins i tot, 40.000 euros, si l’animal està domat”. Un èxit del cavall menorquí que té en les festes patronals de Menorca un aparador de milers de potencials clients. És en aquestes celebracions on es percep la bellesa d’una de les imatges identitàries de l’illa.