Els bancs ja cedeixen pisos buits a Cort pel pla de lloguers socials

PalmaLes entitats bancàries que disposen d’habitatges buits i preparats per entrar-hi a viure han respost a la crida que va fer l’Ajuntament de Palma, a través del tinent de batle Antoni Noguera, de cedir els immobles perquè aquests puguin ser llogats a preus socials per a famílies amb pocs recursos.

De fet, Sa Nostra ja ha posat 11 pisos a disposició de Cort perquè, juntament amb l’Ibavi -l’organisme d’àmbit autonòmic que coordina les polítiques d’habitatge-, els gestioni. Bankia, segons fonts del Consistori, ja hi ha mostrat bona predisposició i, de fet, s’ha compromès a consultar amb la seu central de Madrid la cessió de les cases. El mateix que Cajamar, que tot i la seva relativa implantació a les Illes, també està oberta a col·laborar.

Més reunions

En les pròximes setmanes, Noguera té previst reunir-se amb representants del Banc Sabadell, Santander, la Caixa i BBVA, a més de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), per intentar que s’afegeixin a la iniciativa.

Des de l’inici de la legislatura, l’Ajuntament de Palma ha volgut habilitar habitatges de lloguer social per a les famílies amb problemes econòmics. Per aquest motiu, l’octubre Noguera envià a totes les entitats bancàries una carta en què sol·licitava la cessió dels pisos buits i concretava les condicions del compromís. Així doncs, els bancs cedirien els immobles per un període d’entre 5 i 10 anys al Patronat Municipal de l’Habitatge, que s’encarregaria de gestionar els lloguers.

Els pisos hauran d’estar en bon estat i els beneficiaris mai no pagaran per llogar-los més d’un 30% dels seus ingressos. L’Ajuntament farà front a les despeses de comunitat.

Noguera no va voler pronosticar quants de pisos es podran dedicar al lloguer social, però compta que al llarg dels pròxims quatre anys es produeixi un degoteig. Aquest projecte evitaria desnonaments, en opinió de Noguera, i també que “les màfies” se’n puguin aprofitar i comercialitzar aquests habitatges.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Palma hi ha 16.000 pisos buits, però es desconeix la dada de quants són habitables i quants pertanyen als bancs.

El pla de lloguers socials de Cort està inspirat en el que ha posat en marxa la batlessa de Madrid, Manuela Carmena, i que ha rebut una resposta positiva per part de les entitats bancàries des que es va anunciar la iniciativa.

De fet, el director general d’Habitatge Digne de Palma, Francisco Cifuentes, es va reunir amb responsables de l’Ajuntament de Madrid per conèixer els detalls de la gestió del que allà s’està fent.

D’ençà que Palma va ser declarada ciutat lliure de desnonaments, el maig de 2013, entre d’altres mesures, des de Cort s’ha reclamat en diverses ocasions als bancs que facilitassin els seus pisos buits per posar-los a disposició del lloguer social, sense èxit fins ara.

Antoni Noguera ja va albirar que aquesta vegada la resposta seria diferent precisament perquè el conveni que ja es planteja a Madrid rep una molt bona resposta per part de les entitats bancàries, que ofereixen molts de pisos. “Carmena té accés directe als presidents dels bancs i aquests hi responen positivament”, va advertir Noguera fa mesos.

PAH

Cal recordar que des de la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca (PAH) es va valorar positivament aquesta iniciativa del Consistori palmesà, que s’ha de complementar amb una de similar que impulsa el Govern balear, presidit per Francina Armengol, basada en la creació d’una bossa de pisos buits per tal de llogar-los a preus accessibles. L’objectiu és facilitar l’accés a una residència digna a aquells ciutadans amb pocs recursos.

Cap a una futura llei de l’habitatge digne

Els grups polítics que integren el Parlament balear es van comprometre el novembre passat a aprovar una llei autonòmica d’habitatge social que obligui els bancs a negociar amb els propietaris amb dificultats econòmiques abans de desnonar-los, que prevegi alternatives habitacionals perquè cap família no quedi al carrer i que estableixi instruments per evitar la pobresa energètica. En relació a aquest darrer punt, el text legal podria incloure l’obligació que les companyies elèctriques i també les subministradores d’aigua es facin càrrec de les despeses que no puguin assumir els propietaris o llogaters. “Es tracta que aquestes companyies assumeixin la seva responsabilitat social”, van subratllar en roda de premsa els portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Àngela Pons i Víctor Cornell, just després de reunir-se, a la mateixa Cambra, amb les distintes formacions.

El contingut de la normativa es treballarà entre la PAH i els tècnics de la Conselleria de Territori i Mobilitat, que té les competències en Habitatge.