Acord de mínims a l'Estat per començar el curs al setembre i de forma presencial

MadridEl curs escolar 2020-2021 a Catalunya començarà el setembre i l'activitat lectiva presencial serà "la norma general". El ministeri d'Educació i totes les comunitats autònomes excepte la Comunitat de Madrid i el País Basc han pactat aquest dijous, en la reunió de la conferència sectorial d'Educació, un document de mínims amb 14 pautes orientatives sobre com serà el pròxim curs. Catalunya es compromet, doncs, emfatitzant sempre que té competències plenes per dissenyar el pròxim curs escolar, a començar les classes en les dates habituals del setembre i a seguir unes pautes temporals similars a d'altres cursos acadèmics. També es compromet a que les classes siguin, per norma general, presencials i que els centres educatius adaptin les programacions didàctiques per "recuperar els aprenentatges imprescindibles que no s'han pogut assolir" durant els mesos d'ensenyament a distància pel coronavirus. A més, que es facin plans de seguiment i de suport a l'alumnat amb més dificultats.

L'acord de 14 punts inclou que les comunitats assumeixin l'elaboració de protocols d'actuació propis per garantir la higiene, neteja i el control sanitari dels centres. Unes mesures que la Generalitat ja havia anunciat que faria pel seu propi compte. De fet el departament d'Educació ha refermat aquest dijous que treballa amb el de Salut la conciliació de les mesures sanitàries que caldrà prendre per a l'obertura del curs pel que fa la prevenció, higiene i seguretat dels espais educatius, alumnat i professorat i que caldrà acordar amb els serveis de prevenció de riscos laborals propis prèvia presentació als representants de la comunitat educativa.

El document acordat amb el ministeri, però, no inclou en cap moment pautes específiques sobre com hauran d'adaptar-se els centres per fer front a possibles contagis del coronavirus. Les comunitats autònomes s'han oposat al protocol detallat que va difondre dimecres el ministeri amb una bateria de propostes de com hauria de ser el retorn a les aules. En una nota, el departament d'Educació ha volgut marcar distàncies amb l'esborrany del ministeri i ha insistit que el document pactat inclou 14 punts "genèrics i bàsics". De fet, la mateixa ministra d'Eduació, Isabel Celaá, ho ha insistit en roda de premsa després de la reunió telemàtica amb tots els consellers autonòmics que l'Estat només estava fent propostes que les comunitats podrien recollir o no. Ara bé, ha sigut força dura amb una de les comunitats que s'ha despenjat del pacte, Madrid, a la qual ha recordat que s'haurà de complir amb la distància de seguretat d'1,5 metres en tots els centres i, de no poder ser, oferir una alternativa.

Celaá ha defensat la seva proposta de permetre el contacte en menors de 10 anys. En concret, ha puntualitzat que no es tracta de proposar ràtios de màxim 20 alumnes a les aules, sinó de crear grups de treball per a infants de fins a 10 anys com si fossin unitats familiars perquè pugui haver-hi contacte i no mantenir la distància d'1,5 metres. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha reivindicat de bon matí que les competències per definir com serà aquesta tornada a les aules són del Govern. En una sèrie de tuits, Bargalló defensa que el ministeri "no té cap capacitat normativa sobre tot això" ni amb estat d’alarma i "encara menys" sense. Assegura que el curs 2020-2021 el programarà el seu departament escoltant el món local, la comunitat educativa i els experts en salut pública.

"Estem treballant amb actors diversos la nostra proposta", assegura el conseller, que critica la pràctica de fer notes de premsa i "filtrar esborranys" el dia abans de les reunions, en referència a la conferència sectorial d’Educació, on Celaá ha desgranat la proposta però ha insistit que era orientativa. En una entrevista concedida a Eldiario.es, el conseller afirma que s'ha de treballar per revertir el missatge que els infants són "un perill" i recela que puguem arribar a tenir partits de futbol amb públic mentre encara es manté obert el debat sobre si reobrir les escoles és segur. "L'estat d'alarma ens ha conculcat drets a tots però als nens més que a ningú", lamenta. El conseller defensa el pla de reobertura dissenyat per a aquest juny i assegura que, tot i que ara hi acudeixin pocs alumnes, calia fer-ho així per enviar el missatge de cara al setembre que l'escola "no és un perill, sinó un servei públic". "Les obertures havien de ser graduals i amb mesures sanitàries molt estrictes. Avui ja són diferents de les de fa tres setmanes", apunta.

Sobre les pors d'alguns directors de carregar amb la responsabilitat de fer complir el protocol de seguretat pel covid-19, Bargalló defensa que el problema és que la pandèmia s'ha gestionat des de la por i no des de la corresponsabilitat: "A diferència del que han fet altres països europeus, l'Estat ha optat per la por, és a dir, els uniformes i les amenaces de sanció". Apunta, però, que el responsable de les mesures que es prenguin aquí serà el Procicat i que "l'únic" que ha de fer qualsevol servidor públic és complir-les.

Sobre la previsió d'inici del nou curs, el conseller pronostica que a mitjans de mes haurien de tenir una aproximació dels espais que necessitaran els centres per poder dividir grups i que, a finals de mes, s'haurien de tenir localitzades les alternatives. I, en funció d'això, diu que es calcularà també el nombre de professors que cal contractar. "Seran milers", confirma en referència a les paraules del president, Quim Torra.

El conseller rebutja avançar una setmana l'inici del curs escolar al setembre perquè diu que suposaria engegar sense tota la feina feta d'adaptació del currículum, plans personalitzats... "Posat en una balança, no sembla una decisió positiva", assegura.