Cent anys des que Gaudí va ser detingut per parlar en català a la Diada

BarcelonaL'arquitecte més universal, autor de grans meravelles, també va patir la repressió policial ara fa un segle. Antoni Gaudí, pare de la Sagrada Família, de cases importants –com la Milà o la Batlló– i del Park Güell, va ser detingut per la policia espanyola per parlar en català. Aquest fet es va produir fa cent anys, concretament per la Diada del 1924, quan l'arquitecte volia anar a la missa en honor als caiguts en la defensa de Catalunya el 1714 a l'església dels sants Just i Pastor, a Barcelona. Però uns policies li van impedir de fer-ho de males maneres, agafant-lo pel braç i exigint-li parlar en castellà, després que Gaudí els contestés en català, indicant-los que volia anar a missa: "La seva professió l'obliga a vostè a parlar en castellà", va replicar-li un agent quan va saber que era arquitecte.

En aquest moment, Gaudí va esclatar: "La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua". Un conegut seu va defensar en castellà que "té tot el dret de parlar en català", moment en què els policies van tornar a exigir-li el canvi de llengua i Gaudí s'hi va tornar a negar: "Jo en tinc prou amb la meva llengua", va etzibar, tot lamentant que l'insultessin per parlar el seu idioma. Les forces de seguretat fins i tot es van burlar del nom del seu pare, Francesc, dient que havia de ser "Francisco", i amenaçant-lo: "Si vostè no fos tan vell li trencaria la cara, pocavergonya, porc", va dir en castellà el policia. Uns fets recollits en cròniques de l'època i fulls volanders que són a l'arxiu de Barcelona, i que enguany Plataforma per la Llengua commemorarà per la Diada. Quina transcendència tenen aquests fets de defensa de la llengua? Quin tarannà tenia Gaudí?

"Gaudí era persona nascuda en creixement gran del catalanisme, amant de la terra, en anys de profunda sensibilització nacional, social i religiosa", comenta l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté en conversa amb l'ARA. També recalca que cal tenir present el context: la dictadura de Miguel Primo de Rivera feia un any que estava en marxa i feia "persecucions grans a la llengua catalana, als símbols, les institucions privades que feien textos en català i l'Església per fer prèdiques en català". En aquestes circumstàncies adverses, emergeix un Gaudí "convençut per idees que no li dona la gana de sotmetre’s", que "no tolera agressions a la catalanitat". Llavors no era tan conegut mundialment, tot i que les principals obres ja les havia fet i era molt reconegut pel seu gremi, amb la Sagrada Família en marxa, i ja amb 71 anys.

Ara bé, li surt un catalanisme d'arrel catòlica "de la gent vinguda de baix, popular": "No era catalanisme ideològic ni d’extrema esquerra ni més nacionalista, sinó d’estómac, popular", sosté l'historiador. "El trist és que episodis semblants als que va patir Gaudí segueixin passant", assegura el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, afegint que succeeixen tant amb els cossos de seguretat com a protagonistes com a l'administració de l'Estat o a la sanitat, que depèn de la Generalitat. Precisament, només en l'àmbit de sanitat l'entitat va rebre més de 200 queixes de discriminació lingüística.

Reivindicació

En tot cas, Escuder s'aferra a Gaudí com a model: "Si tothom prengués exemple de Gaudí i fes el mateix, canviaria prou la situació", relata. Sobretot en una situació en què la mitjana de les enquestes diu que el 80% dels catalanoparlants del Principat es passen al castellà "per respecte" quan l'interlocutor parla en aquesta llengua. "Hem de reflexionar en quin lloc del món és una falta de respecte parlar la llengua pròpia del lloc", exposa.

El fet de mantenir l'ús del català, a parer seu, dona els missatges "que la llengua és important i que és compartida". Ara bé, és cert que el context social és totalment diferent de fa cent anys: "L'única llengua d’ús social habitual era el català, a totes les grans ciutats, de Perpinyà a Barcelona, Palma i l'Alguer", apunta. A això se suma que una part substancial de la població, no escolaritzada, ni tan sols comprenia el castellà –tal com apunta el llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d'una bilingüització (Onada Edicions, 2021)–, tot i que aquest no era el cas de Gaudí, que era militant de la llengua.

D'altra banda, per què és tan desconeguda la faceta catalanista de Gaudí? Solé i Sabaté ho té clar: "La seva dimensió és tan universal arquitectònicament que s’ha volgut silenciar. Pensar que van detenir un geni universal per parlar en català a l’espanyolisme no agrada gens i no interessa". En el mateix sentit s'expressa Escuder, que afegeix una reflexió que "s'ha volgut dir que no hi ha conflicte lingüístic, però el cert és que hi ha un problema perquè l'ús social del català va baixant".