‘Centella’, ‘guspira’, ‘espurna’ i ‘flòvia’: els noms del foc

PalmaD’una partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o que acompanya una descàrrega elèctrica se’n diu ‘centella’, ‘guspira’ o ‘espurna’. Els diccionaris fan sinònims els tres mots, i ‘centella’ és el descrit de manera més gràfica. “Traç lluminós en zig-zag o ramificat, de curtíssima durada, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l’aire; llampec”, diu la segona accepció de l’Alcover-Moll (DCVB). Mentre que ‘guspira’ i ‘espurna’ són paraules utilitzades segons el seu significat literal (i també, en ocasions, en sentit metafòric), en la parla de les Balears el mot ‘centella’ s’usa més amb el seu significat al·legòric que no real. Si diuen ‘és més viva que una centella!’ vol dir que és persona molt espavilada o d’una vivor extraordinària. I fer les coses o obrar com una centella significa fer una acció determinada de manera molt ràpida. Perquè ja se sap que, en remenar el foc, els troncs fan centelles, guspires o espurnes, que s’escampen ràpidament i són com una pluja lluminosa dins la nit fosca de l’hivern.

Flòvies de cendra. De les porcions de cendra que la calentor fa enlairar-se per damunt un fogueró, en diuen ‘flòvies’ (pronunciat flovis a Mallorca). Aquests bocins de cendra es poden elevar a molta d’altura i en tornar a baixar es posen per damunt el cap i les espatlles dels que s’escalfen al foc. Com que hi ha flòvies que encara són incandescents, sempre hi ha qui diu “ves alerta que les flòvies no et foradin la jaqueta!”. Segons els diccionaris, les flòvies (o ‘flòbies’, que també és correcte) just són de neu. Ni tan sols el DCVB incorpora aquesta accepció. S’ha de dir, però, que a la definició de “borralló de neu”, hi afegeix la de “grumoll de borra” i “porció mínima, partícula”. Tot i l’absència als diccionaris, a determinats pobles de Mallorca –segurament per semblança amb els flocs de neu– per la revetla de Sant Antoni, a les partícules de cendra que s’eleven dins la fosca, per tornar a caure, en diuen flòvies.

Un caliu és una brasa. De la consulta dels diccionaris es dedueix que ‘caliu’ i ‘brasa’ són una mateixa cosa, però, segons com es miri, només ho són a mitges. Segons les obres consultades, allò que marca la diferència és si té flama o no en té. La primera accepció del DIEC2 que fa referència a caliu diu: “El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra”. Mateixa definició és la que aporta el Diccionari Normatiu Valencià. És en aquest punt, després de llegir aquesta definició, quan els parlants de les Illes Balears es deuen demanar “com és això? Per ser caliu no hi ha d’haver flama? O, en preparar una torrada no hem dit sempre ‘mem, ves a mirar el foc a veure si ja té caliu?”. I en fer aquesta pregunta és evident que el foc de què es parla i, per extensió, el caliu tenen una bona flamarada. És en aquest moment descrit quan, amb una pala, se separen els troncs en combustió del caliu que ja se n’ha desprès. I un cop ja no fa flama, amb unes graelles, qui vol i en té ganes pot començar a torrar. Allò cert és que tant amb flama com sense, en el parlar habitual de les Balears, un caliu és un caliu. Qui no ha sentit a dir mai l’expressió ‘Bufa-hi, a aquest caliu!’?, i la flama torna a prendre.

Foc colgat. S’ha d’aclarir, però, que la primera accepció de caliu dels diccionaris normatius, i també del DCVB, diu “brases que romanen després d’apagar la flama d’un foc i que es colguen de cendra perquè es conservin sense extingir-se del tot”. S’ha de recórrer a la segona accepció de l’Alcover-Moll per arribar al sentit més genèric que aquest mot té a les Balears, i que és “brasa; bocí de carbó encès”. La paraula ‘caliu’, però, té també un significat metafòric, que en el cas del DCVB la defineix com a “escalforeta” o “agombol” (perquè ‘agombolar’ vol dir donar protecció i empar a qualcú). És amb aquest sentit que es diuen expressions com ‘el caliu de la gent’ o ‘el caliu del públic’, que equival a l’afecte o bona acollida en el cas d’una actuació. Si d’un persona diuen que està o que va més encesa que un caliu, no s’ha d’entendre que es cala foc. Allò que està encès són els desitjos o els ànims. Perquè ‘encendre’ també vol dir incitar o inflamar les passions.u