Un centenar d’illencs cerquen mantenir al·lotes a canvi de sexe

“El meu sugar daddy actual està cercant una segona baby i et vol conèixer. T’ofereix 4.000 euros mensuals. Si t’interessa, deixa el teu WhatsApp perquè et contacti”. Aquest és un dels primers missatges que vaig rebre minuts després d’obrir-me un compte -fals- a Sugar Daddy España. En un sol dia vaig rebre cinc ofertes semblants. Els homes que s’autodenominen sugar daddies (literalment, ‘pares de sucre’) són els que “gaudeixen d’una companyia atractiva al seu costat” i per als quals “els doblers no són un problema”. De fet, “són generosos quan es tracta de donar suport a una sugar baby ”. Així els defineix Seeking Arrangement, una altra pàgina web que fan servir. Per l’altra banda, les sugar babies -la majoria són al·lotes joves, tot i que també hi ha al·lots-, “satisfan gent rica de manera regular” i “aprecien els viatges exòtics i els regals, i poden arribar a experimentar un estil de vida luxós”. O això promet el portal.

Malgrat aquest discurs ensucrat, tot plegat no és res més que prostitució encoberta, explica el tècnic d’intervenció de Metges del Món a les Balears, Miquel Àngel Benítez. I afegeix que aquesta nova modalitat, a les Balears, va esclatar a Eivissa l’estiu passat. “Darrere aquest nom tan dolç hi ha una realitat més amarga. Ofereixen un sou etern i regals a al·lotes joves perquè els acompanyin a festes privades a hotels, per exemple”, diu. Els homes que cerquen babies a les Balears ja són més de 100, tal com es pot comprovar a dues de les webs més freqüentades. N'hi ha més o menys la mateixa quantitat d’origen local que de turistes, sobretot alemanys.

La recepta és senzilla: un àlies fet amb un nom de dona en diminutiu -mai no falla- i el meu suposat any de naixement, el 2000, amanit amb la fotografia d’una al·lota jove que ni tan sols mostra la cara. N’hi ha prou perquè, el primer dia, un altre sugar daddy que es defineix com a “discret, seriós i formal” m’ofereixi un sou mensual de 1.200 euros, regals a part, a canvi de dues trobades al mes. Això sí, deixa clar que inclouran “relacions íntimes completes”.

La majoria d’homes que cerquen sugar babies per internet a les Balears tenen entre 40 i 60 anys i als seus perfils és possible trobar-hi descripcions com: “tan natural com el Danone”, “empresari cercant noves experiències” o “cirurgià estètic amant de la platja i dels llocs llunyans cercant una bella dama amb la qual compartir moments bonics”. Tan aviat com m’obren un xat deixen clar què volen: “Principalment cerc sexe”, deixa anar un dels menys generosos. Diu que té 54 anys i, tot i que allò més habitual és oferir un sou mensual, tot just proposa pagar 100 euros per trobada. Reclama “petons apassionats, francès natural” i que li estimuli “totes les zones erògenes amb llavis, llengua... tot menys l’anus”.

Estructura patriarcal

Si bé tot això del sugar dating sona molt nou, la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme explica que és “una idea bastant anacrònica i patriarcal”, a la qual ara tan sols “s’ha posat un neologisme que fa que sembli més moderna”. Encaixa, afegeix, amb “un model en què uns homes d’una determinada edat i classe social fan servir el seu poder per accedir a noies joves a través dels doblers”. A més, considera que “representen el model d’èxit: home, heterosexual, blanc i amb una determinada posició econòmica”.

Un dels aspectes més perillosos, d’aquesta pràctica que es fa passar per nova, assenyala la psicòloga, “és el fet de possibilitar una vida millor” a les al·lotes que l’accepten, perquè això “maquilla aquesta estructura perversa”. El paternalisme que s’amaga rere els sugar daddies “és una de les formes màximes d’expressió del poder”, explica Alfageme, perquè qui paga sent que “algú en depèn de manera contínua”.

El perfil més comú de sugar baby que es pot trobar a internet és el de l’estudiant universitària de vint anys i, en molts casos, d’origen llatinoamericà. “Cerc algú que m’aporti emocions a la vida, també un sugar daddy que em complagui econòmicament”, “m’agrada llegir, sortir a passejar, anar al cinema i sopar a algun lloc tranquil” i “cerc sugar daddy que vulgui malcriar-me. Abstenir-se peticions sexuals, soc sugar baby ”, diuen als seus perfils algunes de les al·lotes que s’anuncien en aquests portals. Encara que alguna hi especifica que està “disposada a tot” o fa bandera de tenir un costat “calent”, la gran majoria no esmenta el sexe ni n’ofereix de cap manera explícita.

Entre les passes a seguir per crear un compte de sugar baby destaca l’obligatorietat de tenir més de 18 anys i la possibilitat d’escollir quant cal que pagui el ‘pare de sucre’. Es considera un nivell baix menys de 750 euros al mes; moderat, 2.250 euros; mitjà, 4.000 euros mensuals i alt, 7.500 euros. Mentre que les opcions sobre els possibles pagadors es redueixen a aspectes econòmics, la sugar baby ha d’especificar quines són les seves característiques físiques. Ha de respondre si és prima, amb corbes o atlètica, quina alçada fa o com de llargs té els cabells.

La moda del sugar dating té èxit i això es constata, entre altres qüestions, amb la quantitat de pàgines web que hi ha especialitzades en aquesta activitat, que arriben a la desena. A Sugar-Daddy, una de les plataformes més explícites, per registrar-s’hi cal escollir entre un seguit d’“interessos” prou aclaridors: erotisme convencional, jocs de rol, postura del ca, intercanvi de parelles, voyeurisme... També s’hi pot triar entre fetitxismes com el bondage (lligar amb cordes i corretges), l’adoració de peus i el sadomasoquisme. El portal també va més enllà amb les oportunitats de feina: s’hi poden escollir opcions com el telèfon eròtic, fer pel·lícules pornogràfiques amateurs, fer espectacles davant una càmera web, aventura i amistat. En aquest cas, la figura de la sugar baby queda desdibuixada i s’obre la porta a altres negocis. Fent una cerca en aquesta web amb els filtres “home”, “entre 18 i més de 65 anys” i “Palma” s’hi poden trobar més de 800 usuaris registrats.

Una investigació complicada

El membre del Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears i doctor en sociologia per la UIB Lluís Ballester afirma que a l’Arxipèlag “s’hi han identificat casos de sugar babies tant arran de les investigacions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil com a partir de les narracions de les joves”. Malgrat això, “no es pot estimar la dimensió que té aquest fenomen” perquè la investigació en aquest camp és “molt difícil”. “No hi ha estructures desenvolupades i les que hi ha -aplicacions de contactes o empreses d’anuncis- no donen dades”, diu.

Ballester adverteix que “els límits són difusos perquè no sempre se cerca sexe, sinó que hi ha casos en què es demana una companyia estimulant”. En qualsevol cas, “la majoria d’aquestes situacions es podrien considerar prostitució encoberta”, afirma. El professor de Pedagogia de la UIB assenyala que “la pitjor part del fenomen del sugar dating encara no es coneix”. Els homes que el practiquen, diu, no necessiten “grans quantitats de recursos”, perquè que “s’aprofiten de situacions de necessitat, pobresa i manca d’alternatives de les dones més joves, intentant generar dependència”. El domini abusiu és, precisament, el que “estimula la sexualitat” d’aquests homes, que cerquen “relacions desiguals i manipuladores”, conclou Ballester.