Centenars de cans grossos criden dins caneres esperant una nova oportunitat

PalmaMentre una emotiva campanya impulsada pel Govern fomenta les adopcions a les Balears, les caneres, els centres de protecció municipals i els refugis estan plens de cans i moixos abandonats o renunciats pels seus propietaris. Es calcula que l’any passat aquests centres recolliren prop de 3.500 cans i moixos abandonats o renunciats a la nostra comunitat, és a dir, prop de deu al dia, uns 2.500 dels quals varen ser adoptats a les Illes i al centre d’Europa.

Aquest abandonament massiu de mascotes succeïx en ple segle XXI, mentre països propers de la UE contemplen amb estupor una realitat que xoca en una destinació que atreu milions de turistes cada any. És una xacra a la qual és molt difícil, per no dir impossible, fer front, segons els col·lectius animalistes i els advocats experts en defensa animal, mentre sigui vigent a les Balears l’actual Llei 1/92 de benestar animal, una norma que tots titllen de “pobre” i “obsoleta”. Des de les caneres i refugis coincideixen que amb una nova legislació i un enduriment de les penes per maltractament i abandonament animal la xifra de cans i moixos deixats a la seva sort i d’animals maltractats minvaria considerablement. Mentrestant, desenes de pàgines i grups de protecció i rescat animal inunden les xarxes socials, especialment Facebook, que s’ha convertit en una de les principals vies per a les entitats animalistes per reflectir la cruel i trista realitat de centenars d’animals de companyia que encara molts ciutadans desconeixen.

El fals mite dels PPP

A la gran majoria de les caneres municipals, el problema de l’abandonament s’agreuja per l’arribada massiva de cans grossos, molts dels quals són de races considerades potencialment perilloses (PPP). Centenars d’aquests cans s’amunteguen a les gàbies, esperant, sovint durant mesos, tenir la sort de sortir i tenir una oportunitat de viure. “Estam intentant regular, mitjançant una ordenança municipal, el problema de la cria descontrolada”, assegura Josep Maria Rigo, coordinador de l’àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma. Rigo assegura que “hem tingut contactes amb el Govern perquè el comerç per internet és de competència autonòmica”, diu referint-se a l’allau d’anuncis de venda de cans per part de particulars en pàgines de comerç en línia.

Per la seva banda, Cort fa feina per “treure aviat l’esborrany d’una nova ordenança que reguli i asseguri el benestar animal dels establiments físics on es crien animals de companyia”. Mentrestant, Rigo manifesta la gran satisfacció que es viu a la canera o Centre de Protecció Municipal de Palma, Son Reus, “per la gran tasca que desenvolupen els voluntaris”, que ha fet possible que “continuem mirant cap a l’objectiu del sacrifici zero”. “Volem deixar enrere aquesta connotació negativa perquè Son Reus arribi a ser un centre de pas a una segona oportunitat per a aquests animals”, assegura. I afegeix: “la meta final és arribar al sacrifici zero. A molts de països europeus s’ha aconseguit que la societat evolucioni i no hi hagi animals abandonats. És un objectiu assolible però és un tema de conscienciació i educació ambiental”.

Aquest repte fa anys que es va assolir a la canera municipal de Calvià, en què l’Ajuntament manté un conveni des de fa anys amb l’associació SOS Animal.

“Fa estona que es va adoptar el compromís del sacrifici zero a la canera, per això tenim el conveni amb SOS”, explica el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calvià, Juan Salguero. “El 90% dels cans que surten de la canera ho fan per SOS Animal”, detalla.

Mesos captius

La canera de Calvià té previst anar més enllà i fer que, en els convenis d’adopció, “l’adoptant signi un compromís d’esterilització. D'aquesta manera, es fa una passa més en el seguiment”.

SOS Animal es va fer càrrec l’any passat de 200 cans de la canera de Calvià i de renúncies de ciutadans. Ho confirma la seva presidenta, Maxi Lange, qui lamenta que molta gent “no faci adopcions responsables”. És fonamental “que agafin un animal que realment puguin tenir i es conscienciïn que hauran de conviure amb ell i tenir-ne cura durant almenys 15 anys”.

Com també fan altres associacions de protecció animal, com per exemple les que estan integrades a la plataforma Baldea, SOS Animal treu els animals una vegada alliberats dels seus expropietaris (renunciants) i els manté al seu refugi, situat al costat de la canera, fins que troben una família. Es mostra molt preocupada per la massiva entrada de cans grossos (cans de bestiar, pitbulls, bullterriers) que no han tingut contacte amb altres cans, ni han estat educats, “perquè se’ns fa molt difícil trobar-los una llar”. En el cas dels PPP, Baldea ha demanat a la Conselleria que s’imposi un control de natalitat per a aquestes races.

Al refugi la situació és descoratjadora: “Veim alguns animals grans anys aquí. La nostra infraestructura no és per tenir animals mesos i mesos.”.

El Govern ha recollit en la seva nova Llei d’urbanisme la necessitat de construir petits refugis en sòl rústic per donar resposta a una reivindicació que va fer Baldea arran de les peticions rebudes de les associacions que aglutina.

A més, Lange fa una crida que qui cedeix un ca o moix contesti o es personi a la canera per evitar que l’animal pugui restar mesos captiu en una gàbia. En aquesta línia, ha demanat al Govern que agiliti el tràmit dels ajuntaments a l’hora d’enviar les cartes certificades als propietaris que renuncien un animal”.

Els vells i malalts, més febles

A banda d’associacions com SOS Animal, Amics dels Animals d’Esporles, Associació Animalista de Llucmajor i altres entitats que disposen de refugis per acollir els animals rescatats, en els darrers anys ha crescut el nombre d’associacions o voluntaris que es fan càrrec de cans i moixos abandonats amb l’ajuda de famílies d’acollida temporal, fins que troben una família definitiva per a ells o, en alguns casos, els duen a residències canines. És el cas de SOS Mascotas, que rescata, sobretot de la canera de Son Reus, cans vells i malalts. L’associació es va constituir fa dos anys, tot i que la seva presidenta, Patrizia Montaldo, fa 30 anys que té cura de les colònies felines. “Ara mateix tenim en acollida una velleta de 10 anys que és cega”, explica la secretària de l’associació, Toñy Reynès. “També tenim un yorkshire de 14 anys, un rater de 8 i un mestís gros”, comenta.

El drama dels moixos

El tema dels moixos és més dramàtic. L’Administració fa feina perquè també s’identifiquin amb microxip. El 2017 varen entrar a Son Reus 935 felins, 206 més que l’any anterior. Tot i la bona feina d’associacions i voluntaris, continuen entrant-ne moltíssims a les caneres i malauradament tenen menys sort que els cans a l'hora de trobar una segona oportunitat.