Una central geotèrmica a Llucmajor?

PalmaEn un context d’emergència climàtica, en què apostar per energies renovables ha adquirit un paper fonamental, va guanyant pes una de les més desconegudes aquí: l’energia geotèrmica. Emprada des de l’època romana, aprofita la temperatura constant de l’interior de la Terra per a la climatització d’edificis i per generar electricitat. És una energia respectuosa amb el medi ambient, no produeix emissions contaminants i garanteix un subministrament permanent, la qual cosa comporta un gran avantatge respecte de la solar o l’eòlica, que es veuen afectades per les fluctuacions del clima.

A les Illes Balears, i en general a tot l’Estat, l’ús més estès de la geotèrmia és el que és dirigit a climatitzar edificis. De fet, segons la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua es pot parlar de boom d’aquest tipus d’energia per a ús particular, assenyalant que el 2023 hi ha 373 pous de geotèrmia autoritzats. Es tracta d’aprofitar el fet que en els primers cent metres de profunditat la temperatura del subsol es manté durant l’any entorn dels 17/18 ºC.

Una altra cosa, però, és la producció d’electricitat. Per això es necessita més temperatura i, per tant, arribar a més profunditat. Ja no es tracta d’instal·lacions particulars, sinó de plantes geotèrmiques. Pedro Robledo, responsable de la delegació balear de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, explica que és una energia poc emprada a les Balears, i en general a Espanya, per a la producció d’electricitat, perquè hi ha menys indrets amb temperatures elevades més a prop de la superfície de l’habitual (el que es coneix com a anomalies tèrmiques) i perquè les inversions prèvies per dur a terme aquests projectes són elevades.

És cert que els costos inicials, que impliquen perforar el sòl i fer estudis de viabilitat, sense garanties d’obtenir un resultat positiu, tradicionalment han descoratjat els inversors, però les dades són positives, i més en el context actual d’aposta per les renovables. L’investigador de l’Imedea (CSIC-UIB), Víctor Vilarrasa, explica que “una planta geotèrmica amb dos pous genera 5 MW i pot ocupar uns 20.000 m² de superfície, que equivaldrien, per exemple, a dues illes de l’Eixample de Barcelona. Mentre que per produir el mateix amb energia solar, tenint en compte que les plaques generen uns 225 W/m² i el rendiment és d’un 15%, necessitam uns 150.000 m2 de plaques. Això són unes 15 illes, és a dir, set vegades més superfície”. I això sense oblidar que una vegada feta la planta, el cost de funcionament és mínim i que no depèn de si fa sol o bufa el vent.

Possibilitats d’una gran central

L’únic estudi que hi ha a les Balears sobre aquesta matèria és de l’Institut Geològic i Miner i es va fer fa vint anys. El treball detecta dos grans focus de geotèrmia a les Balears que presenten anomalies tèrmiques: una zona compresa entre Costitx i Lloret i una altra a Llucmajor. L’estudi es fa perquè hi havia un precedent: els banys termals de Sant Joan a Campos. Les prospeccions revelaren que, d’entrada, “a la zona de Llucmajor hi ha una quantitat d’aigua a bastament per intentar una infraestructura que subministri energia alternativa i neta a la població”, explica Robledo. És clar que per fer-ho possible s’hauria de fer un estudi prospectiu complet per avaluar-ne el cabal, i un altre de viabilitat. “Òbviament, Mallorca no és Islàndia, on trobes aigua a 60 ºC en superfície, però pensam que dins de l’evolució dels preus dels combustibles fòssils que vivim, seria viable fer una planta a Llucmajor, no és cap bogeria”. Hi coincideix Vilarrasa que n’explica els motius: “En general, a l’illa tenim una temperatura en superfície d’uns 15/17 ºC i, a partir d’aquí, augmenta uns 30 ºC per quilòmetre. En general, a 1 km trobaríem 45 ºC; a 2 km, 75 ºC, però a Llucmajor, a menys d’1 km ja trobaríem aquests 75 ºC. Això passa perquè hi ha una falla permeable que permet que els fluids que estan en profunditat i molt calents pugin a parts més superficials”.

Els reptes de futur

Que un futur sostenible haurà de tenir en compte l’energia de la Terra és clar. Abans, però, s’han d’afrontar alguns reptes. Un d’ells és el que investiga el grup de Vilarrasa a l’Imedea, en el marc del Consell Europeu de Recerca (ERC): “Treballam per minimitzar els riscos de l’ús del subsol, establint metodologies per predir la sismicitat i creant eines de presa de decisions”, explica.

Un altre aspecte és el que apunta Pedro Robledo, qui adverteix, en referència a l’increment d’autoritzacions per a climatització que mostren les dades del Govern, que “en un context de sequera greu no es pot continuar sense una planificació general sobre l’explotació de les aigües. Pot ser un problema si cada un fa un pou i extreu aigua de l’aqüífer. No es poden continuar fent només projectes individuals”.