Dos-cents milions d'euros per reduir fuites, millorar infraestructures i aprofitar els recursos hídrics

PalmaL'estació dessaladora de Palma ha acollit aquest dilluns l'acte de presentació de les inversions que el Govern de les Illes Balears destinarà al cicle de l'aigua el 2024. La presidenta Marga Prohens ha qualificat "d'històrica" la partida de 133 milions procedents del factor d'insularitat, del cànon de sanejament i dels pressuposts generals de l'Estat i de l'Impost de Turisme Sostenible, "que, ara sí, que es dedica a medi ambient i a la petjada que deixa el sector turístic". A aquesta quantitat s'hi han d'afegir 63 milions per a manteniment i modernització d'infraestructures, de manera que el 2024 s'invertiran prop de 200 milions al cicle de l'aigua.

Per illes, es preveu destinar l'any que ve 81 milions a Mallorca, 18,5 milions a Menorca, 25 milions a Eivissa i 3,23 milions a Formentera.

Des del Govern s'ha previst invertir 600 milions d'euros durant tota la legislatura en el cicle de l'aigua i en les infraestructures associades a l'objectiu d'escometre la distribució en alta, prioritzant aquells municipis que encara no reben aigua apta per al consum, minimitzar les fuites, i posar al dia les estacions depuradores. "Hem d'intentar que l'aigua depurada es pugui aprofitar al màxim i que no hagi de retornar a la mar. Som conscients del cost ecològic i energètic que té això", ha destacat Prohens. La presidenta ha assegurat que pròximament es convocarà la mesa de l'aigua per "escoltar tots els actors per ser més eficients, més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient". L'objectiu d'aquesta taula serà un pla de futur de cicle de l'aigua per a totes les illes.

Per la seva banda, conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha explicat que un dels objectius principals que es marca la Conselleria és aconseguir que l'aigua arribi a les depuradores amb l'índex mínim possible de sal, i per això hem de fer un esforç conjunt amb els ajuntaments i invertir fons en les xarxes de clavegueram. "Això és clau perquè es pugui aprofitar més aigua de les depuradores per a usos agraris i no s'hagi d'abocar a la mar". Actualment, les Illes Balears són una de les comunitats que més reutilitzen l'aigua, pràcticament el 50%, però quan arriba a les depuradores s'ha salinitzat.

35 milions per a la dessaladora de Palma

Les instal·lacions de la dessaladora, que aquest dilluns han acollit la presentació, seran objecte d'una important intervenció per modernitzar-les i millorar-les, amb una inversió de 33 milions. El director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, ha explicat que la dessaladora de Palma es va posar en marxa el 1999 i s'ha ampliat fins a assolir una capacitat de producció de 68.000 metres cúbics, "equivalent a dues vegades el que emmagatzemen el Gorg Blau i Cúber".

Calafat ha assegurat que els equips han quedat obsolets i és necessari remodelar les instal·lacions. La reforma, ha explicat Calafat, "permetrà vehicular l'aigua no només a Palma i a Calvià, sinó a altres municipis i disminuir el consum energètic, ja que passarà dels 4 quilowatts actuals a 3,5". Les obres s'han de fer en tres o quatre anys perquè s'ha de fer compatible amb el subministrament.