El cervell també "engoleix" microplàstics

BarcelonaVivim exposats als microplàstics, uns contaminants tan diminuts que són fàcils d'ingerir o inhalar. Fa uns anys que la comunitat científica posa el focus en els possibles efectes nocius que poden tenir aquestes partícules en la salut i diferents estudis internacionals ja n'han identificat acumulacions a la llet materna i la placenta, els pulmons i la sang. Ara, investigadors de l'Acadèmia Xinesa de Recerca de Ciències Ambientals han descobert un nou reducte: en models animals han trobat que les cèl·lules immunitàries del cervell “engoleixen” els microplàstics i que aquesta ingesta podria convertir-se en un factor de risc per a malalties neurodegeneratives.

Segons un estudi publicat a la revista Science, els microplàstics poden provocar danys indirectes al cervell. En ratolins, l'investigador Haipeng Huang i els seus col·legues han constatat que aquests residus poden interrompre el flux sanguini mitjançant coàguls de sang, ja que tenen capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica, la muralla que té com a funció la protecció del cervell.

Els investigadors van donar als ratolins aigua barrejada amb perles de poliestirè fluorescents, un producte popular utilitzat per fabricar envasos, i van utilitzar microscòpia bifotònica en miniatura (mTPM) –tècniques d'imatge d'alta profunditat i a escala de mil·lisegons– per observar el moviment dels microplàstics dins dels cervells.

Segons les observacions de l'escorça cerebral dels animals, aquests contaminants eren fagocitats per les cèl·lules immunitàries del cervell com fan amb qualsevol element extern que els suposa una amenaça. Amb una diferència: són incapaces de degradar els microplàstics, que queden acumulats i creen obstrucció als vasos sanguinis. “En ratolins, els bloquejos prenen forma de trombes i causen una reducció del flux sanguini i anomalies neurològiques”, explica Huang a l'estudi.

No desapareixen

Els autors consideren que la interacció entre els microplàstics i l'alfa-sinucleïna –una proteïna tòxica per a les neurones– podria desencadenar o empitjorar afeccions neurològiques com el Parkinson o altres demències. A més, les acumulacions podrien mantenir-se entre 7 i 28 dies seguits i no desapareixerien del tot. Segons Huang, l'estudi insinua "alteracions de l'activitat neuronal i deteriorament cognitiu" en ratolins, si bé admet que encara no està clar quines vies de senyalització cel·lular i quins receptors de la superfície cel·lular es veuen afectats.

“Aquest estudi és un avenç en el coneixement de l'impacte dels microplàstics en la salut mental”, valora la directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua, Ethel Eljarrat. En declaracions a SMC, coincideix amb els investigadors que és “urgent” augmentar la investigació en aquesta àrea, i planteja que caldria orientar nous estudis als possibles efectes que poden causar els additius químics dels microplàstics.