El CES calcula que les Balears podrien perdre fins un 9,7% del PIB a causa de la crisi del coronavirus
Segons l'escenari més pessimista contemplat pel Consell Econòmic i Social de les Balears, l'abast de la baixada de l'hostaleria podria ser del 90%
PalmaEl Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) calcula que la caiguda de l'economia balear a causa del coronavirus pot ser de fins a un 9,7% el 2020 –en el millor dels casos, seria com a mínim d'un 3,7%–, una reducció del PIB "sense precedents en la història recent" de les Illes, quan la caiguda va ser d'un 3,9% l'any 2009, en plena crisi econòmica. De fet, el president del CES, Carles Manera, diu que es "evident" que les "Balears tanquin l'any amb taxes negatives", i recalca que "l'impacte pot ser molt menor si el Govern aplica les mesures anunciades".
Els serveis tècnics del CES han elaborat un informe arran que patronals, sindicats i representants de la societat civil demanassin a l'entitat una valoració tendencial urgent de l'impacte del coronavirus sobre l'economia balear, segons ha informat l'entitat en un comunicat, difós per l'agència Efe. Les dades estan presentades en tres escenaris possibles, en funció de com evolucioni la situació. Però tots "evidencien la pèrdua del PIB balear", segons l'informe 'Coronavirus i economia balear: simulacions d'urgència'.
Per estimar l'efecte de la crisi del covid-19, el CES ha adoptat com a punt d'inici el 15 de març, primer dia complet des de la declaració de l'estat d'alarma a Espanya, amb les dades sobre el PIB de les autonomies de l'INE. Pel que fa a una possible data de normalització de la situació, s'ha determinat una franja entre el 31 de maig i el 30 de juny, encara que es té en compte que "la conjuntura és molt dinàmica".
El primer escenari és el més optimista i contempla la situació fins al 31 de maig, com a data de retorn a la normalitat. En aquest cas, l'activitat de l'hostaleria es veuria reduïda un 50%; la del comerç, entre un 30% i un 40%, i el transport, fins a un 40%. En el segon escenari, fins al 15 de juny, les activitats turístiques arriben a caure un 60% o fins a un 80% de manera puntual, com en el cas de l'hostaleria. Pel que fa al tercer escenari, l'aturada de l'activitat es prorroga fins al 30 de juny i l'abast de la baixada en el comerç pot ser del 70% i en l'hostaleria, del 90%.
El descens de la producció en termes anuals es pot xifrar entre un 5,8% i un 11% a les Balears. Per a aquestes dades, el CES ha considerat les xifres de creixement econòmic previstes per al 2020, que varien en funció de l'organisme i de la data de publicació entre l'1,3% i el 2,1%. "Per tant, en el millor dels escenaris, el creixement de les Illes Balears seria d'un -3,7% i podria arribar a un -9,7% en el pitjor", assegura l'informe.
Segons el CES, les activitats amb una major pèrdua de producció seran, a més del turisme i el comerç, les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment. La major part de la reducció de la producció afectaria l'hostaleria, amb una reducció d'entre un 11,9% i un 25,3%; seguida del comerç, entre un 7,3% i un 17%. Les activitats professionals podrien perdre entre un 6% i el 8,8% de la producció; la indústria, entre el 3,3% i el 4,5%, els mateixos percentatges que la construcció; les activitats financeres i les assegurances perdrien en el 2,1% i el 2,9%, i l'agricultura, la ramaderia i la pesca, el 2,2%. En global, la pèrdua pot arribar a suposar més de 3.200 milions d'euros, que seria l'11% del PIB.
La natura canviant de la situació i la rapidesa dels esdeveniments poden provocar oscil·lacions d'un escenari a l'altre i donar lloc a conseqüències diverses, segons ha advertit el CES. L'evolució de la pandèmia pot provocar "la contracció de la producció més dràstica i ràpida del darrer segle". Així i tot, l'estudi se centra en els efectes de l'aturada de l'activitat econòmica i no recull el possible ajornament d'activitats que es concentraran en els mesos posteriors a la crisi sanitària i que compensaran les xifres negatives.
Carles Manera no dubta que el 2021 hi hagi un rebot econòmic. Tot i així recorda els factors primordials que duran a la recuperació. Entre ells destaquen els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), "que no s'han de convertir en acomiadaments" també "hi ha d'haver fluïdesa de crèdit per empreses i famílies, així com un programa inversor que faciliti la recuperació", exposa.