Cesgarden reclama altres 43,4 milions al Consell de Menorca per l'hotel que mai no va construir
La promotora, que ja ha cobrat 28,8 milions de la institució per l'esponjament que va anul·lar el seu projecte, al·lega ara que, 20 anys després, no s'han adaptat els terrenys al PTI
MaóCesgarden, la promotora a la qual s'hagué d'indemnitzar amb 28,8 milions d'euros perquè no va poder construir l'hotel de cinc estrelles que havia projectat a Son Bou, torna a la càrrega. 20 anys després que el Pla Territorial de Menorca (PTI) desclassifiqués els terrenys on havia d'aixecar el seu allotjament de 600 places, ha presentat una nova reclamació al Consell insular per una suposada lesió patrimonial per la qual demana ser compensada amb altres 43.428.622,76 euros.
Novament, la mercantil pretén cobrar de tots els menorquins pel lucre cessant, els guanys que ha deixat d'ingressar per no poder explotar l'hotel que promovia a la urbanització d'Alaior i del que no s'ha posat ni una sola pedra. Ja cobrats els 28,8 milions de la primera sentència indemnitzatòria, el motiu de la reclamació és ara la "demora injustificada" en l'adaptació del planejament general d'Alaior al PTI. Des de 2003, diu, no s'ha fet la reconversió territorial necessària per transformar els solars rústics en urbanitzables.
L'informe pericial encarregat per Cesgarden a Técnicos en Tasación SA conclou que no s'ha adaptat l'Àrea de Reconversió Territorial (ART) on s'havia de transferir o relocalitzar part de l'aprofitament dels dos solars de Son Bou i Sant Jaume on fa 20 anys havia començat a tramitar les llicències corresponents.
Aquesta suposada "lesió patrimonial", a la que afegeix el "dany emergent" per l'IBI que ha hagut de pagar tots aquests anys, és imputable, segons la promotora, a la "falta d'exercici" del Consell, que no ha assumit les competències municipals per fer l'adaptació urbanística pertinent. "El Consell ha de vetllar perquè el planejament insular es faci realitat i no sigui un simple desideràtum", afirma.
Però la seva reclamació és rebutjada en primera instància pel Consell. La proposta que el president Adolfo Vilafranca defensarà al plenari d'aquest dilluns no admet la falta de legitimació passiva invocada per la companyia. El procediment de responsabilitat patrimonial iniciat per la consellera Núria Torrent, amb el nomenament d'una secretària i una instructora específiques, conclou que la "potestat" del Consell de substituir les competències de l'Ajuntament "no constituïa un pressupòsit necessari" per adaptar el planejament municipal al PTI.
És més, segons l'argumentació jurídica del Consell, no hi pot haver pretensió indemnitzatòria quan l'únic que es tira en cara és que no s'hagi redactat l'adaptació del Pla General i la seva remissió a l'Ajuntament d'Alaior per tal que la tramités. De fet, apunta el Consell, el Consistori ja va encarregar i aprovar inicialment en 2006 la proposta d'adaptació feta per un equip tècnic extern a la institució, per la qual cosa "no se li pot atribuir una acció susceptible de relacionar-se causalment amb el resultat danyós que al·lega".
Igualment, el dret a reclamar també hauria prescrit. Segons sosté el Consell, només es pot reclamar un acte lesiu en el termini d'un any i, en aquest cas, s'hauria exhaurit en 2007, quan acabà el termini de quatre anys que el PTI fixava perquè els ajuntaments adaptessin els seus planejaments urbanístics.
Per tant, apunta el Consell, la reclamació formulada ara resulta "extemporània" i no es pot imputar tampoc cap responsabilitat a l'Ajuntament perquè va ser la institució insular la que no va autoritzar el projecte d'hotel.
La proposta, que dilluns debatrà el plenari, ha estat dictaminada en comissió informativa amb tres vots a favor dels representants del PP en el govern i tres abstencions dels consellers del PSOE i Més per Menorca a l'oposició.
Dues dècades de litigis als tribunals
L'origen del conflicte es remunta al 2003, quan el PTI desclassificà els solars on Cesgarden projectava l'hotel. La posterior modificació del PTI aprovada en 2006 per evitar els contenciosos d'altres promotors afectats no va incloure les parcel·les de Cesgarden, que va veure com en 2011 la Sala Contenciosa del TSJIB reconeixia la responsabilitat patrimonial del Consell i el seu dret a ser indemnitzada amb 16.114.162,20 euros. Els interessos i les despeses de tramitació pertinents van fer pujar la xifra final fins als 28,8 milions d'euros.
El Tribunal Suprem va inadmetre el posterior recurs de cassació del Consell, que proposà un acord urbanístic per evitar el pagament de la indemnització, però la promotora s'hi oposà. Finalment, es pactà un pagament a 10 anys, que el Consell ja ha materialitzat. Tot i així, presentà una querella per via penal per salvar la indemnització, però en 2019 va ser definitivament desestimada pels tribunals.
